Charles de Montalembert

polític francès

Charles Forbes René de Montalembert (15 d'abril de 1810, Londres, Anglaterra - 13 de març de 1870, París, França) fou un polític, periodista, historiador i publicista francès,[1] destacat exponent del catolicisme liberal.[2]

Plantilla:Infotaula personaCharles de Montalembert

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles Forbes René de Montalembert
(fr) Charles de Montalembert Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 abril 1810 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1870 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Picpus Modifica el valor a Wikidata
Seient 21 de l'Acadèmia Francesa
9 gener 1851 – 13 març 1870
← Joseph DrozEnric d'Orleans →
Diputat de Doubs
23 abril 1848 – 29 maig 1857
Par de França
14 maig 1835 – febrer 1848 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Condorcet
Lycée Henri-IV
Collège Sainte-Barbe
Collège-lycée Jacques-Decour Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, historiador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1830 Modifica el valor a Wikidata - 1870 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
FamíliaDe Montalembert family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna de Mérode Modifica el valor a Wikidata
FillsCatherine de Montalembert Modifica el valor a Wikidata
PareMarc-René de Montalembert Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Antic deixeble de Lamennais, va voler contrarestar la influència dels intransigents dels organismes d'opinió, i cercar un públic més gran per a la seva proposta. Per això es va fer càrrec el 1855 de Le Correspondant, una revista mensual que des de feia més de 25 anys predicava l'aliança entre l'Església Catòlica i els liberals. Sota la seva direcció va arribar a tenir més de 3.000 subscriptors, gràcies a nous i antics aliats: Alfred de Falloux, Foisset, Albert de Broglie, Augustin Cochin, Henri Lacordaire i Frédéric Le Play.

Des del 1848 va ser parlamentari a les assemblees constituent i legislativa de la Segona República Francesa i del cos legislatiu del Segon Imperi Francès.

Defensava el principi de la llibertat de l'Església als règims liberals. Afirmava que el catolicisme era una religió prou forta i sòlida com per sobreviure sense el suport de monarques i de caps d'estat. Montalembert va forjar el lema de "L'Església lliure a l'estat lliure".

Referències

modifica