Cecília Marín Gratacós
Cecília Marín Gratacós (Banyoles, 16 de juliol de 1903 – Barcelona, 13 de juliol de 1959) fou una metgessa banyolina.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juliol 1903  Banyoles (Pla de l'Estany) |
| Mort | 13 juliol 1959 (55 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metgessa |
Marín va ser la primera dona gironina a obtenir el títol de Medicina í també la primera dona inscrita en l'Organisme Professional de Metges.[3][4] Per aquest motiu, els seus companys i amics, sovint l'anomenaven «la nostra Trótula».[4] La seva vocació sempre va ser molt intensa i per aquesta raó, a Girona, els companys professionals de Marín feien broma, atribuint aquesta vocació a la seva identificació amb les goges benèfiques de les Estunes, que apartaven els homes del Mal.[5] Des de 2003, un dels carrers de Banyoles porta el seu nom, el carrer de Cecília Marín i Gratacós.[1]
Marín nasqué en el si d'una família molt coneguda a Banyoles; el seu pare era conservador del Museu Darder.[4] Marín va desenvolupar la seva vocació a causa de l'admiració que sentia per la seva tia, la doctora Montserrat Bobé, una de les primeres metgesses catalanes.[1] Va estudiar al col·legi de la Vila i va fer el batxillerat a Girona, a les Escolàpies i a l'Institut General i Tècnic, on va coincidir amb Josep Maria de Porcioles i Colomer.[3][6] El 1921 va obtenir el Grau de Batxiller. el curs 1922-23 es va matricular a la Facultat de Medicina[7] a la Universitat de Barcelona obtenint Matricula d'Honor.[8][9] Va acabar la carrera el 1928 i va rebre el títol l'any següent, 1929.[7]
Va exercir la seva professió principalment a Barcelona,[5] especialitzant-se en ginecologia i pediatria.[1] Va començar a treballar en el centre de Puericultura de Can Tunis[4] i va ser nomenada metgessa ajudant de la Clínica Mèdica de la Facultat. També va exercir uns anys a Girona on va obrir un consultori al carrer Nou.[1][4] A les seves consultes alleugerí a forces pacients amb dificultats per tenir descendència, quasi obligada a l'època, sobretot en cases benestants. Aquesta tasca d'ajuda en la fertilitat va ser la causa per la qual va rebre més gratificacions.[4] Se la considera pionera en la pràctica de la fecundació artificial a Catalunya.[5]
El 1934, junt amb el seu marit, el metge i bacteriòleg barceloní Antoni Valls,[10] va investigar una epidèmia registrada a Catalunya entre 1929 i 1933. Gràcies a aquest treball va rebre la Medalla d'Or de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i va poder ingressar a aquesta institució.[1] Altres dels seus treballs destacats versaven sobre les proves tècniques analítiques per al diagnòstic de l'embaràs i sobre les relacions de la flora vaginal amb el pH del medi i amb les carències alimentàries.[1][3]
La Reial Acadèmia de Medicina va crear el «Premi Cecília Marín» que porta el seu nom, per tal de reconèixer la trajectòria professional de metges i metgesses.[11][12]
Marín i el seu marit varen ser denunciats, per enveja, de voler enverinar les aigües de Barcelona. Tots dos van ser engarjolats el 1938. Marín va patir set mesos de captivitat a la presó de dones, situada durant el conflicte civil, a la Maternitat de les Corts.[4] la seva salut va quedar tan afectada que va haver d'abandonar la pràctica de la medicina.[1][3] Tot i així, amb la salut profundament afectada, durant els primers anys de la postguerra encara va treballar per a les institucions sanitàries alemanyes a Barcelona i va fer algunes classes d'higiene i puericultura en un col·legi de monges alemanyes.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Carrer de Cecília Marín i Gratacós». [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «Metges Catalans | Cecília Marín i Gratacós». [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Nostra ‘’Tròtula’’. La Doctora. Cecília Marín Gratacós. [Apunts per a l'Història. Boletín Colegio Oficial de Médicos de Gerona, 1975;64:17-18] [Consulta: 20 març 2021]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Dra. Cecília Valls i Marín, primera col·legiada. [Professió. Butlletí Col·legi Oficial de Metges de Girona, 2007;78:18-19] [Consulta: 20 maig 2021]
- ↑ 5,0 5,1 5,2 La dona a Banyoles. Cecília Marín (III). Tallers d'Història. Revista de Banyoles, 2007;889:28-29 [Consulta: 20 març 2021]
- ↑ «Biblioteca Virtual de Prensa Histórica > Búsqueda › Hoja oficial de la provincia de Barcelona: Año XXXII...». [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ 7,0 7,1 Cortada Hortalà,, Carles «Les primeres dones gironines a l'institut provincial i la universitat.». nnals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca 21 (2010):, pàg. 151-164..
- ↑ Hemeroteca. La Vanguardia, 30 setembre 1928. [Consulta: 20 de març 2021]
- ↑ Hemeroteca. La Vanguardia, 27 març 1929. [Consulta: 20 de març 2021]
- ↑ Hemeroteca. Notes de sociedad. La Vanguardia, 15 abril 1931. [Consulta: 20 març 2021]
- ↑ Hemeroteca. La Vanguardia, 2 febrer 1965. [Consulta: 20 de març 2021]
- ↑ Hemeroteca. La Vanguardia, 6 mayo 1966. [Consulta: 20 de març 2021]