Obre el menú principal

Centre Marista d'Escoltes (CMS) és una federació d'agrupaments escoltes de Catalunya creada el 1977, no reconeguda internacionalment ni per la WAGGGS ni per la WOSM. Aquesta és una entitat educativa formada per agrupaments dels col·legis Maristes de Catalunya.

Infotaula d'organitzacióCentre Marista d'Escoltes
Escut CMS.jpg
Dades bàsiques
Tipus associació
Religió Catòlica
Forma jurídica associació
Forma jurídica
Creació 1977
Activitat
Àrea d'operació Catalunya
Organització i govern
Seu 
Agrupaments 8
Altres dades
Orientació religiosa Catòlica

Lloc web http://www.maristes.cat/cms
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Va néixer dels col·legis de la Província Marista de Catalunya.

La seva historia s’entén per el compromís Marista amb els joves. Aquest fet ha provocat que encara existeixi.

L'any 1957 els Germans Maristes comencen a fer les primeres acampades d'una nit amb joves. Això suposava unes certes dificultats donades per les característiques de l'època. Van haver de demanar permís a la Casa General (Roma) per poder sortir una nit de la Comunitat. Pocs anys després, el 1963, es construeix la Casa de Colònies Marista a Planoles.

Els germans havien descobert que la natura era un complement a la tasca educativa a l'escola, ajudava a estar més a prop dels nois, i així s'aconseguia amb millors resultats l'objectiu de tot marista: "formar uns bons cristians i uns ciutadans honrats".

A partir d'aquestes experiències, els germans comencen a formar grups de nois amb els quals realitzen excursions i campaments durant les vacances d'estiu. L'any 1970, un grup de 70 germans fan un Curset sobre Pastoral amb scouts dirigit pel G. Mugica de la província d'Oviedo i integrant del Moviment Scout Catòlic.

El 1971 un grup de germans assisteixen a la Pasqua Rànger d'Oviedo i, el mateix curs comencen a fer unitats de “llops” en dos dels col.legis maristes.

L'any 1974 es fa la  Pasqua Rànger, i comencen a treure  conclusions d’aquesta experiència:

- Necessitat d'una línia comuna d'acció en la Província Marista de Catalunya.

- Desenvolupar una pedagogia de la Fe.

- Necessitat de formació dels responsables.

- Fidelitat al que exigeix el mètode escolta.

- Conveniència de contactes generals i per branques.

- Coordinació d'activitats, materials i informació.

- Dates fixes de Trobada: Pasqua i fi de curs.

Creien oportú no federar-se i funcionar com un grup autònom.

L'any 1975 es fa la Trobada Scout Marista i, el mateix any un grup de dirigents fa una primera avaluació del camí realitzat. Durant aquest curs es mantenen contactes amb els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, però no s'arriba a cap tipus d'acord.

L'any 1976 els grups scout que funcionen a diferents col·legis comencen a plantejar-se seriosament la creació d'una entitat reconeguda. Davant les diferents alternatives, n'hi ha dues que interessen més:

- Adscriure's a Minyons Escoltes

- Constituir-se en una entitat Escolta Marista Independent.

Finalment s'opta per la segona, i el 8 d'octubre de 1977 es celebra l’Assemblea General Fundacional del Centre Marista de Scouts (CMS).

El mateix any el CMS s'adhereix a la Taula de Joves de Catalunya. El 17 de novembre de 1978 el CMS és reconegut com a Associació Juvenil pel Ministeri de Cultura.

El mateix curs comença a funcionar l'Escola Mirall per a la formació, depenent del CMS, que seria reconeguda oficialment l'any 1980. Aquest any el Consell Nacional de Joventut de Catalunya reconeix el CMS com a membre integrant.

Al llarg d'aquests primers anys es redacten els Estatuts, el Reglament de Règim Intern i es comença a confeccionar la metodologia de les branques.

AgrupamentsModifica

Aquesta federació creada el 1977 estava formada per 10 agrupaments, va ser més endavant quan dos d'aquests van deixar la federació.

