Charles Pisot
Charles Pisot (Obernai, 2 de març de 1910 - Chevilly-Larue, 8 de març de 1984) va ser un matemàtic francès, conegut per haver estudiat els nombres de Pisot.
 Charles Pisot és el segon per l’esquerra. Congrés N. Bourbaki, 1938.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Charles Jean Pisot 2 març 1910 Obernai (Imperi Alemany) |
| Mort | 8 març 1984 (74 anys) Chevilly-Larue (França) |
| Dades personals | |
| Formació | École Normale Supérieure (1929–1938) |
| Tesi acadèmica | La répartition modulo 1 et les nombres algébriques (1938 ) |
| Director de tesi | Arnaud Denjoy |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Facultat de Ciències de París (1955–1979) École Polytechnique (1955–1979) Universitat de Bordeus (1946–1955) Universitat de Friburg de Brisgòvia (1944–1945) Universitat de Greifswald (1941–1944) Universitat de Friburg de Brisgòvia (1940–1941) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Yvette Amice, Jean-Marc Deshouillers, Jean-Louis Nicolas, Georges Poitou, Gérard Rauzy, Hans Schubart, François Dress, Benali Benzaghou, Spiros Zervos, Gilles Christol i Michel Mendès France |
| Família | |
| Pare | Othon Pisot |
Vida modifica
Nascut a Obernai (Alsàcia), va estudiar en aquesta ciutat fins a l'ensenyament secundari. El 1929 va ingressar a l'ENS on es va graduar en matemàtiques el 1932. El 1938 va obtenir el doctorat amb una tesi titulada La répartition modulo 1 et les nombres algébriques, dirigida per Arnaud Denjoy. Durant aquest temps va col·laborar amb N. Bourbaki.[1]
El 1946 és professor associat a la Universitat de Bordeus i el 1955 obté una plaça de professor a la Universitat de París, en la que es jubilarà el 1979 i que combinarà amb classes a l'École polytechnique.
La seva activitat es va centrar al seminari DPP (Delange-Pisot-Poitou) en el que es van formar la majoria de matemàtics francesos experts en Teoria de nombres dels anys 60.[2]
El 1966 va rebre el Gran Premi de la Ville de París concedit per l'Acadèmia Francesa de les Ciències.
Principals Obres modifica
A part del seu cèlebre llibre Mathèmatiques Générales (1956) escrit en col·laboració amb Marc Zamanski que es va convertir en la bíblia dels estudiants de matemàtiques dels anys 60 i 70's, va escriure nombrosos articles en Teoria de nombres, dels quals val la pena destacar:
- 1938. La répartition modulo un et les nombres algébriques
- 1953. Traité de théorie des fonctions
- 1958. Techniques mathématiques de la physique
- 1960. Les Nombres entiers, leurs problèmes et leurs mystères
- 1963. Quelques aspects de la théorie des entiers algébriques
- 1967. Analyse p-adique et ensembles remarquables d'adèles algébriques
Referències modifica
- ↑ Mashaal, pàgina 18.
- ↑ Amice et al., 1988, p. 2.
Bibliografia modifica
- Amice, A.; Bertin, M.; Bertrandias, F.; Decomps; Dress, F.; Grandet, M.; Mendès France, M.; Rauzy, G. «Charles Pisot» (en francès). Acta Arithmetica, Vol. 51, Num. 1, 1988, pàg. 1-7. DOI: 10.4064/aa-51-1-1-4. ISSN: 0065-1036.
- Mashaal, Maurice. Bourbaki A Secret Society of Mathematicians. American Mathematical Society, 2006. ISBN 0-8218-3967-5. (anglès)
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Pisot |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Pisot» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «The Mathematics Genealogy Project – Charles Pisot». [Consulta: 15 desembre 2012]. (anglès)
- Charles Pisot a ChronoMath. (francès)