Celler d'Areni-1
El Celler Areni-1 és un antic celler descobert al 2007 a les coves Areni-1 del llogaret d'Areni, a la província de Vaiotx Dzor d'Armènia per un equip d'arqueòlegs armenis i irlandesos. Les excavacions van ser dutes a terme per Boris Gasparyan, de l'Institut d'Arqueologia i Etnografia de l'Acadèmia Nacional de Ciències de la República d'Armènia, i Ron Pinhasi, de laUniversitat de Cork (Irlanda), i tingueren recolzament de la Fundació Gfoeller (Estats Units) i la Universitat de Cork. El 2008, la Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA) també s'afegí amb Gregory Areshian com a codirector del Projecte Areni. De llavors ençà, les excavacions han estat patrocinades també per la UCLA i la National Geographic Society, i s'acabaren el 2010.(1)
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Jaciment arqueològic i celler ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Areni-1 cave complex (Armènia) (en) ![]() ![]() | |||
| ||||
El celler conté de barriques per a la fermentació del vi, una premsa de vi, tenalles d'emmagatzematge, bocins de ceràmica, i sembla ser mil anys més antic que el celler desenterrat a Cisjordània (Palestina) el 1963, que és el segon més antic conegut actualment.[1][2][3]
La Sabata d'Areni-1 es va trobar en la mateixa cova el 2008.
Descobriment
modificaLes excavacions fetes al jaciment d'Areni-1 van començar el 2007 i es prolongaren fins a setembre del 2010. Arqueòlegs armenis, estatunidencs i irlandesos en desenterraren una gran barrica ben conservada de 60 cm de profunditat, juntament amb una pileta d'1m de llarga, i una pila d'argila coberta de malvidina. A més a més, s'hi van trobar llavors de raïm, restes de raïm premsat, prunes seques, nous i vinyes dissecades. Hi havia gots per a beure, al costat d'un grup de tombes, la qual cosa indica que el lloc s'emprava per a cerimònies fúnebres i pràctiques rituals.[4][5]
La cova fou abandonada després que se n'esfondrà el sostre, i el material orgànic es va conservar gràcies als excrements de les ovelles, que impediren que els fongs destruïssin les restes.(1)
Anàlisi
modificaEls resultats de l'anàlisi bioquímica dels residus del fons de l'almàssera i de les àmfores d'emmagatzematge realitzada per Hans Barnard i la UCLA es publicaren en el Journal of Archaeological Science al gener del 2011.[6]
Unes anàlisis botàniques i proves de datació per radiocarboni fetes en la Universitat de Califòrnia d'Irvine i la Universitat d'Oxford han revelat la datació del celler d'Areni-1 al voltant dels anys 4100 i 4000 abans de la nostra era, o eneolític. Segons Areshian, els vinaters premsaven el raïm amb els peus en la pila d'argila, el suc del qual s'escorria a la bota, on romania per a fermentar fins a ser emmagatzemat en tenalles. La capacitat de la bota s'ha calculat en uns 14-15 galons.[7]
Segons Areshian, el descobriment del celler ha aportat més coneixement a l'estudi de l'horticultura. Patrick E. McGovern, arqueòleg biomolecular de la Universitat de Pennsylvania, ha destacat la importància del descobriment, descrivint-lo com a «important i únic, perquè indica la producció de vi a gran escala, cosa que implicaria, crec, que el raïm ja havia estat domesticat».(3)
Es desconeix la identitat de les persones que vivien a la zona en aquella època, tot i que alguns investigadors han suggerit que podrien pertànyer a la cultura Kura-Araxes i que podrien haver estat involucrats en el comerç.(2)
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Maugh II, Thomas H. «Ancient winery found in Armenia» (en anglés). Los Angeles Times, 11-01-2011 [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ Santini, Jean-Louis «Scientists find 'oldest ever' winery in Armenia» (en anglés). Agence France Presse, 11-01-2011 [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ Owen, James «Earliest Known Winery Found in Armenian Cave» (en anglés). National Geographic Society, 10-01-2011 [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ Belluck, Pam «Cave Drops Hints to Earliest Glass of Red» (en anglés). The New York Times, 11-01-2011 [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ Squires, Nick «World's earliest known winery discovered in Armenia» (en anglés). The Daily Telegraph, 11-01-2011 [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ Barnard et al., Hans «Chemical evidence for wine production around 4000 BCE in the Late Chalcolithic Near Eastern highlands» (en anglés). Journal of Archaeological Science, 2010. DOI: 10.1016/j.jas.2010.11.012 [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ Sullivan, Meg «Earliest known winery found in Armenian cave» (en anglés). Phys [Consulta: 10 novembre 2023].