Caterina de Ricci

Caterina de Ricci, al segle Alessandra Lucrezia Romola (Florència, 23 d'abril de 1522 - 2 de febrer de 1590) va ser una religiosa dominica i autora mística italiana, venerada com a santa per l'Església catòlica.

Infotaula de personaSanta Caterina de Ricci
Ticciati, S. Caterina abbracciata dal Crocifisso, basilica di s. caterina prato.jpg
La santa abraçada al crucifix, per Girolamo Ticciati, s. XVIII (Prato, S. Vincenzo)
Biografia
NaixementAlessandra Lucrezia Romola de' Ricci
23 abril 1522 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1590 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Prato (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentBasílica dei Santi Vincenzo e Caterina de' Ricci (Prato, Toscana) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióReligiosa catòlica Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMonges Dominiques
verge, religiosa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació23 de novembre de 1732 , Roma nomenat per Climent XII
Canonització29 de juny de 1746 , Roma nomenat per Benet XIV
PelegrinatgePrato
Festivitat2 de febrer (4 de febrer fins al 1969)
IconografiaAmb hàbit de monja dominica (blanc i negre), mirant un crucifix; abraçant Crist que s'hi apareix o tenint una visió; amb un anell vermell
Patrona deCopatrona de Prato

BiografiaModifica

De família rica, als sis anys, el seu pare la va fer ingressar al veí convent de Monticelli perquè hi estudiés, la qual cosa va influir en la seva vocació posterior. Després d'un breu període fora del convent, als catorze anys es va fer monja dominica al monestir de San Vincenzo de Prato. En fou l'abadessa des dels 25 anys i hi passà la resta de la seva vida.

Va mantenir correspondència amb tres futurs papes: Marcel II, Climent VIII i Lleó XI; els seus consells eren molt valorats per molta gent, ja fos anant a veure-la al convent o per carta. Va morir a Prato en 1590, després d'una llarga malaltia.

VeneracióModifica

Caterina va ser canonitzada per Benet XIV el 1746. La festa litúrgica es va fixar el 4 de febrer, perquè no coincidís amb la Candelera (el dia 2) o Sant Blai (el 3); en 1969 es va passar al 2 de febrer.

LlegendesModifica

Segons la llegenda, les seves meditacions sobre la Passió de Crist eren tan sentides que començava a sagnar, i mentre pregava, apareixia al seu dit una marca vermellosa, com un anell, símbol del seu matrimoni místic amb Crist. Va tenir estigmes permanents, que es manifestaven sempre a la mateixa hora, especialment durant la Setmana Santa, i que van atreure molta gent que hi veia un miracle.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caterina de Ricci