Agrupaments ActualsModifica

Actualment aquesta federació està formada per 8 agrupaments:

Agrupament Localitat Seu
Agrupament Escolta Albada Rubí Maristes Rubí
Agrupament Escolta Arrels Girona Maristes Girona
Agrupament Escolta Champagnat Barcelona Maristes La Immaculada
Agrupament Escolta Garbí Lleida Maristes Montserrat
Agrupament escolta La Soca Mataró Maristes Valldemia
Agrupament Escolta Montserrat Barcelona Maristes Sants-Les Corts
Agrupament Escolta Torxa Igualada Maristes Igualada
Grup Escolta Champagnat Badalona Maristes Champagnat

Agrupaments Escolta AlbadaModifica

L'Agrupament Escolta Albada és un agrupament creat a Rubí. Tenen cinc branques, com tots els Maristes, però com a peculiaritat podem dir que cada branca té un fulard propi, a part de la camisa identificativa de cadascuna. Els fulards són: 

  • Castors: en el seu cas, el fulard és lila i taronja. Ells no l'anomenen fulard, l'anomenen mocador de joc. 
  • Llops: l'estol de Rubí porta un fulard negre i vermell
  • Ràngers: els de blau de rubí tenen el fulard marronós i verd.
  • Pioners: en el seu cas, porten el fulard negre i blau fosc.
  • Róvers: el seu fulard és taronja i negre.  A més a més cada branca té un nom diferent, no només els noms tradicionals sinó que en tenen d'addicionals:
  • Llops: Estol Rocfort
  • Ràngers: Tropa Cepverd
  • Pioners: Unitat Tramuntana
  • Róvers: cada clan tria el seu nom.         

Agrupament Escolta ArrelsModifica

Aquest és l'Agrupament Escolta de Girona. No tenen padrins de camisa ni monitor de guiatge. Els campaments duren 12 dies i dins d'aquests dotze dies cada branca fa excursions o rutes més o menys llargues. Els Castors fan una excursció d'un dia, els Llops de dos, els Ràngers de quatre i els Pioners una ruta de 8 dies. A més a més, els Llops, els Ràngers i els Pioners fan raids als campaments: els Llops i Ràngers en fan de reflexió i els Pioners de supervivència. 

Agrupament Escolta ChampagnatModifica

L'Agrupament Escolta Champagnat és un agrupament format a Barcelona, concretament a Maristes Immaculada de Barcelona, el 1969. L'agrupament es fonamenta en tres pilars: la fe, l'escoltisme i la natura. Els seus horaris són de 8:00 del matí a 13:30 del migdia, ja que fan preparació física i es dutxen a l'escola. Ells no tenen monitor de guiatge, sinó que tenen dos padrins, en el cas de Pioners. A més a més, els Pioners fan una ruta al Nadal i una altra a l'estiu. 

Aquest agrupament també té un fulard diferent per a cada branca. Alguns coincideixen amb els d'Albada, però n'hi ha d'altres que no. Són els següents:

  • Castors: el seu mocador de joc és blanc i taronja.
  • Llops: Aquest coincideix amb Albada i és vermell i negre. 
  • Ràngers: el fulard d'aquesta branca és marronós i groc. 
  • Pioners: el seu fulard és blanc i blau clar.
  • Róvers: el fulard del clan de Róvers és de color blanc i vermell.

Agrupament Escolta GarbíModifica

L'Agrupament Escolta Garbí és un grup d'escoltes format el 1972 a Lleida, concretament a l'escola Maristes Montserrat de Lleida. Aquest agrupament escolta té només dos fulards; el de Castors, anomenat mocador de joc i el que et guanyes a Llops després de realitzar la promesa escolta que és negre i taronja. Aquest segon és per la resta de la teva vida escolta. 

Aquest agrupament fa 3 hores de cau a tarda, de 16 a 19 i realitzen una celebració al mes. És un dels caus més antics del CMS. Marxen 14 dies de campaments, però no tots fan el mateix ni els mateixos dies. Els Ràngers fan quatre dies de ruta i després van al campament. Els Pioners ja que estan de ruta i els Róvers que acostumen a realitzar un servei durant l'estiu hi van el penúltim dia . 

A dins del campaments es fan Raids, marxen o bé hores o dies per reflexionar amb un dossier. Cada branca en fa de diferent durada. Els Castors els fan de dues hores, els Llops marxen dotze hores i els Ràngers també. Pioners fan Raids a la ruta. 

A nivell metodològic, l'Agrupament Escolta Garbí s'organitza amb un coordinador i un coordinador pedagògic, per les activitats que requereixen un elevat nivell organitzatiu es selecciona un coordinador exclusivament per l'activitat en qüestió. Fan reunions de kraal un divendres cada dues setmanes.

