Castell del Camp de la Bota

El castell del Camp de la Bota, també anomenat castell de les Quatres Torres, fou un edifici militar construït l'any 1858 al límit del municipi de Sant Adrià de Besòs amb el districte barceloní de Sant Martí per Juan Zapatero, capità general de Catalunya. Va esdevenir la seu de l'Escola Pràctica d'Artilleria fins a l'inici de la Segona República.

Infotaula d'edifici
Castell del Camp de la Bota
CastellCampBota.jpg
El castell a finals del segle XIX
Dades
Tipuspresó i castell
ArquitecteJuan Zapatero, enginyer militar
Característiques
Estat d'úsEnderrocat. Actualment només hi ha un monòlit en record dels afusellats
Construcció1858
Ubicació geogràfica
Barcelonès
LocalitzacióEra entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs
 41° 24′ 39″ N, 2° 13′ 14″ E / 41.4107°N,2.22061°E / 41.4107; 2.22061
Modifica les dades a Wikidata

El terreny abans ja havia estat utilitzat per tropes napoleòniques a principis del segle XIX com a camp de pràctiques de tir, el seu nom per tant sembla provenir del mot francès butte (en català: camp de tir).

Al principi de la guerra civil el castell es va utilitzar com a lloc d'afusellaments de militars sublevats. Després de la victòria de les tropes franquistes es va transformar en una presó on fins a l'any 1952 es van afusellar unes 1.700 persones —republicans, anarquistes i d'altres perseguits pel règim franquista.

A la dècada de 1950 l'exèrcit va abandonar el castell, que tot seguit fou ocupat per veïns dels barris Pequín i Parapet i immigrants nouvinguts a Barcelona. Avui en dia en el terreny on hi havia el castell hi ha un monòlit en record dels afusellats just al costat de l'Edifici Fòrum, al principi de l'avinguda Diagonal de Barcelona.


Enllaços externsModifica