Festes de Persèpolis

Les festes de Persèpolis pels 2.500 anys de l'Imperi Persa (persa: جشنهای ۲۵۰۰ سالهٔ شاهنشاهی ایران) van consistir en un elaborat conjunt de celebracions que van tenir lloc entre els dies 12 i 16 d'octubre de 1971 en ocasió del 2.500è aniversari de la fundació de la monarquia iraniana (Imperi Aquemènida) per part de Cir el Gran. El xa de l'Iran Mohammad Reza Pahlavi, amb aquest esdeveniment també va intentar promocionar-se.

Mentre que els allotjaments de la premsa i de l'equip de suport es van fer a la ciutat de Xiraz, els festivals es van fer a les runes de l'antiga Persèpolis convertida en una luxosa “Ciutat daurada” dissenyada a París i de la qual van ser extirpades les serps i altres animals perillosos.^[1] Altres esdeveniments van ser programats a Pasàrgada, on hi ha la tomba de Cir el Gran, com també a Teheran.

La ciutat de Tendes de Persepolis modifica

Ciutat Daurada de Persepòlis el 1971

Els serveis de càterings provenien del Maxim's de Paris. Lanvin dissenyà els uniformes de la Guàrdia Imperial. 250 limusines vermelles Mercedes-Benz es van utilitzar per portar els invitats distingits des de i cap a l'aeroport. La vaixella dels sopars era de porcellana de Llemotges.

Tenda a Persepòlis el 1971

Celebracions modifica

Tomba de Cir a Pasàrgada, on s'iniciaren les celebracions.

Immortals soldats perses.

Les festes es van inaugurar el 12 d'octubre de 1971, quan el Xa i Xabanu van rendir homenatge a Cir el gran al seu mausoleu de Pasàrgada. El 14 d'octubre va tenir lloc una gran sopar de galaon s'hi van reunir 60 membres de famílies reials i caps d'estat hi van degustar el xampany Dom Perignon Rosé 1959.

En el menú incloïa ous de guatlla amb caviar del Caspi (malgrat que el Xa era al·lèrgic al caviar i va menjar carxofes).^[2] Entre les begudes alcohòliques a més de vins i xampany hi havia conyac.

600 invitats van sopar durant cinc hores i mitja i en el llibre Llibre Guinness continua sent considerat el banquet més llarg i luxós de la història moderna. S'hi va escenificar un espectacle de llums i color (Son et lumière) .el Politop de Persepòlis dissenyat per Iannis Xenakis.^[3] El dia final el Xa va inaugurar la Torre Shahyad de Teheran (més tard, en la Revolució iraniana, reanomenada la Torre Azadi. Les festes es van acabar amb l'homenatge del Xa al seu pare, Reza Shah Pahlavi, en el seu mausoleu.^[4]

Orson Welles va dir sobre aquestes festes que celebraven 25 segles ("This was no party of the year, it was the celebration of 25 centuries!").^[1]

Seguretat modifica

La seguretat va ser una preocupació i els serveis de seguretat iranians SAVAK, van fer detencions preventives.^[1]

Crítica modifica

Hi va haver crítiques a la premsa occidental i també per part de Khomeini i els seus seguidors, els quals l'anomenaren el "Festival del Dimoni".^[1] El cost oficial va ser de $17 milions;el cost real resulta difícil de quantificar, tot i que va haver-hi també beneficis en les infraestructures del país

Llista d'invitats modifica

Moneda de plata commemorativa

La reina Elizabeth II d'Anglaterra va ser invitada però no hi va acudir i va ser representada pel Príncep Felip, Duc d'Edinburgh i la princesa Anna.^[5] Altre líders que no hi van assistir van ser Richard Nixon i Georges Pompidou. Nixon al final va enviar a Spiro Agnew.^[1]

Alguns dels invitats inclouen:

