Castell de Vispieres

El castell de Vispieres són restes d'una torre de l'alta Edat Mitjana situada a la part alta del cim Vispieres, al terme municipal de Santillana del Mar (Cantàbria). D'aquesta torre fortificada només queden les restes dels murs en una estat ruïnós.[1] La torre, popularment anomenada castell, és en realitat un recinte d'11 x 12 metres, a la llum de les restes que es conserven de maçoneria unida amb morter.[2] Al seu torn, aquesta edificació es va construir sobre les restes d'una fortalesa romana que exercia funcions de talaia sobre la via d'Agrippa.[3] Plini el Vell va parlar en la seva obra Naturalis Historia d'un castro càntabre que s'ha relacionat amb aquest lloc i sobre el qual s'hauria construït la fortificació romana.[2]

Infotaula d'edifici
Castell de Vispieres
Imatge
Un dels dos murs que queden. En un d'ells es conserva una tronera.
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVispieres (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
 43° 22′ 44″ N, 4° 05′ 31″ O / 43.378776°N,4.091975°O / 43.378776; -4.091975Coord.: 43° 22′ 44″ N, 4° 05′ 31″ O / 43.378776°N,4.091975°O / 43.378776; -4.091975

La construcció medieval va pertànyer a la reialesa fins que al segle XIV Alfons XI de Castella ho va llegar al seu fill Tello.[2] Després va ser propietat dels marquesos de Santillana.[4] La torre probablement va ser abandonada al segle xvi.[2] El Diccionario geográfico-estadístico de España y Portugal de 1827 ja recull que del castell de Vispieres només quedaven les parets.[5]

ReferènciesModifica

  1. Ruiz de la Riva, Eduardo. Casa y aldea en Cantabria. Un estudio sobre la arquitectura del territorio en los Valles del Saja-Nansa. Universidad de Cantabria, 1991, p. 548. ISBN 8485429990. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Cantabria 102 Municipios; Santillana del Mar. Patrimonio (Última consulta: 11 de septiembre de 2011).
  3. VVAA. Boletín de la Real Sociedad Geográfica, vol. 83. Imprenta de T. Fortanet, 1947, p. 43. 
  4. VVAA. Semanario pintoresco español. Volúmenes 15-16, 1850, p. 229. 
  5. De Miñano y Bedoya, Sebastián. Diccionario geográfico-estadístico de España y Portugal, 1827, p. 143. 

Vegeu tambéModifica