El català vilanoví és una variant del català oriental central que es parla a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. La característica fonètica principal i fonamental d'aquest dialecte és la pèrdua de distinció entre vocals obertes i tancades, és a dir, el timbre obert de les vocals tòniques [ɛ] i [ɔ] és realitzat com a tancat: [e], [o],[1] tal com ocorre amb el català septentrional. Aquest fenomen és estès tant entre la població més jove com entre la més vella.

Referències

modifica
  1. Marrugat Cuyàs, Ramon LA FONÈTICA VOCÀLICA DE VILANOVA, 2020.