Jacques Sturm
Jacques Sturm (francès: Jacques Charles François Sturm) (Ginebra, 29 de setembre de 1803 - París, 18 de desembre de 1855), també conegut com a Charles Sturm, va ser un matemàtic francès d'ascendència alemanya.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jacques Charles François Sturm ![]() 29 setembre 1803 ![]() Ginebra (República de Ginebra) ![]() |
Mort | 18 desembre 1855 ![]() París (Segon Imperi Francès) ![]() |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse, Div. 9 (–1956) 48° 50′ 15″ N, 2° 19′ 28″ E / 48.837603°N,2.324452°E Ossari del Père-Lachaise (1956–) 48° 51′ 40″ N, 2° 23′ 33″ E / 48.861063°N,2.392432°E ![]() |
Formació | Universitat de Ginebra (1819–1823) ![]() |
Tesi acadèmica | Mémoire sur la résolution des équations numériques ![]() ![]() |
Director de tesi | Jean-Jacques Schaub i Simon Antoine Jean L'Huilier ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Física matemàtica i matemàtiques ![]() |
Ocupació | matemàtic, físic, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de París (1840–1851) École Polytechnique (1838–1851) Collège-lycée Jacques-Decour (1833–1838) Madame de Staël (1823–1825) ![]() |
Membre de | |
Professors | Guillaume-Henri Dufour ![]() |
Company professional | Jean-Daniel Colladon ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
![]() ![]() |
Biografia
modificaSturm va néixer a Ginebra eln 1803. La seva família havia emigrat des d'Estrasburg cap a 1760. El 1818, va començar a assistir a les classes de l'Acadèmia de Ginebra (actual Universitat de Ginebra), on va tenir com a professor Simon L'Huilier. El 1819, la mort del seu pare el va obligar a haver de donar classes particulars a nens rics per poder mantenir la seva família.[1] El 1823, va començar a treballar com a tutor per al fill de Madame de Staël.
A final de 1823, Sturm va passar una curta temporada a París al costat de la família del seu deixeble.[2] Va decidir, juntament al seu company d'estudis Jean-Daniel Colladon, provar fortuna a París, i va obtenir una feina al Bulletin de Férussac.[3]
El 1826, en col·laboració amb el seu col·lega Colladon, va ajudar a portar a terme la primera demostració experimental de la velocitat del so dins de l'aigua., amb un experiment pioner fet al llac de Ginebra.[4] El 1827, també amb el seu amic Colladon, obté el Grand Prix Mathématique de l?acadèmia de Ciències per un treball sobre la compressió dels gassos.[5]
Sturm es va beneficiar amb la revolució de 1830, ja que la seva fe protestant li havia impedit fins aleshores aconseguir ocupació a les escoles secundàries públiques. A finals de 1830, va començar a exercir com a professor de Matemàtiques Especials en el Collège Rollin[6] on va donar classes a un jove Victor Puiseux. El 1835, va demostrar el teorema que porta el seu nom i que permet trobar el nombre d'arrels reals en una funció polinòmica.[7]
Va ingressar a l'Acadèmia de les Ciències el 1836, ocupant el lloc d'André-Marie Ampère. Sturm va ser designat répétiteur a l'École Polytechnique el 1838, i el 1840 va passar a ser-ne professor titular. Aquest mateix any, després de la mort de Siméon Denis Poisson, va ser seleccionat com a professor de mecànica de la Faculté des Sciences de París.[6] Les seves obres, Cours d'analyse de l'École Polytechnique (1857-1863) i Cours de mécanique de l'École Polytechnique (1861), fruit de les seves classes, van ser publicades pòstumament a París, i més tard es van reeditar i traduir a d'altres idiomes.
El 1851 la seva salut es va espatllar significativament i va haver de ser substituït en les seves tasques docents. Tot i que el 1852 va tornar a exercir-les intermitentment, mai es va arribar a recuperar i va morir a París el 1855 després d'una llarga i greu malaltia.[8]
A partir de mitjans dels anys 1830's i juntament amb Joseph Liouville, van començar a estudiar l'equació , amb funcions reals de dues variables , per establir una teoria de les oscil·lacions; així van desenvolupar la avui coneguda com teoria Sturm-Liouville.[9]
El nom de Sturm forma part de la llista dels 72 noms gravada a la Torre Eiffel.
Distincions
modifica- Grand prix de Mathématiques (4 de desembre de 1834)
- Membre de l'Acadèmia de Berlín (1835)
- Membre de l'Acadèmia de Sant Petersburg (1836)
- Oficial de la Legió d'Honor (1837)
- Medalla Copley de la Royal Society de Londres (1840)
- Membre de la Royal Society of London (1840)
Obres selectes
modifica- Cours d'analyse de l'Ecole polytechnique. Primer tom (Gauthier-Villars, 1877)
- Cours d'analyse de l'Ecole polytechnique. Segons tom (Gauthier-Villars, 1877)
- Cours de mécanique de l'Ecole polytechnique (Gauthier-Villars, 1883)
Referències
modifica- ↑ Prouhet, 1856, p. 73.
- ↑ Pont i Benguigui, 2009, p. 3.
- ↑ Pont i Benguigui, 2009, p. 5.
- ↑ Camargo Rodríguez, 2023, p. 3-4.
- ↑ Pont i Benguigui, 2009, p. 6-7.
- ↑ 6,0 6,1 Prouhet, 1856, p. 75.
- ↑ Gilain, 2011, p. 210.
- ↑ Prouhet, 1856, p. 76.
- ↑ Amrein, Hinz i Pearson, 2005, p. 1 i ss.
Bibliografia
modifica- Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- Amrein, Werner O.; Hinz, Andreas M.; Pearson, David B. Sturm-Liouville Theory: Past and Present (en anglès). Birkhäuser, 2005. ISBN 3-7643-7066-1.
- Camargo Rodríguez, Orlando. Fundamentals of Underwater Acoustics (en anglès). Springer, 2023. ISBN 978-3-031-31318-9.
- Gilain, Christian «Collected works of Charles-François Sturm by Jean-Claude Pont» (en francès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 64, Num. 1, 2011, pàg. 209-211. ISSN: 0151-4105.
- Pont, Jean-Claude; Benguigui, Isaac. «Charles François Sturm: notice biographique». A: Jean-Claude Pont (ed.). Collected Works of Charles François Sturm (en francès). Birkhäuser, 2009, p. 1-12. ISBN 978-3-7643-7989-6.
- Prouhet, E. «Sur la vie et les travaux de M. Ch. Sturm» (en francès). Nouvelles Annales de Mathámtiques, Vol. 15, Supplement, 1856, pàg. 72-89. ISSN: 1764-7908.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Sturm» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Speziali, Pierre. «Sturm, Charles-François» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 agost 2016].
- Brasseur, Roland. «Charles Sturm» (en francès). Les mathématiciens inhumés au cimetière du Montparnasse, 2013. [Consulta: 23 juny 2025].