Chiharu Shiota
Chiharu Shiota (Osaka, Japó, 1972) és una artista japonesa que es dedica principalment a la performance i a la instal·lació. En els seus treballs confronta preocupacions humanes fonamentals com són la vida i la mort, o la memòria. Això ho fa en instal·lacions a gran escala que utilitzen una certa varietat de mitjans, inclosos elements escultòrics, fotografia, dibuix i vídeo, creant ambients poètics i delicats, tot i que aquests mateixos interessos quant a tema s'apliquen a tota la seva obra, no només a les instal·lacions. Actualment, i des de 1996, viu i treballa a Berlín, Alemanya.[1][2]
| Nom original | (es-es) nose  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 maig 1972 (51 anys) Kishiwada (Japó) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Kyoto Seika |
| Activitat | |
| Camp de treball | Instal·lació artística |
| Lloc de treball | Berlín |
| Ocupació | artista d'instal·lacions, escenògrafa |
| Activitat | 1992 – |
| Ocupador | Universitat de Kyoto Seika |
| Gènere | Instal·lació |
| Lloc web | chiharu-shiota.com |
Exposa regularment a galeries i museus de Madrid (Galeria Nieves Fernández), París (La Maison Rouge i Galerie Daniel Templon), Nova York (Haunch of Venison), Londres (Hayward Gallery), Hèlsinki (Kiasma Museum), Berlín (Neue Nationalgalerie), Osaka (National Museum of Art) i Hiroshima (Museu d'Art Contemporani). Ha participat en biennals com la de Venècia (2011 i 2015), o la de Gwangju (2006),[3] entre d'altres. A més, la seva obra ha estat exposada a l'Art Basel (2013), i ha creat escenografies per a les òperes de Matsukaze juntament amb Sasha Waltz, i de Tristan und Isolde, de Richard Wagner, al KielTeater, Alemanya.[4][5]
Obra modifica
Les seves obres treballen, d'una banda, el cos com a espai d'intervenció, realitzant performances en les quals experimenta el vincle amb la terra, el passat i la memòria.[6] D'altra banda, també fa el que possiblement és la part més coneguda de la seva obra, que es basa en instal·lacions fetes de fil, normalment negre, que sovint tanquen i s'uneixen amb diversos objectes personals, de la llar i del dia a dia, a dins.[5] Així doncs, parteix d'aquests objectes per a la creació artística.[6] En són exemples venes trencades, sabates, roba usada, pianos cremats, etc. I la llana, que normalment utilitza com a material principal:[4] «Utilitzo vestits perquè per a mi són la segona pell humana».[6]
Chiharu Siota utilitza també aquests objectes pensant i imaginant aquells records que hauran quedat gravats en cadascun d'ells, atès que tracta sobretot temes com la memòria i l'oblit, les traces del passat, que afronten l'ansietat.[5] També explora qüestions com ara “que significa estar viu?” o “Què és l'existència?”, o altres temàtiques com la vida i la mort, o les oportunitats i l'esperança.[1]
Amb aquestes instal·lacions, l'artista pretén despertar en l'espectador sentiments com la seguretat i el temor, la fascinació, el desgrat, i fins i tot la repulsió. Les instal·lacions de Chiharu Shiota pretenen reviure els records del passat i portar a l'espectador a un lloc oníric, on es desenvolupa un estat d'ansietat, degut a una atmosfera opressiva i claustrofòbica.[4]
Formació modifica
Chiharu Shiota és hereva de tota una generació d'artistes feministes de principis dels 70,[4][6] una generació d'artistes que ha guanyat força atenció internacional als últims anys degut al seu art relacionat amb el cos.[5] Així ella treballa amb el seu cos com a espai d'intervenció.[4][6]
Altres personalitats que l'han influenciat molt han estat Marina Abramovic i Rebecca Horn (les quals la van acompanyar en els seus estudis a Berlin), Ana Mendieta, Janine Antoni, Louise Bourgeois i Carolee Schneemann, que són les precursores de la instal·lació performativa en la qual Shiota construeix el seu llenguatge.[7]
Chiharu Shiota es va formar al Japó, on va estudiar Belles Arts, i va continuar estudiant a Berlín amb Marina Abramovic i Rebecca Horn.[5][8] La seva educació a alemanya amb aquestes personalitats és una clau del seu llenguatge pictòric.[5]
També degut a la seva primera formació i el seu lloc de procedència, es veu molt influenciada per les tradicions pròpies del seu país i té, en la seva obra, elements referencials de la seva cultura.[9][10]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Vienal de Venècia».
- ↑ «Museu de Bilbao». Arxivat de l'original el 2016-04-28. [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ «museu nacional d'art, Osaka».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Galeria NF».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Galeria ARNDT».
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Fundació Banco Santander».
- ↑ «Gleria ARNDT».
- ↑ «Galeria Artur M. Sackler (The smithsonian's museums of Asian art)». Arxivat de l'original el 2015-12-20. [Consulta: 10 gener 2016].
- ↑ «Centre for Contemporary Culture Strozzina».
- ↑ «EACC (Espai d'Art Contemporani de Castelló)».
Bibliografia modifica
- SHIOTA, Chiharu. Chiharu Shiota.(Catàleg de l'exposició celebrada a la Galería Nieves Fernández, l'any 2010). Madrid : Galería Nieves fernández, [2010].
- SHIOTA Chiharu, POTT Karin, GOLDMANN Steffi. Chiharu Shiota: Raum = Room.(Catàleg de l'exposició a Haus am Lützowplatz, Berlin, del 4 de desembre de 2005 al 12 de febrer de 2006). Berlin : Haus am Lützowplatz, cop. 2005.
- GRAS BALAGUER, Menene, (ed.).Chiharu Siota = las líneas de la mano. (Monogràfic dedicat a l'artista japonesa Chiharu Shiota on es reuneixen els deu textos més representatius sobre l'artista escrits entre el 2003 i el 2013). [Barcelona] : Actar Publishers; Casa Asia, [2012].
Enllaços externs modifica
- Pàgina web oficial Arxivat 2016-10-22 a Wayback Machine. (anglès)
- - Galeria Artur M. Sackler (The Smithsonian's museums of Asian art) Arxivat 2015-12-20 a Wayback Machine. (anglès)
- Centre for Contemporary Culture Strozzina (CCCS) (anglès)
- Galeria Nieves Fernandez (castellà)