Viquipèdia

Cephalotes

gènere d'insectes
No s'ha de confondre amb Cephalotus.

Cephalotes és un gènere de formigues de la subfamília dels mirmicins (Myrmicinae) que viuen en els arbres d'Amèrica, conegudes comunament com a "formigues tortuga".[cal citació] Tenen la particularitat d'ocupar les galeries foradades per insectes xilòfags.

Infotaula d'ésser viuCephalotes Modifica el valor a Wikidata

Cephalotes atratus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaFormicidae
SubfamíliaMyrmicinae
GènereCephalotes Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1802[1]
Diversitat
unes 130 espècies
Nomenclatura
Sinònims
  • Cryptocerus Latreille, 1803
  • Cyathocephalus Emery, 1915
  • Cyathomyrmex Creighton, 1933
  • Eucryptocerus Kempf, 1951
  • Exocryptocerus Vierbergen & Scheven, 1995
  • Harnedia Smith, 1949
  • Hypocryptocerus Wheeler, 1920
  • Paracryptocerus Emery, 1915
  • Zacryptocerus Wheeler, 1911

Totes semblen formigues planejadores, amb la possibilitat de fer servir un «paracaigudes» i dirigir la seva caiguda per tornar a aterrar al tronc d'un arbre en comptes de caure a terra, que sovint està inundat.[2][3]

Especialització ecològica i evolució de la casta dels soldats modifica

Un dels aspectes més importants de l'evolució i adaptació social del gènere és la manera en què la seva organització social ha estat modelada per les pressions ambientals.[4]

Això és especialment cert per a l'espècie Cephalotes rohweri, en la qual ha evolucionat tota una classe de soldats com a resultat de la disponibilitat de cavitats de niu altament especialitzada.[5] Com que les formigues de Cephalotes utilitzen múltiples cavitats de nidificació tallades que es troben als arbres sobre els quals viuen, una cohort de soldats especialitzats morfològicament ha evolucionat per defensar aquestes cavitats de nidificació. Utilitzen els seus caps únics en forma de plaques per bloquejar les entrades als nius, creant essencialment una porta viva a les cavitats dels nius.[5]

  •  
    Cephalotes rohweri

En un estudi particular, Scott Powell va provar la hipòtesi que «l'ús especialitzat de cavitats amb entrades properes a l'àrea d'un cap de formiga ha seleccionat per a un soldat especialitzat morfològicament i de comportament a Cephalotes». Això es va aconseguir mitjançant la realització d'estudis comparatius entre quatre espècies de Cephalotes, cadascuna representant un dels quatre estats de caràcter de l'evolució dels soldats.[5] Cephalotes va ser ideal per a l'estudi perquè és l'únic gènere que conté espècies existents que mostren quatre nivells d'evolució morfològica important.[5] Aquests estats de caràcters són:

  • Cap soldat present (ancestral)
  • Soldats presents amb cap simple en forma de bòveda
  • Soldats presents amb el disc de cap incomplet
  • Soldats presents amb disc de cap complet (el més avançat)

Un altre estudi de Powell va examinar el procés pel qual els factors ambientals configuren les castes colonials dins de la classe obrera. Tanmateix, aquest estudi es va centrar més en com les colònies adapten els seus sistemes de castes als factors ecològics del seu entorn.[6]

Per a l'experiment es va utilitzar una espècie del gènere Cephalotes que mostrava el nivell més alt d'especialització militar. Es van donar suport a tres conclusions clau sobre l'especialització adaptativa de castes:[6]

  • Els soldats eren els millors per defensar el recurs específic de nidificació que es troba a la natura.
  • Les colònies només utilitzaven determinats nius (de tots els nius disponibles) i seleccionaven només els llocs de nidificació que maximitzarien el rendiment dels soldats.
  • El rendiment i les limitacions dels soldats van tenir efectes directes i indirectes sobre la reproducció de les colònies.

Els resultats d'aquest experiment donen suport al concepte que el fenotip de soldat més especialitzat en Cephalotes és el resultat de l'adaptació a l'especialització ecològica dins d'un subconjunt reduït de nius disponibles.[6]

Espècies modifica

Referències modifica

  1. ↑ Latreille, P. A.. Histoire naturelle, generale et particuliere des crustaces et des insectes ( PDF) (en anglès). 3. París: F. Dufart, 1802. 
  2. ↑ Yanoviak, Munk i Dudley, 2011, p. 944-956.
  3. ↑ 3,0 3,1 Wild, Alex «Ants use their flattened heads as doors to lock down their nests» (en anglès). New Scientist, 11-11-2015.
  4. ↑ Hölldobler, Wilson i Nelson, 2009.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Powell, 2008, p. 902-911.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Powell, 2009, p. 1004-1013.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 de Andrade i Baroni Urbani, 1999, p. 537-538.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Machado Oliveira, Aline; Powell, Scott; Machado Feitosa, Rodrigo «A taxonomic study of the Brazilian turtle ants (Formicidae: Myrmicinae: Cephalotes)» (en anglès). Revista Brasileira de Entomologia, 65(3), 13-09-2021. DOI: 10.1590/1806-9665-RBENT-2021-0028.

Bibliografia modifica

  • de Andrade, M. L.; Baroni Urbani, C. «Diversity and adaptation in the ant genus Cephalotes, past and present» (en anglès). Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde, 271, 1999.
  • Hölldobler, B.; Wilson, E. O.; Nelson, M. C.. The superorganism: the beauty, elegance, and strangeness of insect societies (en anglès). Nova York: W.W. Norton, 2009. 
  • Powell, S. «Ecological specialization and the evolution of a specialized caste in Cephalotes ant.» (en anglés). Functional Ecology, 22, 2008.
  • Powell, S. «How ecology shapes caste evolution: linking resource use, morphology, performance and fitness in a superorganism» (en anglès). Evolutionary Biology, 22, 2009.
  • Yanoviak, S. P.; Munk, Y.; Dudley, R. «Evolution and Ecology of Directed Aerial Descent in Arboreal Ants» (en anglès). Integrative and Comparative Biology, 51(6), 2011. DOI: 10.1093/icb/icr006. PMID: 21562023.

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cephalotes
  • Aphantochilus, un gènere d'aranyes cranc conegut per imitar les espècies de Cephalotes.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cephalotes&oldid=33191509»