Cent cavalls (xinès simplificat: 图成百骏, igualment xinès simplificat: 百骏图) és una pintura sobre seda a la tinta sobre rotlle horitzontal, realitzada pel missioner jesuïta milanès Giuseppe Castiglione (pinyin: Lang Shinin) durant la seva estada a la cort de la Xina, l'any 1728. S'hi representa un gran nombre de cavalls lliures en un paisatge tranquil. La pintura es conserva al Museu nacional del Palau, la Republica de la Xina.

Infotaula d'obra artísticaCent cavalls

Modifica el valor a Wikidata
Tipushandscroll (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CreadorGiuseppe Castiglione Modifica el valor a Wikidata
Creació1728
Materialtinta
seda (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida94,5 (alçària) × 776,2 (amplada) cm
Col·leccióMuseu Nacional del Palau (districte de Shilin) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari故畫000916N000000000 Modifica el valor a Wikidata

Context modifica

Aquesta pintura és una encàrrec de la cort imperial dels Qing, en la que els cavalls formen un dels seus temes artístics favorits.[1] A l'època, Castiglione comença la seva carrera com a pintor de la cort imperial xinesa, on havia de refermar la seva posició.[1] Aquesta obra va ser pintada l'any 1728, sota el regnat de l'emperador Yongzheng.[2]

Descripció modifica

La pintura mesura 94,5 cm d'alçada per 7,76 metres de llarg. Un format habitual en la seva època.[1] Representa un gran nombre de cavalls en postures variades, en el marc de paisatges de rius envoltats a l'horitzó de muntanyes, de manera ininterrompuda[2][1]

Es una obra pintada totalment en perspectiva, segons la forma europea de tractar l'espai. Aquesta tècnica era llavors parcialment desconeguda a la Xina.[1] La pintura difereix d'altres obres xineses de la mateixa època.[2] Les proporcions són homogènies, i l'artista recorre a jocs d'ombres i els clarobscurs,[1] probablement inspirats per la imatgeria teatral europea.[3] Utilitza múltiples línies de fuga.[4] Aquesta obra va representar segurament una proesa per a Castiglione, perquè la pintura sobre un rotlle horitzontal d'aquella longitud no li era pas familiar.[3]

El rotlle sencer
Dibuix preparatori

Els troncs dels arbres són pintats de manera realista.[3]

Recorregut de la pintura modifica

L'obra és conserva al Museu Nacional del Palau a la República de la Xina.[2] És considerada com la un dels millors treballs de Castiglione, i com l'una dels seus dos més famoses pintures, amb L'emperador Qianlong en armadura ceremonial i a cavall.[5][6]

Notes i referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Marco Musillo, The Shining Inheritance: Italian Painters at the Qing Court, 1699–1812, Getty Publications, 2016, 184 p 89
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 National Palace Museum (Taipei), Museo nacional del. «8» (en castellà), 15-08-2017. [Consulta: 24 novembre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 Marco Musillo, The Shining Inheritance: Italian Painters at the Qing Court, 1699–1812, Getty Publications, 2016, 184 p 90
  4. Marco Musillo, The Shining Inheritance: Italian Painters at the Qing Court, 1699–1812, Getty Publications, 2016, 184 p 92
  5. Ms Audrey Wang. Chinese Antiquities: An Introduction to the Art Market. Ashgate Publishing, Ltd., 2012, p. 192 (Handbooks in International Art Business). ISBN 1409455459. 
  6. David Sanctuary Howard, Richard Ashton. A tale of three cities: Canton, Shanghai & Hong Kong : three centuries of Sino-British trade in the decorative arts. Sotheby's, 1997, p. 89. 

Bibliografia complementària modifica

  • Cécile Beurdeley et Michel Beurdeley. Giuseppe Castiglione: a Jesuit painter at the court of the Chinese emperors. C.E. Tuttle Co., 1971, p. 204. ISBN 0804809879. 
  • Cartier, Michel. Giuseppe Castiglione dit Lang Shining (1688-1766). Éditions Favre, 2004 (Grande écurie de Versaille). 
  • Marco Musillo. The Shining Inheritance: Italian Painters at the Qing Court, 1699–1812. Getty Publications, 2016, p. 184. ISBN 1606064746. 
  • Surayeva (en rus) Известия РГПУ им. А.И. Герцена, 126, 2010, pàg. 269—276.

Enllaços externs modifica

  • «圖成百駿». National Palace Museum. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2018. [Consulta: 9 novembre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cent cavalls