Agrupament Escolta La SocaModifica

Agrupament de l'escola Mariestes Valldemia de Mataró. És el millor cau de tot el CMS segons els escoltes. Cada any abans que comenci el primer de de cau, alguns monitors van a les classes de l'escola a fer una presentació per a els nens i nenes s'apuntin. Ells, en el pati de l'escola, tenen 2 sales on es guarda el material que s'utilitza durant les activitats. Els Castors van de campaments d'estiu 10 dies, els Llops i els Ràngers 15, els Pioners van de ruta uns 8 dies, i fins als quinze van al campament on fan raids. Els Róvers, escullen que fer. Els Pioners fan cau en una caseta de fusta que està reservada només per a ells, dins l'escola. Els Llops tenen el diari y els Ràngers el llibre d'or, és una llibreta on s'explica que es va fer el dissabte passat. Hi ha dos directors de campament. Els Castors fan un sopar de gala durant el campament i els Llops interpreten un casori, també en el campament.

Agrupament Escolta MontserratModifica

L'Agrupament Escolta Montserrat és un agrupament amb l'escola a Barcelona, concretament a Maristes Sants-Les Corts. Aquest agrupament té moltes curiositats, d'entre elles que tenen una manera de donar-se la mà molt peculiar: separen el dit petit i encaixen la mà així. El seu fulard és verd i negre i se l'han de tornar a guanyar a cada branca, una vegada han passat sis mesos de l'entrada a la branca, ja que als tres mesos, només Llops i Castors, es guanyen la camisa. En el cas de Ràngers i Pioners no es guanya sinó que es compra.  A part, els padrins són una figura molt important per als escoltes i el tenen molt present. Cada branca té un himne particular.

Quan marxen de campaments, marxen 14 dies, excepte els Castors que hi van entre 8 i 10 dies i els Pioners i els Róvers que hi van els últims quatre dies, ja que la resta estan de ruta. Els Róvers de segon any adquireixen un paper important quan marxen d'excursió tots junts, ja que actuen com a monitors. 

A nivell administratiu, tenen tres caps : dos són funcionals i un és pedagògic. A més a més, pels càrrecs dels comitès interns, fan relleu, és a dir que n'hi ha un que es queda per ensenyar als que han entrat nous. 

Agrupament Escolta TorxaModifica

L'Agrupament Escolta Torxa és d'Igualada i el seu horari és de 16:00 a 19:00. Ells, com altres caus, ténen un mocador de joc a Castors i a partir de Llops tenen un fulard que és blau i vermell. Aquest fulard se'l guanyen un cop han passat 6 mesos de l'entrada a la branca i a cada branca es guanyen la camisa corresponent. Els consells els fan amb un monitor de guiatge, que és un monitor que t'acompanya durant l'any en el que estàs amb ell i amb elk que hi tens més confiança. 

Els campaments els fan de 15 dies, i durant aquest 15 dies hi són els Ràngers i els Llops. Els Castors només hi van 7 dies i els Pioners i els Róvers hi passen els últims tres o quatre dies. Els Pioners fan una ruta de 10 o 11 dies, en canvi, els Róvers de primer fan una ruta servei i els Róvers de segon fan el servei de monitors al campament. És obligatori fer dos anys de Róvers. 

Grup Escolta ChampagnatModifica

El Grup Escolta Champagnat és un agrupament de l'escola Champagnat de Badalona. A Castors, tenen un mocador de joc diferent, ja que és groc i taronja i a partir de Llops en tenen un de negre i groc. Quan fan els consells de camisa al nadal no reps el resultat fins al febrer i fas les promeses llavors.  És un cau en el que hi ha cabuda per a tothom, ja que hi pots entrar facis el curs que facis.  Amb el monitor de guiatge, fan una excursió per poder-se conèixer millor. 

Als campaments, hi ha tres dies especials: 

  • El primer és El Dia Del Poble, on tothom menja amb les mans
  • El segon és el Dinar del Silenci on ningú pot parlar
  • El tercer són les Olimpíades, on fas jocs conjunts durant el matí però a la tarda jugues tu sol. A més, als campaments fan una ruleta amb tots els noms dels escoltes que hi participen i d'aquella manera es decideixen els serveis. Però no tot el que és divertit passa als campaments sinó que durant l'any fan activitats especials en dies com Carnestoltes o la Castanyada. 

Agrupaments que ja no en formen partModifica

Durant els seus 40 anys d'història hi ha hagut dos dels seus agrupaments que s'han desvinculat de la federació.