Reis i vicereis modifica

Emperador Haile Selassie d'Etiòpia^[5]
Frederic IX de Dinamarca i Ingrid de Suècia
Balduí de Bèlgica i la Reina Fabiola
Hussein de Jordànian i la Princesa Muna
Mahendra de Nepal i Reina Ratna de Nepal
Olav V de Noruega
Sheikh Isa bin Salman Al Khalifa, Emir de Bahrain
Sheikh Ahmad bin Ali Al Thani, Emir de Qatar
Sheikh Sabah Al-Salim Al-Sabah, Emir de Kuwait
Constantí II de Grècia i Reina Anna Maria
Sultan Qaboos bin Said al Said d'Oman
Princep Abdul Wali Khan i Princesa Bilqis Begum d' Afghanistan
King Moshoeshoe II de Lesotho
Yang di-Pertuan Agong Tunku Abdul Halim def Malàisia
Sheikh Zayed bin Sultan Al Nahayan, President dels Emirats Àrabs Units
Franz Josef II de Liechtenstein i Contessa Georgina von Wilczek
Rainier III i Grace Kelly de Mònaco
Aga Khan IV
Juan Carlos I i Sofia d'Espanya
Vittorio Emanuele i Marina de Nàpols
Takahito i Yuriko del Japó
Moulay Abdallah del Marroc
Governador General Roland Michener del Canadà
Governador-General Sir Paul Hasluck d'Austràlia

Presidents i primers ministres modifica

President Josip Broz Tito i Jovanka Broz de Iugoslàvia
President Nikolai Podgorny de la Unió Soviètica
President Franz Jonas d'Àustria
President Todor Zhivkov de Bulgària
President Emílio Garrastazu Médici del Brasil
President Urho Kekkonen de Finlàndia
President Cevdet Sunay de Turquia
President Pal Losonczi d'Hongria
President Ludvík Svoboda de Txecoslovàquia
President Yahya Khan del Pakistan
President Suleiman Franjieh del Líban
President Jacobus Johannes Fouché de l'Àfrica del Sud
President Leopold Sedar Senghor de Senegal
President V. V. Giri d'Índia
President Moktar Ould Daddah de Mauritània
President Hubert Maga de Dahomey
President Nicolae Ceauşescu i Elena Ceaușescu de Romania^[5]
President Joseph Mobutu delf Zaire
President Rudolf Gnägi de Suïssa
Prime Minister Jacques Chaban-Delmas de França
Prime Minister Kim Jong-pil of Republic de Corea
Prime Minister Emilio Colombo d'Itàlia
Vice President Mieczysław Klimaszewski de Polònia
Vice President Spiro Agnew dels Estats Units
Vice President Guo Moruo de la Xina
President del Bundestag Kai-Uwe von Hassel d'Alemanya
Ministre Rui Patrício de Portugal
Imelda Marcos de les Filipines
Cardenal Maximilien de Fürstenberg, representant la Santa Seu

Ruines de Persepòlis el 2007

El mausoleu del Xa Reza Pahlavi va ser destruït durant la revolució i substituït per una escola islàmica

Referències modifica

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Kadivar C. «We are awake. 2,500-year celebrations revisited», 25-01-2002. [Consulta: 23 octubre 2006].
↑ Van Kemenade, Willem. «Iran's relations with China and the West». Clingendael, novembre 2009. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2013. [Consulta: 9 agost 2013].
↑ Karkowski, Z.; Harley, J.; Szymanksi, F.; Gable, B. «Liner Notes». A: Iannis Xenakis: Persepolis + Remixes. Asphodel LTD., 2002.
↑ «The Persepolis celebrations» (en anglès). From Teheran to Persepolis. [Consulta: 20 octubre 2016].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Tait, Robert «Iran to rebuild spectacular tent city at Persepolis». The Guardian [Persepolis], 22-09-2005 [Consulta: 8 agost 2013].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festes de Persèpolis

1971 Celebration of the Shah of Persia in Persepolis Arxivat 2014-04-20 a Wayback Machine. (ARTE Documentary Film)
2,500 year celebration of the Persian Empire on Facebook

[revisited-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 Kadivar C. «We are awake. 2,500-year celebrations revisited», 25-01-2002. [Consulta: 23 octubre 2006].

[2] Van Kemenade, Willem. «Iran's relations with China and the West». Clingendael, novembre 2009. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2013. [Consulta: 9 agost 2013].

[cd-3] Karkowski, Z.; Harley, J.; Szymanksi, F.; Gable, B. «Liner Notes». A: Iannis Xenakis: Persepolis + Remixes. Asphodel LTD., 2002.

[angelfire-4] «The Persepolis celebrations» (en anglès). From Teheran to Persepolis. [Consulta: 20 octubre 2016].

[tait-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Tait, Robert «Iran to rebuild spectacular tent city at Persepolis». The Guardian [Persepolis], 22-09-2005 [Consulta: 8 agost 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]