Cesònia o, segons Dió Cassi, Milònia Cesònia (en llatí Caesonia o Milonia Caesonia) va ser en principi l'amant i després esposa de Calígula.

Infotaula de personaCesònia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 dC Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 41 dC Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Palatí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Apunyalament Modifica el valor a Wikidata)
Emperadrius romanes
39 dC – 41 dC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióconsort Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia julioclàudia Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
Calígula Modifica el valor a Wikidata
FillsPrima (en) Tradueix
 ( valor desconegut)
Secunda (en) Tradueix
 ( valor desconegut)
Tertia (en) Tradueix
 ( valor desconegut)
Júlia Drusil·la
 ( Calígula) Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i Vistília Modifica el valor a Wikidata
GermansGneu Domici Corbuló, Publi Suil·li Rufus, Quintus Pomponius Secundus, Pomponi Segon, Orfitus (en) Tradueix i Glitius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

No era gaire maca ni jove, però si molt llicenciosa, quan Calígula se'n va enamorar. Llavors ja era mare de tres filles que havia tingut amb un altre marit. Calígula estava casat amb Lòl·lia Paulina de la que es va divorciar per casar-se amb Cesònia que va tenir un fill amb ell l'any 38.

Segons Suetoni, Calígula s'hi va casar el mateix dia que va tenir una filla (Júlia Drusil·la) però segons Dió Cassi aquesta filla va néixer un mes abans. Cesònia va conservar l'afecte de Calígula fins al final de la seva vida i es diu que li va donar pocions amoroses especials que haurien contribuït a la malaltia mental de l'emperador. Calígula la va sotmetre a tota classe de vexacions i un dia la va passejar nua davant de les tropes. Van morir assassinades, ella i la seva filla el mateix dia que Calígula.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology.Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 558.