Obre el menú principal

El centre històric de Calafell és una obra del municipi de Calafell (Baix Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local.

Infotaula d'edifici
Centre històric de Calafell
043 Plaça de Catalunya.jpg
Dades
Tipus centre històric
Característiques
Estil arquitectònic Obra popular
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaTarragona
ComarcaBaix Penedès
MunicipiCalafell
Localització Calafell (Baix Penedès)
 41° 12′ 06″ N, 1° 34′ 08″ E / 41.201612°N,1.56899°E / 41.201612; 1.56899Coord.: 41° 12′ 06″ N, 1° 34′ 08″ E / 41.201612°N,1.56899°E / 41.201612; 1.56899
BCIL
Identificador IPAC: 37617
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

Municipi format per tres nuclis principals: Calafell, Segur de Calafell i la Platja de Calafell. El més antic és Calafell, el qual es situa dalt d'un petit turó, a uns 46 metres d'altitud i al 1.5 kilòmetres de la costa. El poble es desenvolupà sota el turò, al voltant del castell i de l'església de la Santa Creu, fins a formar el nucli actual.[1]

HistòriaModifica

El lloc és documentat el 999 quan l'Espluga de Calafell era el límit occidental d'unes terres que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van vendre a Gombau Besora. Les terres de Calafell eren aleshores del terme de Castellet, cosa que fou la base d'un plet entre Bernat Otger, senyor de Castellet i l'abat de Sant Cugat del Vallès que posseïa Santa Oliva. El 1076, Rotllan Bernat, fill de Bernat Otger, vengué la meitat del terme de Castellet a Ramon Berenguer I, en la venda quedaven compresos el castell i l'església de Calafell. El primer fogatjament conegut que fa referència a Calafell (1358) registrà 44 focs, el de 1376 n'enregistrà 45 que pertanyien als Castellbisbal. Aquesta família endeutada i malvista va vendre els seus drets jurisdiccionals. Foren adquirits per Guerau de Palou. Els Palou ajudaren a Joan II en la guerra contra la Generalitat. En aquest temps Calafell havia decaigut molt, en 1553 la xifra de focs era només de 21. La Guerra dels Segadors arribà a Calafell on les forces franceses al servei de les institucions catalanes acantonades a Vilanova, posen les seves guardes avançades. En 1650 una epidèmia de pesta bubònica atacà Calafell.[1]

A partir del segle XVIII es produeix un gran avenç demogràfic, la causa fou la plantació de noves vinyes per la producció d'aiguardents i vi encaminats a l'exportació. La població es veié de nou reduïda a causa de la guerra de la Independència, la invasió dels Mil Fills de Sant Lluís i la Primera Guerra Carlina.[1]

A finals del segle XVIII van començar a assentar-se vora mar alguns pescadors, tot donant origen al nucli de la Platja. A mitjans del segle XX, el turisme va substituir la pesca en aquest nucli.[1]

L'any 1947 va néixer el nucli de Segur de Calafell a la finca coneguda com a Quinta de Sant Miquel de Segur. El projecte inicialment era el d'una urbanització de vacances però gràcies a la creació d'una estació de tren aquesta va prosperar molt. Actualment té un perfil més residencial que en el seu origen i és el més poblat dels tres nuclis de Calafell.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Calafell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 desembre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre històric de Calafell  
  • «Calafell». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.