Cerdans (Arbúcies)
Cerdans és un petit nucli de població que pertany al municipi d'Arbúcies, a la comarca de la Selva. Està centrat en l'església de Sant Cristòfol.
| Tipus | entitat singular de població i ens local històric de Catalunya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Girona | |||
| Municipi | Arbúcies | |||
| Població humana | ||||
| Població | 12 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 811 m | |||
| Patrocini | Cristòfor de Lícia | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 17401 | |||
| Codi INE | 17009000200 | |||
| Codi IDESCAT | 1700970002200 | |||
Història
modificaD'ençà del 878 es coneixen algunes referències al lloc de Cerdans gràcies als preceptes carolingis: «villaricello que dicitur Cerdanus». L'any 951 consta entre les propietats i béns del monestir de Santa Maria de Ripoll. El 1181 consta un acord al litigi que mantenien els capellans de Cerdans i els d'Espinelves per la possessió d'uns masos. En aquesta època passà a les mans d'una branca de la família Gurb però ja en el segle xiii els documents assenyalen que formava part de la batllia d'Arbúcies, sota domini i jurisdicció dels vescomtes de Cabrera.
El 1319 la parròquia fou cedida amb tota la demarcació i drets parroquials al monestir de Sant Llorenç del Munt. Durant el segle xiv fou regida per un canonge d'aquest monestir i al segle xv fou confiada a rectors veïns, sobretot d'Espinelves.[1]
Els masos documentats en el segle XIII dins la parròquia de Cerdans eren: Puig Aguilar, Serrat, Martorell, Solà, Font, Mataró, Roig, Terrers, Palomeres, Castell i Castellet.
Cerdans formava part de la Batllia de n'Orri, del Vescomtat de Cabrera. A la fin del règim senyorial, el primer terç del S. XIX, es va incorporar a l'ajuntament constitucional d'Arbúcies; més endavant, el 1846, s'hi va unir Joanet.[2]
La parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans pertany al Bisbat de Vic.
Referències
modifica- ↑ Recarens i Roure, Josep M.; Raurich i Santaló, Joaquim. «Sant Cristòfol de Cerdans». A: El Gironès La Selva El Pla de l'Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 269 (Catalunya romànica,V). ISBN 84-7739-262-5.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.