Centre memorial de Kigali

museu a Kigali, Rwanda

El Centre memorial de Kigali és un museu situat a Kigali, Ruanda, sobre el genocidi de Ruanda. Es va inaugurar coincidint amb el 10è Aniversari del genocidi que va patir Ruanda, el mes d'abril de 2004. El centre ofereix un lloc on enterrar les víctimes del conflicte que van ser localitzades en fosses comunes al voltant de la ciutat, i avui hi són enterrades més de 250.000 persones. També hi trobem els "Jardins de la memòria", un espai creat per a la reflexió, i el "Mur dels Noms", on es mostren els noms de les víctimes que s'han pogut identificar.[1]

Infotaula d'organitzacióCentre memorial de Kigali
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1999
Activitat
Visitants anuals96.278 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deMemorial sites of the Genocide: Nyamata, Murambi, Gisozi and Bisesero (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dies obertstots els dies de la setmana (08:0017:00)
last Saturday of the month (en) Tradueix (13:0017:00) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkgm.rw Modifica el valor a Wikidata
Facebook: kigaligenocidememorial Twitter (X): kigali_memorial Instagram: kigali_memorial Flickr: 142016030@N02 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El 1990 l'organització Front Patriòtic Rwandès, formada per refugiats de l'ètnia tutsi a Uganda, llançà una ofensiva armada contra la capital ruandesa des d'aquest país. El 1991, el president hutu Juvenal Habyarimana aconseguí, gràcies al suport militar francès, vèncer l'ofensiva guerrillera del FPR i el 1993 es van signar els acords de pau d'Arusha, que implicaren una pacificació supervisada pels cascs blaus de l'ONU; però l'atemptat contra Habyarimana l'abril de 1994 tornà a fer esclatar les tensions ètniques i els paramilitars hutus es llançaren a eliminar l'oposició tutsi. Els enfrontaments desembocaren en un genocidi d'aquesta ètnia.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Centre memorial de Kigali». Memorial Democràtic. Gencat. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2016. [Consulta: 7 gener 2017].