Celestino Coronado Romero (20 de novembre de 1944 - 21 de juliol de 2014), també conegut com a Celestino Coronado, va ser un director de cinema i teatre espanyol, escriptor, ballarí i mim. Va ser director artístic de la llegendària companyia de Lindsay Kemp de 1973 a 1985, exercint com a ambaixador emissari de la troupe en els seus memorables primeres gires per Espanya durant l'època de la transició.[1] Entre els seus íntims amics i col·laboradors, destaquen Lindsay Kemp, l'actor David Meyer, l'actor cec Jack Birkett (també conegut com The Incredible Orlando) i el compositor Carlos Miranda.

Infotaula de personaCelestino Coronado

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata
Puebla de Sancho Pérez (Província de Badajoz) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 2014 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Activitat
Ocupaciódirector de teatre, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0180572 TMDB.org: 1499527 Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra modifica

Va néixer a Puebla de Sancho Pérez, província de Badajoz, Extremadura. Va viatjar a Madrid quan molt jove i després es va traslladar a Londres en 1967 on es va radicar la resta de la seva vida, residint en un pis llogat en Brechin Place, South Kensington, habitatge que ha estat proverbial per a tants visitants espanyols, amics i col·laboradors durant dècades.[2]

Estudia cinematografia al Royal College of Art (School of Film and Television), i es va graduar en Master of Arts el 1976. Va estudiar mim amb Lindsay Kemp  aviat es va convertir en col·laborador en la seva companyia com a director artístic, contribuint a la creació dels espectacles: "Flowers",[3] "That's the Show", "Legends", "The Maids" ("Les Criades" de Genet), "Salomé", "Mr. Punch's Pantomime", "A Midsummer Night's Dream", i "Duende, poema fantástico para Federico García Lorca".[4][5]

També va col·laborar en la Rambert Dance Company amb Lindsay Kemp i el compositor Carlos Miranda en la creació dels espectacles de dansa-teatre: "The Parades Gone By" (1976) i "Cruel Garden"[6] (amb coreografia de Christopher Bruce - 1977, també en versió fílmica dirigida per Colin Nears que va guanyar el Prix Italia Música 1982).

El seu film "Hamlet" (1976)[7] va ser el seu diploma de graduació al Royal College of Art, realitzat en vídeo i després transferit a 16mm. Després va filmar "A Midsummer Night's Dream" (1984, basat en l'adaptació teatral de Lindsay Kemp), produïda per Televisió Espanyola (TVE).[8]

Coronat ha realitzat diverses produccions en vídeo i Super 8 basats en espectacles teatrals, "happenings" i esdeveniments. Entre aquests, el seu film en Super 8 de "Nijinsky, il matto" (1982, produït per La Scala, Milà)[9] i una producció en vídeo de l’obra teatral "Goodbye G.O.D." de Carlos Miranda amb Jack Birkett (The Incredible Orlando) el 1987.[10]

Entre les seves incursions en el teatre com a director, va assumir la direcció artística de l'espectacle "Nuevo Día" amb Lole y Manuel i la Família Montoya, en gira espanyola el 1978.[11] El 1989 va dirigir l’obra "Smoking Mirror" del dramaturg xilè Alfredo Cordal,[12] i també va dirigir una adaptació cinematogràfica d'aquest espectacle.

Coronado va continuar escrivint i concebent diversos projectes que no van arribar a materialitzar-se. Va viure els seus últims anys tenint problemes de salut mental, i el seu a vegades conflictiu comportament públic li van causar problemes amb la policia..[13] Va morir al juliol de 2014 de càncer colorectal.

Filmografia modifica

  • The Lindsay Kemp Circus (1973)
  • Miroirs (1974)
  • Le Bel Indiferent (1975)
  • Hamlet (1976)
  • A Midsummer Night's Dream (1984)
  • Smoking Mirror (1989)

Referències modifica

  1. «Entre el amor y la muerte (entrevista con Lindsay Kemp y Celestino Coronado)».
  2. «Carlos Miranda, amigos y colaboradores». Arxivat de l'original el 2020-10-16. [Consulta: 29 setembre 2023].
  3. Vicente Molina Foix i Luis Cremades. «El invitado amargo».
  4. «Homenaje de Lindsay Kemp a García Lorca en su nueva obra "Duende"». El País, 13 diciembre 1980.
  5. Celestino Coronado. «Lorca e il suo tempo» (en italiano). Arxivat de l'original el 2016-03-24. [Consulta: 9 març 2016].
  6. Trader Faulkner. «And his bird can sing» (en inglés). Independent.co.uk, 20-11-1998.
  7. Alfredo Muchel Modenessi. «Hamlet en el cine: breve catálogo de métodos varios para una locura». Casa del Tiempo, Marzo, Abril 2007.
  8. Diego Galán. «'Sueño de una noche de verano', Kemp en cine». El País, 02-10-1984.
  9. «Nijinsky». Arxivat de l'original el 2020-10-17. [Consulta: 29 setembre 2023].
  10. «Goodbye G.O.D.».
  11. José Manuel Costa. «Lole y Manuel y los Montoya, un espectáculo gitano». El País, 07-04-1978.
  12. «Hernán Cortés llega al teatro marginal británico con Celestino Coronado». El País, 02-10-1989.
  13. «FIlm-Maker Who Directed Dame Helen Mirren Is In The Court's Spotlight- Again» (en inglés), 29-06-2013.

Bibliografia modifica

  • A History of Shakespeare on Screen: A Century of Film and Television by Kenneth S. Rothwell (p.192-195)

Enllaços externs modifica