Obre el menú principal

Charlotte Reinagle Cooper Sterry (Ealing, Middlesex, Regne Unit, 22 de setembre de 1870Helensburgh, Escòcia, 10 d'octubre de 1966) fou una tennista britànica, cinc vegades campiona del Torneig de Wimbledon havent disputat vuit finals consecutives. També fou doble campiona olímpica als Jocs Olímpics de París 1900 amb la medalla d'or individual i dobles mixtos, de fet, la primera tennista femenina en guanyar la medalla olímpica dels llocs olipics.

Infotaula de personaCharlotte Cooper
Charlotte Cooper.jpg
Biografia
Naixement 22 de setembre de 1870
Ealing (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Mort 10 d'octubre de 1966(1966-10-10) (als 96 anys)
Helensburgh, Escòcia
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Lateralitat Dretana
Activitat
Ocupació Tennista i jugadora d'hoquei
Patrimoni net estimat sense valor
Nacionalitat esportiva Regne Unit
Esport tennis
Mà de joc dretana
Modalitat Partit de tennis Feather-core-thumbs-up.svgFeather-core-thumbs-down.svg Simple gold cup.svg Rècord personal
Tennis individual sense valor
Tennis dobles sense valor
Hall of fame HOF (2013)
Individuals
Grand Slams
Wimbledon G (1895, 1896, 1899, 1901, 1908)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Or Or (1900)
Dobles
Grand Slams
Wimbledon F (1913)
Dobles mixtos
Wimbledon 3R (1914)
Jocs Olímpics Or Or (1900)
Família
Fills Gwen Sterry
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Va néixer el 22 de setembre de 1870 a la ciutat d'Ealing, població que actualment forma part del denominat Gran Londres (Anglaterra). Filla petita de Henry Cooper i Teresa Georgiana Miller. Es casà el 1901 amb el tennista Alfred Sterry, que fou president del "Lawn Tennis Association". Van tenir dos fills: Rex Simmers (1903), que fou vicepresident de l'All England Club durant quinze anys, i Gwen Simmers (1905), que també fou tennista.[1]

Va morir el 10 d'octubre de 1966, als 96 anys, a la seva residència de Helensburgh, població situada al Consell d'Argyll and Bute (Escòcia).

L'any 2013 fou inclosa en el Saló de la Fama del Tennis Internacional.[2]

Torneigs de Grand SlamModifica

Individual: 11 (5−6)Modifica

Resultat Núm. Any Campionat Oponent Resultat
Guanyadora 1. 1895 Wimbledon Championships, Londres, Regne Unit   Helen Jackson Atkins 7−5, 8−6
Guanyadora 2. 1896 Wimbledon Championships (2)   Alice Simpson Pickering 6−2, 6−3
Finalista 1. 1897 Wimbledon Championships   Blanche Bingley 7−5, 5−7, 2−6
Guanyadora 3. 1898 Wimbledon Championships (3)   Louise Martin 6−4, 6−4
Finalista 2. 1899 Wimbledon Championships (2)   Blanche Bingley 2−6, 3−6
Finalista 3. 1900 Wimbledon Championships (3)   Blanche Bingley 6−4, 4−6, 4−6
Guanyadora 4. 1901 Wimbledon Championships (4)   Blanche Bingley 6−2, 6−2
Finalista 4. 1902 Wimbledon Championships (4)   Muriel Robb 5−7, 1−6
Finalista 5. 1904 Wimbledon Championships (5)   Dorothea Lambert 0−6, 3−6
Guanyadora 5. 1908 Wimbledon Championships (5)   Agnes Morton 6−4, 6−4
Finalista 6. 1912 Wimbledon Championships (6)   Ethel Thomson Larcombe 3−6, 1−6

Dobles: 1 (0−1)Modifica

Resultat Núm. Any Campionat Parella Oponents Resultat
Finalista 1. 1913 Wimbledon Championships, Londres, Regne Unit   Dorothea Lambert   Dora Boothby
  Winifred McNair
4−6, 2−4, retirada

Jocs OlímpicsModifica

IndividualModifica

Any Campionat Oponent Resultat
1900 Jocs Olímpics d'estiu de 1900, París, França   Hélène Prévost 6−1, 6−4

Dobles mixtosModifica

Any Campionat Parella Oponents Resultat
1900 Jocs Olímpics d'estiu de 1900, París, França   Reginald Doherty   Hélène Prévost
  Harold Mahony
6−2, 6−4

Carrera esportivaModifica

Medaller
Competint per   Regne Unit
Tennis
Jocs Olímpics
Or París 1900 Individual femení
Or París 1900 Dobles mixtos

Va començar a practicar el tennis a la seva ciutat natal sota les ordres de H. Lawrence, després per Charles Martin i, finalment per Harold Mahony. El 1893 va guanyar el seu primer títol individual a Ilkley, any en el qual participà en el Torneig de Wimbledon per primera vegada arribant a semifinals. Dos edicions després aconseguí imposar-se en la final davant Helen Jackson Atkins. Disputà aquest torneig un total de 21 ocasions encadenant vuit finals consecutives (1895-1904), de les quals s'imposà en quatre. Posteriorment també arribà a la final de 1904, 1908 (que també guanyà) i 1912. Després d'uns anys retirada per ser mare de dues criatures, tornà a disputar el torneig l'any 1908 amb l'edat de 37 anys i 282 dies i el 1912 ho féu amb 41 anys. Va mantenir el rècord de més finals consecutives (8) fins a l'any 1990 en el qual Martina Navratilova disputà la novena consecutiva. Encara segueix vigent el rècord de ser la campiona de Wimbledon més veterana l'any 1908.[3][4]

A part dels títols individuals, Cooper també va guanyar un títol de dobles femenins a Wimbledon fent parella amb Dorothea Douglass, divuit anys després del primer títol individual. Cooper també va guanyar set títols de dobles mixtos a Wimbledon (amb Harold Mahoney, Laurence Doherty i Xenofont Kasdaglis) però encara no era considerat un Grand Slam en aquesta categoria.

Participà en els Jocs Olímpics d'estiu de 1900 realitzats a París (França), on per primera vegada les dones pogueren competir, i guanyà la medalla d'or en la competició femenina individual i en la competició mixta fent parella amb el seu compatriota Reginald Doherty.

Cooper va seguir activa i competint en diversos torneigs durant molts anys, fins i tot amb més de 50 anys.

ReferènciesModifica

  1. «Charlotte Cooper Sterry» (en anglès). HelensburghHeroes.com, 29-04-2014.
  2. «Charlotte Cooper Sterry» (en anglès). TennisFame.com, 29-04-2014.
  3. «Players Archive > Charlotte Sterry (Cooper)» (en anglès). Wimbledon.com. [Consulta: 25 abril 2014].
  4. Hodgkinson, Mark. «Wimbledon Top 10: Oldest Champions» (en anglès). Wimbledon.com, 29-06-2013. [Consulta: 25 abril 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charlotte Cooper