Ozocerita
Ozokerita o ozocerita (del grec: Όζο ozo, pudor, i κερί kero, cera), antigament coneguda com a cera de terra és un mineral odorífer que es presenta de manera natural en moltes localitats. Químicament, es compon d'una barreja de diversos hidrocarburs, principalment alcans.[1][2]
Ozocerita | |
---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
Fórmula química | CnH2n+2; n=20<40 |
Classificació | |
Categoria | compostos orgànics |
Propietats | |
Color | groc clar a marró fosc, verd |
Més informació | |
Referències | [1] |
Fonts
modificaEspècimens d'ozokerita s'han obtingut d'Escòcia, Northumberland, Gal·les, com també de 30 països diferents. Són notables els jaciments d'ozokerita de l'illa (actualment una península) de Cheleken, al Turkmenistan, parts dels Himàlaies i Índia i a Utah, Estats Units. Comercialment els únics jaciments s'obtenen de Galítsia a Europa Central, a Boryslav, Dzwiniacz i Starunia.
Els jaciments d' ozokerita apareixen en venes minerals, la lenta evaporació del petroli les ha originat en les fisures anteriorment ocupades per petroli. En forma nativa, l'ozokerita apareix des de formes molt toves a masses negres molt dures
Propietats
modificaEl seu pes específic oscil·la entre 0,85 a 0,95, i el seu punt de fusió va de 58 a 100 °C. És solble en dietil èter, cloroform, petroli i altres. El seu color a Galítsia va de groc pàl·lid a marró fosc. Quan és de color verd sovint presenta dicroisme. És una mescla d'hidrocarburs amb un 85-87% en pes de carboni i 14-13% d'hidrogen.
Per purificació s'obté la ceresina (també dita cerina, cerasina, cerosina, o cera ceresina), una cera. El procés de purificació de l'ozocerita generalment compren un tractament amb calor i àcid sulfúric, però també s'utilitzen altres procediments. És una alternativa a la cera d'abella en els ungüents i històricament, abans d'utilitzar el polietilè, en els laboratoris es feien servir ampolles fetes de ceresina per a contenir petites quantitats d'àcid hidrofluòric.
Es fa servir, com la parafina, en alguns aïllants elèctrics, espelmes o en papers molt suaus.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Ozocerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 octubre 2016].
- ↑ «ozocerita | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 agost 2019].
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- Frank, Alison Fleig (2005). Oil Empire: Visions of Prosperity in Austrian Galicia (Harvard Historical Studies). Harvard University Press. ISBN 0-674-01887-7. p98.