Agrupament Escolta Sant JosepModifica

L'Agrupament Escolta Sant Josep es trobava a Barcelona i era un agrupament que pertanyia a una escola de monges que estava vinculat al CMS. Va acabar desapareixent a causa que no tenia suficients escoltes ni monitors. Al perdre quasi tots els nens, es va veure obligat a desvincular-se del CMS i va passar a anar per lliure. Com que anant per lliure tampoc va funcionar, va acabar desapareixent. 

Agrupament Escolta XalocModifica

L'Agrupament Escolta Xaloc era una agrupació de Sabadell que va haver d'abandonar el CMS, ja que l'escola va deixar de ser Marista. Un cop es va desvincular dels maristes, a diferència de l'Agrupament Escolta Sant Josep, va passar a estar vinculat a Minyons escoltes i guies. 

Com a curiositat podem dir que l'Agrupament segueix mantenint el projecte educatiu del CMS i per tant manté les camises, les insígnies i tota la metodologia d'un cau marista.

MetodologiaModifica

La metodologia són les pautes d'organització, conducta i operativitat educativa de les branques. Definida com a un camí o drecera per a aconseguir un estil de vida que deixi empremta d'amor i pau i que no s'oblidi el gran lema dels escoltes: "DEIXAR EL MÓN UNA MICA MILLOR DE COM L'HEM TROBAT". Representa un model on sempre es pot trobar la manera d'afrontar la vida. Respon a tres preguntes:

Qui som?, què pretenem? de quins mitjans disposem? és a dir: es defineixen els criteris d'identitat, es formulen objectius i es concreta l'estructura pedagògica definida en processos de participació i gestió de les diferents branques.

Castors i llúdriguesModifica

- CASTORS (masculí)/LLÚDRIGUES (femení):

El lema : RIU AMUNT!

La salutació: és ajuntant els dits índex i mitjà de la mà dreta alçada.

L'uniforme de la camada: Camisa  de color lila: a la màniga dreta hi ha l'escut amb el nom de l'Agrupament  i el nom de la ciutat on resideix aquest, cosit a la butxaca esquerra de la camisa hi haurà l’escut del Castor/Llúdriga, un castor marró clar amb rivet negre i fons de color blau clar i el lema. S'haurà de portar penjat al coll el mocador de joc taronga o el fulard escollit per l’Agrupament amb el rivet taronja..

Uniforme del Kraal: És el mateix que el de l'Estol amb la flor de llis de color taronja i rivet negre cosida al braç esquerre.

És una etapa on els nens i nenes de 8 a 10 anys, que formen la unitat anomenada camada, és l’etapa d’iniciació a la vida escolta. Comença a descobrir les actituds i valors propis de l'escoltisme mitjançant el joc i l’acció. La camada està integrada pels Castors i les llúdries i el Kraal de la camada (els monitors d'aquesta branca, on un n'és el cap de la camada). Aquests s'encarreguen del bon funcionament de la camada. La branca es subdivideix en grups, anomenats colles, aquestes, són rotatives, i serveixen per organitzar activitats puntuals.

Sovint es fan consells: són unes reunions on els Castors/Llúdrigues i el Kraal reflexionen sobre la vida de la camada i prenen decisions revisant especialment el compliment de les contrasenyes ( SÓC CASTOR/LLÚDRIGA: Sempre estic content, m’agrada jugar bé, tinc molts amics i amigues, m’agrada aprendre), la PRESA, és una activitat extraordinària i concreta realitza per millorar una mancança específica de la Camada.

L'etapa de Castors i Llúdrigues es divideix en dos anys. El primer any: els primers 3 mesos són els d'admissió. L'infant conviu amb els seus nous companys i ha d'intentar inserir a la camada de manera que ha de tenir voluntat per integrar-se i interès i coneixement sobre que és, es guanya, es treballa, etc. a la branca. Això és el que es demana en el Consell, que si el passa, es guanya la camisa. A finals d'any, l'escolta, ha d'assolir una sèrie d'actituds: Comunicació amb els companys, aprendre dels monitors i escoltar-los, participació en les activitats, responsabilitat amb el material propi... A partir de llavors, ha de realitzar la promesa de Castors/Llúdrigues i al mateix temps es guanya l'escut del Castor/Llúdriga.

