Cau Faluga

edifici de Manlleu

El Cau Faluga és una casa de Manlleu (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Fou la residència de la família Rusiñol, propietaris de la Colònia Rusiñol, també coneguda com a Can Ramissa.

Infotaula d'edifici
Cau Faluga
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIX Final
Característiques
Estil arquitectònicModernisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
ComarcaOsona
MunicipiManlleu Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. BV-4608. Manlleu (Osona)
 41° 59′ 45″ N, 2° 15′ 28″ E / 41.99575°N,2.25765°E / 41.99575; 2.25765Coord.: 41° 59′ 45″ N, 2° 15′ 28″ E / 41.99575°N,2.25765°E / 41.99575; 2.25765
IPA
IdentificadorIPAC: 38297

DescripcióModifica

Dins del recinte de la colònia de Can Remisa o Rusiñol trobem la torre construïda pels germans Santiago i Albert Rusiñol anomenada Cau Faluga o casal dels Rusiñol. La colònia, anomenada can Remisa o Rusiñol, estava formada per la fàbrica, l'església, la xemeneia, l'escola, els habitatges de treballadors i encarregats, el pis del director, els horts, els safareigs i altres dependències auxiliars.[1]

Aquesta colònia està situada aigües amunt del nucli urbà de Manlleu, a la riba esquerra del Ter.[1]

El Cau Faluga és un xalet d'estil romàntic de finals del segle XIX i d'estil premodernista.[1]

Es tracta d'un edifici de planta quadrangular de 18 m x 16 m situat en mig d'un jardí rectangular. La casa consta de planta baixa i dos pisos, que estan clarament delimitats a la façana per unes línies decoratives a nivell dels forjats, i dos cossos d'habitatges per als obrers.[1]

La façana principal és orientada a llevant i presenta unes línies de decoració verticals que la recorren de dalt a baix. S'accedeix a la casa mitjançant uns graons i la porta està coberta per una marquesina arrodonida. Als dos costats de la porta hi ha grans finestrals. Al segon pis hi ha finestres iguals que les del primer pis, mentre que a la darrera planta són més petites. La façana posterior repeteix el mateix esquema compositiu que la principal. Pel que fa a les façanes laterals, tenen una distribució d'obertures més irregular que a la resta.[1]

En entrar a l'habitatge destaca la gran sala principal de 13 m x 7,5 m. La part davantera de la planta baixa està dividida en tres habitacions molt semblants. Al centre de la planta baixa hi ha una majestuosa escala que condueix al primer pis. En el replà que fa l'escala, feta de marbre i que conserva unes petites peces metàl·liques per subjectar l'estora, hi ha la inscripció Cau Faluga.[1]

A l'interior conserva una llar de foc construïda per Enric Clarasó abans de 1891. A la llar de foc apareixen reflectides les dues activitats de la família. D'una banda hi ha representada la indústria mitjançant una roda dentada i una llançadora. A l'altre costat la paleta de pintor representa l'art i al centre hi ha un escut amb les quatre barres, i al damunt hi ha una àliga que és símbol de poder.[1]

A la segona planta hi ha sis habitacions, totes elles amb llar de foc, i un bany. Algunes habitacions també tenen un pica de marbre. Al darrer pis hi ha una habitació gran amb llar de foc i la resta són més petites i no tenen sistema de calefacció.[1]

L'estructura de la coberta és d'encavallades de fusta.[1]

HistòriaModifica

La fàbrica es va construir al voltant de 1857. El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial. Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu.[1]

El Cau Faluga a més de residència familiar acollirà actes literaris impulsats per Santiago Rusiñol. El seu germà Albert per la seva condició d'industrial i polític -és diputat per Vic i Barcelona, senador per Tarragona, president del Foment del Treball Nacional- farà servir el Cau Faluga per a les seves reunions de treball.[1]

Santiago i Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l'empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos. Durant aquest temps s'amplia la fàbrica, es construeixen noves dependències i habitatges, es construeix l'església de Sant Joan Baptista i el xalet dels propietaris.[1]

L'esplendor del cau Faluga es viu entre els anys 1879 i 1896 quan és la residència de la família Rusiñol. Albert resideix normalment a Barcelona però a vegades s'està a Manlleu per assumptes de la fàbrica i també per assumptes polítics derivats de la seva condició de diputat per Vic.[1]

També hi viu Santiago des d'aquí fa els seus viatges en carro per buscar ferros forjats per a la seva col·lecció i també es cuida del negoci quan el germà està malalt. Santiago pinta paisatges del voltant de la fàbrica i del riu Ter.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «Cau Faluga». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].