Chittagong

Per a altres significats, vegeu «Chittagong (desambiguació)».

Chittagong (Bengali: চট্টগ্রাম, Chôţţogram) és una ciutat de Bangladesh, la segona del país, i el seu principal port, situada a la riba del Karnaphuli. És capital de la divisió de Chittagong i del districte de Chittagong, i un gran centre comercial i industrial. La ciutat està governada per una corporació municipal. La seva població estimada el 2007 era de 2.532.421 habitants. La superfície de la corporació és de 168 km².

Chittagong

চট্টগ্রাম (bn)
Tipus	ciutat i ciutat portuària
Lloc
22° 20′ 06″ N, 91° 49′ 57″ E
Estat	Bangladesh
Divisió	divisió de Chittagong
Districte	districte de Chittagong
Capital de	divisió de Chittagong districte de Chittagong
Població humana
Població	2.581.643 (2011) (16.036,05 hab./km²)
Idioma oficial	bangla
Geografia
Superfície	160,99 km²
Altitud	6 m
Punt més alt	Batali Hill (en) (85 m)
Dades històriques
Esdeveniment clau 18 abril 1930 Chittagong armoury raid (en)
Organització política
• Cap de govern	Rezaul Karim Chowdhury (en)
Identificadors descriptius
Codi postal	4000
Fus horari	UTC+06:00
Prefix telefònic	31
Altres
Agermanament amb	Jiddah Vientiane Kunming (2005–)
Lloc web	chittagong.gov.bd

Surjaya Sena.

Història

Chittagong era centre d'activitats antibritàniques; el cap principal era Surjaya Sena o Surya Sen conegut com a Masterda. Els revolucionaris van agafar el control de la ciutat la nit del 18 d'abril de 1930. Els revolucionaris van dominar el dipòsit d'armes (19 d'abril), van posar fora de servei el telèfon i telègraf, van destruir la via fèrria, i van proclamar la República de l'Índia, amb Surya Sen com a president. Les autoritats britàniques van fugir.

La ràpida arribada de reforços britànics els va permetre recuperar el control de la ciutat al cap de tres dies (22 d'abril), però els revolucionaris van mantenir el domini de parts del districte i van resistir per un temps; forces britàniques van desembarcar el 1932 i van iniciar la neteja, però la lluita va seguir fins i tot després de la captura (16 de febrer de 1933) i de l'execució de Masterda (12 de gener de 1934). Altres dirigents foren condemnats a cadena perpètua. Fins als anys quaranta la ciutat no va perdre la seva empremta revolucionaria.

Els revolucionaris van utilitzar presumptament una bandera dividida entre tres parts en una proporció probablement d'1:3:1. La franja superior i inferior eren vermelles i la central verda; al centre de la bandera i havia la mitja lluna i estel blancs i suposadament representava als bengalís; a les franges vermelles hi havia cinc estels blancs a cadascuna, un al costat de l'altra, que podrien representar els chakma, marma, morung, tipera, mizo, manipuri, birmans, chin, khassi, i garo. La bandera fou prohibida pels britànics.

Fills Il·lustres

• Bibhutibhusan Datta (1888-1958), matemàtic i aamnyasin