Ceràmica incisa

terrisseria i ceràmica decorada amb incisions

La ceràmica incisa al·ludeix al conjunt de peces de terrissa que mostren exemples de tècniques decoratives fetes amb incisions al fang encara tendre. Provenen de la prehistòria, i formen conjunts tan representatius del neolític com la ceràmica campaniforme o la cordada,[1] i objectes com l'“olla de Bronocice”. Pot aparèixer barrejada o complementada amb altres processos de decoració terrissera, com la incrustació, la ceràmica excisa i semiexcisa, la decoració impresa, en relleu, i fins a la ceràmica pintada.[1]

Cassola del conjunt de Ciempozuelos. Elaborada en argila negra, polida amb una capa de fang fi i decorada amb motius geomètrics incisos farcits de pasta blanca

Tècnica

modifica

La tècnica d'incisió inclou talls efectuats pressionant o esquerdant el fang abans de coure'l, quan encara està bla.[3][2] S'hi utilitzen punxons i altres eines primitives, a més dels dits. La incisió es pot diferenciar en V (incisa) o en O (acanalada), segons siga la punta del punxó afilada o camussa.[4]

Al manual sobre Terrisseria popular, Natacha Seseña descriu aquesta tècnica decorativa realitzada inicialment amb les ungles o objectes punxants (ossos, canyes, furgadents) i eines posteriorment més sofisticades encara que elementals, com «pintes, espàtules o rodetes». Seseña la considera una tècnica comuna a tots els terrissers del món, per la seua simplicitat, que evolucionà des de temes senzills i irregulars a composicions rítmiques imaginatives.[3] Per a Lluviá també és la decoració obtinguda com a resultat de ratllar la peça engalbada o pintada.[4]

(Per a un glossari tipològic més detallat podeu veure ceràmica impresa.)

Referències

modifica
  1. Anthony, David A. The horse, the wheel, and language: how Bronze-Age riders from the Eurasian steppes shaped the modern world (en anglès). Princeton, N.J.: Princeton University Press, 2010, p. 68 y ss. ISBN 0-691-05887-3. 
  2. Caro Bellido, 2005, p. 145.
  3. Seseña, 1997, p. 68.
  4. Fatás Cabeza i Borrás, 1993, p. 181.

Bibliografia

modifica