Fins als primers 3 mesos del segon any, l'escolta a part d'haver assolit les tècniques pròpies de l'etapa (que quedaràn reflectides en el carnet del castor) ha d'haver tingut les següents actituds: Responsabilitat amb el material comú, actitud en els jocs, motivació del grup, aplicació de contrasenyes i transmissió d'aquestes als companys de primer any. Si és així, se l'obsequia amb el primer lema "RIU AMUNT!".

Finalment, al final d'aquesta etapa, el castor/llúdriga ha d'haver superat tot el progrés de les etapes anteriors i haver aconseguit identificar-se amb el cau i amb els escoltes, treballar en grup i haver tingut vivències amb la natura per a poder passar a Llops i Daines.

Llops i dainesModifica

- LLOPS (masculí)/DAINES (femení): 

El lema : TANT COM PUC! 

La salutació: és fent una "V" amb els dits índex i mitjà de la mà dreta alçada.

L'uniforme de l'Estol: Camisa  de color gris: a la màniga dreta hi ha l'escut amb el nom de l'Agrupament  i el nom de la ciutat on resideix aquest, cosit a la butxaca esquerra de la camisa hi haurà la insígnia DE FONS BLAU del Cap de Llop amb el lema i també els estels del progrés: vermells, de sis punts i amb fons blanc. S'haurà de portar penjat al coll el fulard de l'Estol.

Uniforme del Kraal: És el mateix que el de l'Estol amb la flor de llis de color taronja i rivet negre cosida al braç esquerre.

És una etapa on els nens i nenes de 10 a 12 anys, que formen la unitat anomenada estol, descobreixen actituds i valors propis de l'escoltisme mitjançant el joc. L'estol està integrat pels Llops i les daines en si i el Kraal de l'Estol (els monitors d'aquesta branca, on un n'és el cap o també anomenat Vell Llop). Aquests s'encarreguen del bon funcionament de l'Estol. La branca es subdivideix en grups de sis Llops/daines, anomenats sisenes, on al capdavant hi ha un/a sisener/a. Sovint es fan consells de roca: són unes reunions on els Llops/Daines i el Kraal reflexionen sobre la vida de l'Estol i prenen decisions revisant especialment el compliment de les màximes ( EL LLOP/DAINA: obeeix el Kraal de monitor/es, pensa primer en els altres, obres els ulls i les orelles, és alegre i somrient, és net/a i endreçat/a, diu sempre la veritat), la Bona Obra o Acció diària (és una manera d'iniciar en l'actitud de servei a l'escolta) i valoren el progrés dels Llops/Daines.

L'etapa de Llops i Daines es divideix en dos anys. El primer any: els primers 3 mesos són els d'admissió. L'infant conviu amb els seus nous companys i ha d'intentar inserir a l'Estol de manera que ha de tenir voluntat per integrar-se i interès i coneixement sobre que és, es guanya, es treballa, etc a la branca. Això és el que es demana en el Consell de Roca, que si el passa, es guanya la camisa. A finals d'any, l'escolta, ha hagut de superar les tècniques pròpies de l'etapa i ha d'assolir una sèrie d'actituds: Responsabilitat personal, il·lusió, participació activa i alegre, respecte, neteja, coneixement de les màximes, identificació entre l'estil de vida de l'Estol i la pròpia vida. A partir de llavors, ha de realitzar la promes del Llop/Daina i al mateix temps es guanya el fulard i el Cap de Llop.

Fins als primers 3 mesos del segon any, l'escolta a part d'haver assolit les tècniques pròpies de l'etapa (que quedaràn reflectides en el carnet de tècniques) ha d'haver tingut les següents actituds: obediència, responsabilitat per les coses de l'Estol, capacitat de servei, coneixement de Baden Powell, història de l'escoltisme i models de vida i del CMS. Si és així, se l'obsequia amb el primer estel.

Fins als sis mesos de la segona etapa, a més de continuar superant les tècniques pròpies de l'etapa, ha d'haver tingut les següents actituds: responsabilitat, animació en la vida de l'Estol, capacitat d'iniciativa i esforç. Si ha estat així, se l'obsequi amb el segon estel.

Finalment, al final d'aquesta etapa, el Llop/Daina ha d'haver superat tot el progrés de les etapes anteriors i haver aconseguit el Diploma d'Animació i Responsabilitat (suposa la superació de les tècniques específiques, des de l'assoliment del Segon Estel, dedicades a la resta de l'Estol) per a poder passar a Ràngers i Guies.

