Castelsardo

Municipi italià de l'illa de Sardenya

Castellsard o Castell Sard, antigament Castell Aragonès, Caltheddu (sasserès), Casteddu Sardu (sard) i Castelsardo (italià), és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser. L'any 2019 tenia 5.904 habitants.[1] Es troba a la regió històrica d'Anglona. Limita amb els municipis de Sedini, Sorso, Tergu i Valledoria.

Infotaula de geografia políticaCastelsardo
Castelsardo, panorama (01).jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Castelsardo (province of Sassari, region Sardinia, Italy) - 2016.svg Modifica el valor a Wikidata
 40° 54′ 52″ N, 8° 42′ 46″ E / 40.9144°N,8.7128°E / 40.9144; 8.7128
EstatItàlia
Regió amb Estatut EspecialSardenya
Provínciaprovíncia de Sàsser Modifica el valor a Wikidata

CapitalCastelsardo Modifica el valor a Wikidata
Població
Total5.990 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat138,21 hab/km²
Geografia
Superfície43,34 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud114 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal07031 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic079 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT090023 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaC272 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomune.castelsardo.ss.it Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Excavacions arqueològiques han mostrat evidències de presència humana a l'àrea de Castelsardo de l'època dels nurags i també prenuràlgica, així com de la dominació romana de Sardenya.

Després de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident, es va fundar el monestir de Nostra Signora di Teregu a la rodalia de l'actual Castelsardo, però la vila actual es va originar al castell que s'hi va construir el 1102 o el 1270, per la família Doria de la República de Gènova. El castell i la població que va créixer al seu voltant va ser la seu dels Doria a l'illa: dugué el nom de Castel Doria o Castelgenovese, fins que el va conquistar la corona d'Aragó el 1448, i fou rebatejat com Castell Aragonès o Castellaragonès. Va ser la darrera població de l'illa en formar part del Regne de Sardenya.

L'actual nom de la vila va ser atorgat pel rei Carles Manuel III de Sardenya, de la casa de Savoia.

Evolució demogràficaModifica

LlenguaModifica

El castellanès d'avui, parlat en una banda entre la ciutat, Tergu, Sedini i Valledoria, prové d'una barreja de Toscà amb substrat sard-logudorès, a conseqüència de les influències de la Ligúria, que es va produir en els períodes del domini de la família Malaspina i és va mantenir en el següent període del domini de la família Doria, i parcialment influït durant el domini ibèric català i espanyol.

ReligióModifica

La ciutat és la seu de la Confraria de la Santa Creu que té la seva seu a l'Església de Santa Maria. La seva història continua ininterrompuda des de la seva fundació (segle XVI), així com la distribució de cançons i tècniques relacionades ininterrompudament. La confraria, tot i que formada per laics, és de caràcter religiós i depèn directament del bisbe, que té la facultat de legitimar el prior (que s'escull cada any) així com de dissoldre la pròpia confraria. Això és degut al fet que, havent estat l'únic centre d'agregació i afirmació social durant llargs períodes, ha contribuït molt sovint a la formació de grups de poder dins del país i la diòcesi, de vegades en un contrast obert amb el mateix bisbe.

 
L'Església de Santa Maria

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2006- Angelo Francesco Cuccureddu Llista cívica

PatrimoniModifica

A la catedral de Sant Antoni Abat es conserva una taula de la Mare de Déu amb nen i àngels músics, obra del mestre de Castelsardo.

ReferènciesModifica

  1. «ISTAT» (en italià).