Convent i església de la Mercè (Girona)

Infotaula edificiConvent i església de la Mercè
Dades
Tipus	Església, convent i centre cultural
Construcció	XVII
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Girona i Catalunya (Espanya)
Localització	Pda. de la Mercè.
	41° 58′ 55″ N, 2° 49′ 31″ E / 41.98189°N,2.82525°E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	21246
Activitat
Ocupant	Centre Cultural La Mercè

El Convent i església de la Mercè és una església del municipi de Girona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

El claustre durant el Temps de flors

Al centre del convent hi ha un claustre de planta quadrangular, voltat d'arcs de mig punt rebaixats que descansen sobre pilastres quadrades, a la planta baixa, i parets massisses amb balcons al pis. Recentment s'ha remodelat l'edifici, ampliant-lo en una planta superior. L'ampliació presenta obertures corregudes a les façanes dels claustre. L'església es troba a la banda septentrional del convent. És d'una sola nau coberta amb volta ogival i capelles laterals. No presenta absis. L'enteixinat existent actualment, és fruit de la rehabilitació efectuada en els darrers anys, que ha afectat al conjunt del convent.^[1]

Centre Cultural La Mercè

El Centre Cultural La Mercè és un equipament municipal, polivalent i pluridisciplinari a Girona (Catalunya) que gestiona una programació d'activitats culturals i que acull iniciatives diverses. L'objectiu del centre és dotar la ciutat d'un espai obert a l'activitat cultural en el qual es faciliti el coneixement i es potenciï l'intercanvi entre artistes, intel·lectuals, estudiants i públic en general. El centre vol acollir totes les persones interessades en l'art i les lletres i oferir ple d'activitats per a la ment i els sentits.^[2]

Història

Fins a la Desamortització, l'edifici funcionà com a convent dels Mercedaris a Girona. Després passa a mans de l'exèrcit que hi instal·là una caserna de soldats. Posteriorment es transformà en hospital militar. Fa pocs anys fou adquirit per l'ajuntament i que remodelà el conjunt per instal·lar-hi l'Escola d'Arts i Oficis municipal. Actualment s'hi imparteixen d'art, dibuix, tapís, etc.^[1]

Bibliografia complementària

Joan Busquets i Dalmau, “La Catalunya del Barroc vista des de Girona. La crònica de Jeroni de Real (1626-1683)". 2 volums. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994
DD.AA. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. 3 volums. Editorial Claret, 2000
Anna Gironella, "Girona. Convents i monestirs, segles X-XIX". Ajuntament de Girona, 2005
Christian Guilleré, "Girona medieval. Crisis i desenvolupament (1360-1460)". Quaderns d'història de Girona, 1992
Christian Guilleré, "Girona al segle XIV". 2 volums. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993 i 1994
Ernest Zaragoza i Pascual, "Recuperació dels convents gironins després de la guerra del francès". Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. núm. 40, pàgines. 257 a 286, any 1999

(procedents de l'Arxiu Municipal de Girona)

Fons conventuals. Llibre de visites pastorals i inventaris patrimonials del convent de La Mercè (1630-1649)
Manual d'Acords de 1752

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Convent i església de la Mercè». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 febrer 2013].
↑ Xavier Carmaniu Mainadé,«Un pròleg de set segles. Història de l'edifici de La Mercè», Ajuntament de Girona.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent i església de la Mercè

Pàgina web del Centre Cultural La Mercè

[patmapa-1] 1,0 ^1,1 «Convent i església de la Mercè». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 febrer 2013].

[2] Xavier Carmaniu Mainadé,«Un pròleg de set segles. Història de l'edifici de La Mercè», Ajuntament de Girona.

[1]

[2]