Ràngers i GuiesModifica

- RÀNGERS (masculí)/ GUIES (femení):

El lema és: SEMPRE A PUNT!

La salutació: és alçant, però separats els dits índex, mitjà i anular de la mà dreta alçada.

L'uniforme de la tropa: Camisa  de color blau: a la màniga dreta hi ha l'escut amb el nom de l'Agrupament  i el nom de la ciutat on resideix aquest, a la màniga esquerre hi ha el cercle de progrés dividit en tres sectors iguals de color blanc, negre i vermell.. S'haurà de portar penjat al coll el fulard escollit per l’Agrupament..

Uniforme del Kraal: És el mateix que el de la tropa amb la flor de llis de color taronja i rivet negre cosida al braç esquerre.

És una etapa on els nens i nenes de 12 a 14 anys, que formen la unitat anomenada TROPA, és l’etapa on es comença a treballar. Esta basat en l'esperit escolta. La tropa està integrada pels Ràngers i Guies i el Kraal de la tropa (els monitors d'aquesta branca, on un n'és el cap de la tropa). Aquests s'encarreguen del bon funcionament de la tropa. La branca es subdivideix en grups, anomenats patrulles, en les quals, hi ha un al capdavant anomenat pilot, que s'encarrega de la funció coordinadora. Aquest càrrec és valorat per tota la tropa.

Sovint es fan consells: són unes reunions on participen els membres de la tropa i es fan per: l’elecció d’una operació, orientar i revisar el treball durant l’operació, valorar el progrés i treball individual de cada membre de la tropa. El llibre d’or recull la història de la tropa, les operacions, les conclusions dels consells...El guiatge és acompanyament individual per part del Kraal del progrés personal de cada Rànger/Guia.

L’OPERACIÓ, és l’activitat per excel·lència de la tropa.  És una aventura compartida que exigeix compromís i treball. S’escull entre tots, adaptant-se a les necessitats del grup. El procés és el següent: cada patrulla presenta un projecte a la Tropa, aquesta, escull en el consell d’elecció d’operació. El Kraal es reuneix per decidir si és viable la que s’ha escollit. Els membres de la tropa es subdivideixen en tallers, per fer la feina en petits grups, dels quals a cada taller hi ha un representant anomenat tècnic, que després serà valorat per tota la tropa. El càrrec de pilot i tècnic, poden ser compatibles. El Boom o la festa de la tropa és el moment on se celebren els esforços realitzats durant tota l’operació. El Boom és organitzat per la mateixa tropa.

L'etapa de Ràngers i Guies es divideix en dos anys. El primer any: els primers 3 mesos són els d'investidura. Aquest procés, es resumeix en un consell de reflexió, valoren la seva admissió. Si passa el consell s donen la camisa, el fulard, el cercle de progrés i els distintius de l’agrupament. Durant els dos anys, la maduració del progrés personal, es reflecteix en l’obtenció dels següents tres estels:  Estel d’operació (Estel blanc sobre fons negre) es dona si s’han fet dues operacions amb èxit, Estel de pilot i tècnic (Estel vermell sobre fons blanc) es dona si en dues operacions s’han realitzat satisfactòriament aquestes dues funcions, i per últim, Estel d’estil  Rànger/Guia (Estel negre sobre fons vermell) es dóna si el Kraal considera que la teva manera d’actuar es reflecteix a l’estil Rànger/Guia.

Finalment, al final d'aquesta etapa, el Rànger/Guia ha d'haver superat tot el progrés de les etapes anteriors, ha de saber treballar en grup i ha de passar el consell de pas de branca per poder fer el pas a la unitat de Pioners i Caravel·les.

Pioners i caravel·lesModifica

- PIONERS (masculí)/ CARAVEL·LES (femení):

El lema és: SEMPRE A PUNT!

La salutació: és ajuntant i alçant els dits índex, mitjà i anular de la mà dreta alçada.

L'uniforme de la tropa: Camisa  de color vermell: a la màniga dreta hi ha l'escut amb el nom de l'Agrupament  i el nom de la ciutat on resideix aquest, a la màniga esquerre hi haurà successivament les insígnies de progrés: arbre invertit sobre fons marró, negre o vermell. S'haurà de portar penjat al coll el fulard de la Unitat. L'uniforme del Kraal: És el mateix que el de la tropa amb la flor de llis de color taronja i rivet negre cosida al braç esquerre.

