Catanyol

llengua catalana, oral o escrita, interferida pel castellà
(S'ha redirigit des de: Castencià)

Catanyol és un mot creuat format per fragments de les paraules «català» i «espanyol», emprat en sentit pejoratiu per a referir-se a la varietat mestissa de la llengua catalana, tant oral com escrita, fruit de la forta influència del castellà dins dels territoris de parla catalana que n'incorpora tant el seu lèxic com les construccions gramaticals,[1] així com una manifestació de la situació regressiva del català com a llengua minoritzada.[2][3] Al País Valencià i a Mallorca hi ha, respectivament, els termes anàlegs castencià (a partir de «castellà» i «valencià»)[4] i castellorquí (de «castellà» i «mallorquí»).[5]

Infotaula de llenguaCatanyol
Tipusllengua mixta i argot Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
català Modifica el valor a Wikidata

Cal no confondre'l amb l'anomenat catañol (en castellà), que es refereix a, precisament, el contrari, és a dir, a la parla castellana que s'apropia de paraules del català.[6]

Baldament hi ha autors que valoren l'existència del catanyol com un fenomen sociolingüísticament positiu quan té el seu origen en els castellanoparlants que s'incorporen al català en l'edat adulta, no ho és pas quan es refereix al fet que el jovent català i els mitjans de comunicació en facin ús,[7] ja que això pot fer, a llarg termini, que aquesta situació s'acabi acceptant com a «normal» i que el català esdevingui una mena de calc o dialecte de la llengua castellana.[8][9][10]

Segons el filòleg Pau Vidal, el catanyol provocaria «un efecte o bé de certa comicitat (com si fos la imitació d'un mal aprenent de català, en la línia de l'humor barroer dels anys 1960 i 1970) o bé denota la incapacitat del parlant d'expressar-se correctament».[11][12]

Referències modifica

  1. Ferrerós, Joan. «Espanyol, ‘catanyol', català». El Punt Avui, 26-06-2018. [Consulta: 30 desembre 2023].
  2. Anna Aguilar-Amat i Laura Santamaria. Terminologia i llengües minoritzades, Quaderns, Revista de traducció 3, 1999 101-112.
  3. Miller, Tiago. «Quan parlar malament és parlar bé: aventures amb el “catanyol”». Núvol, 21-06-2019. [Consulta: 30 desembre 2023].
  4. www.valencianisme.com, Carta d'Elvira Sanjuan al diari Información, 4.04.2008 Arxivat 2011-11-17 a Wayback Machine. i La endiablada esencia de la audiencia, Levante 3.04.1997 Arxivat 2010-11-17 a Wayback Machine.
  5. Radatz, Hans-Ingo. El castellano en las tierras de habla catalana (en castellà). Iberoamericana Editorial, 2008, p.113-132. ISBN 8484893480. 
  6. «El «catañol» llega a Madrid» (en castellà), 22-05-2010. [Consulta: 30 desembre 2023].
  7. Alexandre, Víctor. TV3 a traïció: televisió de Catalunya o d'Espanya?. 1a ed. Barcelona: Proa, 2006. ISBN 84-8437-909-4. 
  8. Pazos i Noguera, Maria-Lluïsa. L'amenaça del català «light». Barcelona: Tibidabo Ediciones, 1990. ISBN 84-86421-66-7. 
  9. «Jordi Sedó presenta «Un Rèquiem pel catanyol» a l'Ametlla del Vallès». Nació Granollers, 14-06-2013. [Consulta: 30 desembre 2023].
  10. «‘Un rèquiem pel catanyol’ qüestiona la qualitat i l’ús del català», 07-11-2013. [Consulta: 30 desembre 2023].
  11. «Com es cura el catanyol?». Vilaweb, 08-12-2012. [Consulta: 30 desembre 2023].
  12. «El catanyol es cura». Núvol, 14-09-2012. [Consulta: 30 desembre 2023].

Bibliografia modifica

  • Vidal, Pau. Catanyol.es. El catanyol es cura. Interferències castellà-català. Barcanova, 2012. ISBN 9788448930974. 
  • Sedó, Jordi. Un rèquiem pel catanyol. Malhivern, 2013. ISBN 9788493998523. 

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica