Central vella del Mas Forniol

central hidroelèctrica a Boadella (A. Empordà)

Central vella del Mas Forniol és una central hidroelèctrica del municipi de Boadella i les Escaules (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Central vella del Mas Forniol
Dades
TipusCentral hidroelèctrica Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xviii, XX Inici
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBoadella i les Escaules (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA ponent de l'actual mas de Can Perxers. Boadella i les Escaules (Alt Empordà)
Map
 42° 20′ N, 2° 51′ E / 42.34°N,2.85°E / 42.34; 2.85
IPA
IdentificadorIPAC: 39089

Descripció modifica

Situat al nord-oest del nucli urbà de la població de Boadella, a escassa distància i a ponent del mas Perxers, al marge de llevant del riu la Muga.[1]

Edifici aïllat rehabilitat de planta més o menys rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migdia, presenta un cos adossat format per una gran volta rebaixada, bastida amb pedra desbastada disposada a sardinell. Aquest cos està cobert per una terrassa al nivell del pis, que dona accés a l'interior de l'edifici i a la que s'accedeix des d'unes escales exteriors de pedra. Des d'aquesta terrassa es pot accedir a l'eixida adossada a la façana de llevant, rectangular i amb accés des del primer nivell. Majoritàriament, totes les obertures de l'edifici han estat reformades, són rectangulars i tenen els emmarcaments arrebossats. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un porxo amb la coberta d'un sol vessant, obert mitjançant tres arcades de mig punt arrebossades. A l'interior es conserva l'antiga sala de màquines central, amb el sostre embigat de fusta, i també es manté el fossar d'entrada per l'aigua, actualment buit. A pocs metres de distància per la banda de llevant hi ha una construcció annexa força enrunada. En origen tenia la coberta d'un sol vessant, tot i que actualment està esfondrada, i presenta un portal de mig punt de maons i una finestra d'arc rebaixat també de maons.[1]

La construcció és bastida en pedra desbastada lligada amb morter de calç. La façana principal i el porxo estan arrebossats i pintats.[1]

Història modifica

La Central d'en Forniol o molí d'en Forniol, deu el seu nom al mas que està situat a escaigs metres, conegut com a mas d'en Forniol o, posteriorment al segle xx, mas d'en Perxés. Alguns cronistes creuen que l'origen del molí pot ser medieval, encara que l'edifici que queda dempeus s'hauria d'enquadrar cronològicament a segle xviii.[1]

Les primeres notícies històriques que es troben mencionen com a propietaris la família Rotllan del mas Rotllan, el 1586, encara que no es pot assegurar que el molí que menciona en el capbreu sigui l'actual.[1]

No serà fins a l'any 1787 quan es registra que el molí era habitat per en Sebastià Pont, fill de Paulí Pont i Bàrbara Pont. Poc després, l'any 1797 en les capitulacions matrimonials entre Sebastià Pont, moliner de Boadella, amb Rosa Vinyes, es documenta la signatura com a testimoni d'aquesta unió d'un tal Joan Forniol de Darnius, propietari del mas Mallolic (més tard anomenat mas Forniol) i que consta com a Propietari del molí d'en Pont. D'aquesta manera queda documentada la família Pont com a treballadors d'aquest molí durant la segona meitat del segle xviii i principi del XIX.[1]

No va ser fins a l'inici del segle XX quan, entre 1907 i 1909 el molí fou reconvertit en central hidroelèctrica per l'empresari figuerenc Pau Pagès Lloveres, conegut com a "Garida".[1]

Posteriorment entre els anys 1970 i 1980 aquest edifici va ser reformat encara que actualment resta deshabitat i en desús.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Central vella del Mas Forniol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].