És una etapa on els nens i nenes de 14 a 17 anys formen la unitat anomenada UNITAT, és l’etapa on es comprometen explícitament davant dels seus companys a complir la Llei Escolta i a ajudar totes les persones amb estil de vida escolta. La unitat està integrada per els Pioners i Caravel·les i el Kraal de la unitat (els monitors d'aquesta branca, on un n'és el cap de la unitat). Aquests s'encarreguen del bon funcionament de la unitat.

La branca es subdivideix en grups, anomenats equips, en les quals, hi ha un al capdavant anomenat cap d'equip, que s'encarrega de la funció coordinadora. L'equip és la cèl·lula amb vida pròpia, la base i el motor de la unitat. Són grups d'unes 4-5 persones, que es reuneixen periòdicament buscant reflexió, formació, convivència, i ho reflecteixen tot en el Llibre de l'equip.

Es fan consells, és un temps de reflexió i revisió que fan tots els membre de la unitat a nivell individual, d'equip i d'Unitat. N'hi ha de dos tipus: d'empresa, es revisa l'empresa un cop finalitzada, i de progrés, on es revisa l'assoliment del progrés personal.

Les especialitats són un aprofundiment quant a coneixement i pràctica de les aficions dels escoltes. N'hi ha de dos tipus: tècniques, d'utilitat per a la persona, el grup i la societat, i d'animació, per aprendre a dinamitzar un grup per assolir els seus objectius mitjançant  els mèrits de l'escolta. El padrinatge consisteix en el fet que els Pioners/Caravel·les que han realitzat la promesa acompanyin els nous membres de la unitat i els ajudin a incorporar-se, pot ser tant informatiu com vivencial. El guiatge és l'acompanyament individual per part del Kraal del progrés personal individual. Cada membre de la unitat tria un/a monitor/a el qual es convertirà en el seu guia durant l'època de progrés. Els raids són activitats per afermar o reflexionar sobre la direcció del progrés personal. Es caracteritza per ser una sortida que fa un Pioner/Caravel·la. pot durar 12, 24 o 48 hores. Poden ser de reflexió, treball i muntanya. La Vetlla Insígnia és un temps de reflexió personal que realitza cada membre de la unitat juntament amb el seu padrí/na, després del consell de progrés i abans de la realització de l'acte de pas d'etapa. Els Extra-jobs, són activitats que es fan per recol·lectar diners per fer projectes de la Unitat.

L'EMPRESA és dur a terme un projecte triat per la Unitat en un temps definit també per la pròpia unitat. Els comitès  són producte de les necessitats de l'empresa. Permeten a cada Pioner/Caravel·la començar a tindre responsabilitats per a ells mateixos i per tota la Unitat. N'hi ha de permanent, anomenats també càrrecs, i n'hi ha d'empresa, utilitzats només durant una determinada empresa.

La RUTA és l'activitat més important. Normalment es prepara el darrer trimestre de curs, i és de quinze dies de durada. És necessari un bon rendiment i una convivència durant la preparació i durant la pròpia ruta. és el moment de posar en practica totes les tècniques i coneixements adquirits durant l'any. El Kraal ha d'estar en tot moment al cas durant la preparació i la realització de la ruta, i ajudar i animar als Pioners i Caravel·les.

El progrés de Pioners i Caravel·les es divideix en tres etapes. Promesa: insígnia marró. És una etapa que dura un any, i es divideix en dos: Integració:Durant un trimestre o una empresa, s'intenta adquirir la informació sobre les bases de la branca i aplicar-la a la feina. Un cop superada l'etapa es dona la camisa. I la segona part d'aquesta etapa: el compromís: s'intenta assolir la responsabilitat que origina un compromís. Superada aquesta eta es dona la insígnia marró. La següent etapa és la de Servei: insígnia negra. És un any d'aprenentatge i desenvolupament de cara a la seva formació. S'intenta desenvolupar l'esperit de servei encaminat a l'equip, la unitat i la societat. Un cop superada aquesta etapa es dona la insígnia negra. La última etapa és la d'animació: insígnia vermella. Culmina el progrés de l'escolta durant els tres anys que porta a la branca. Els objectius són desenvolupar a la persona amb una personalitat pròpia i ser un exemple de coneixement tècnic. Superada aquesta etapa s'entrega la insígnia vermella.

El pas a Róvers, es fa un cop viscuda l'etapa de Pioners i Caravel·les, l'escolta ha de prendre la decisió voluntària d'assumir el pas a Róvers.

