Cesare Merzagora

polític italià

Cesare Merzagora (Milà, 9 de novembre 1898 - Roma, 1 de maig de 1991) fou un polític i financer italià. Fou ministre d'afers exteriors italià de 1947 a 1948 en el govern d'Alcide De Gasperi. Fou president del Senat del 25 de juny de 1953 a 7 de novembre de 1967. De 1948 al 1963 fou elegit senador independent adscrit a la Democràcia Cristiana, tot i ser un ateu reconegut. El 1963 fou nomenat senador vitalici pel president Antonio Segni. Del 19 d'agost al 29 de desembre de 1964, durant la greu malaltia i dimissió del President de la República italiana Antonio Segni, fou president interí i president del Senat fins a l'elecció del successor. També fou President d'Assicurazioni Generali de 1968 a 1979.[1][2][3][4]

Infotaula de personaCesare Merzagora

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 novembre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1991 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Substitute President of Italy (en) Tradueix
6 desembre 1964 – 29 desembre 1964
Senador vitalici d'Itàlia
2 març 1963 – 1r maig 1991 (mort en el càrrec)
Nomenat per: Antonio Segni
Ministre de Comerç Internacional d'Itàlia
23 maig 1948 – 31 març 1949
Membre del gabinet: Govern De Gasperi V
Senador del Senat italià
18 abril 1948 –
Ministre de Comerç Internacional d'Itàlia
31 maig 1947 – 22 maig 1948
Membre del gabinet: Govern De Gasperi IV
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, banquer Modifica el valor a Wikidata
Partitindependent Modifica el valor a Wikidata
Membre de
InstrumentVioloncel Modifica el valor a Wikidata
Premis

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cesare Merzagora
  1. «MERZAGORA, Cesare». A: Dizionario biografico degli Italiani, vol. 73 (en italià). Istituto della Enciclopedia italiana, 1960. 
  2. Romani, Marzio Achille. La banca dei milanesi: storia della Banca popolare di Milano (en italià). Laterza, 2005. ISBN 978-88-420-7821-0. 
  3. Berardi, Silvio. Cesare Merzagora: un liberale europeista tra difesa dello Stato e anti-partitocrazia (en italià). Luni editrice, 2021. ISBN 978-88-7984-735-3. 
  4. «Merzàgora, Cesare» (en italià). Treccani. [Consulta: 10 febrer 2024].


Precedit per:
Antonio Segni
President d'Itàlia
1984
Succeït per:
Giuseppe Saragat