RóversModifica

- RÓVERS (masculí/femení):

El lema és: SERVIM!

La salutació: és realitza unint els dits índex, mitjà i anular de la mà dreta alçada i el polze doblegat a sobre del petit.

L'uniforme de la tropa: Camisa  de color caqui: a la màniga dreta hi ha l'escut amb el nom de l'Agrupament  i el nom de la ciutat on resideix aquest, a la màniga esquerre hi ha la insígnia Róver, arbre invertit sobre fons verd.

Uniforme del/a conseller/a: És el mateix que el del clan amb la flor de llis de color taronja i rivet negre cosida al braç esquerre en lloc de la insígnia.

És una etapa on els joves de 17 a 22 anys, que formen la unitat anomenada CLAN, és l’etapa on un grup de joves viu la seva pròpia realització. El monitor/a de Róvers s'anomena conseller/a perquè és sobretot orientador/a del progrés individual i de grup. La manera pròpia del Róver de viure el principis escoltes del CMS és fent una experiència de servei i mantenint una progrés individual de maduració de la persona.

La vocalia Róver és una experiència essencial que durant tota l'etapa el Clan vegi, conegui i participi de tot l'ambient Róver del CMS. D'aquesta manera s'adona de l'activitat i vitalitat del missatge del servei en diferents ambients socials.

El progrés, consta del progrés del Clan que suposa un suport al progrés personal marcat pels objectius.

Primera etapa: Novells.

Dura un any o any i mig. Els objectius són, integració i confiança amb el Clan i aprofundir en l'esperit Róver. Les activitats que es fan durant aquesta etapa són, nombroses motivacions, errades, valors i replantejament. En el grup tothom pren una responsabilitat. El Clan ha de tendir a formar comunitat. El Clan es planteja i assoleix nombrosos compromisos. El paper del conseller/a és esencial en aquesta etapa. Per finalitzar l'etapa es proposa un raid personal degudament preparat pel Clan. També elaboren el text del su compromís personalitzat i un projecte per al codi de clan, que és on tots els seus membres prenen conjuntament un compromís de Clan de cara a desenvolupar el servei a la següent etapa. el compromís Róver inclou la renovació de la promesa escolta feta a la branca de Pioners i Caravel·les. Un copa acabada l'etapa si cada membre del Clan pensa personalment que s'ha assolit el compromís, s'atorga la insígnia Róver.

Segona etapa: Companys.

L'objectiu és l'execució del compromís personal i de Clan. La dinámica de funcionament queda marcada pel Codi de Clan, malgrat això el treball bàsic de l'etapa ha de ser el servei. La importància d'aquest servei no és la pròpia utilitat, sinó l'experiència, l'aprenentatge i l'actitud de servei que prenen els membre del Clan. El/la conseller/a ha de ser en aquesta etapa un/a guia personal. es fan necessàries les valoracions periòdiques i també la revisió del progrés Róver un cop l'any. Cada Róver explica a l'Agrupament cap a on vol orientar el seu servei a la societat. El clan desapareix per integrar-se a la societat

Càrrecs importantsModifica

EL Centre Marista d'eScoltes té un funcionament organitzatiu com el de qualsevol altra organització.: Una junta directiva formada per diverses persones que comuniquen les decisions als agrupaments. Però aquesta junta directiva respon a l'Assemblea General i aquesta a un Consell Responsable que forma part de  la Institució Marista.

Consell Responsable:

Aquest consell és la veu de la Institució Marista i dóna suport i assessorament a l'organització.

Assemblea General:

L'Assemblea és l'òrgan més important del CMS. És la que es reuneix cada any i aprova pressupostos i balanços econòmics. A més a més, parla l'admissió de nous membres, la realització de noves activitats conjuntes i parles de les propostes que provenen de la Junta Directiva o directament dels agrupament.

Junta Directiva:

La junta directiva es tria cada dos anys per l'Assemblea General i s'encarrega de vetllar pel bon funcionament a nivell, ja sigui administratiu, de secretaria, formació de monitors o coordinació d'activitats conjuntes.

La junta 2017-2018 està formada per:

- President Jan Cusachs

- Vicepresident: Enric Moreno.

- Secretari/a: Blau Hernàndez

- Administració: Jordi Escolà

- Vocals: Anna Cruz, Andrea Ortí, Dídac San José, David Estefanell i Sergi Górriz.

- Representant de la institució marista: Manel Martín

Enllaços externsModifica