Christian Thomasius

Christian Thomas o Thomasius (Leipzig, 1 de gener de 1655 - Halle (Saale), 23 de setembre de 1728), filòsof, jurisconsult i periodista alemany de la Il·lustració (Aufklärung) fill del filòsof Jakob Thomasius (1622-1684).

Christian Thomasius

Biografia
Naixement	1r gener 1655 Leipzig (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	23 setembre 1728 (73 anys) Halle (Sacre Imperi Romanogermànic)
Sepultura	Stadtgottesacker (en)
Nacionalitat	Alemanya
Formació	Universitat de Leipzig Universitat Viadrina de Frankfurt de l'Oder
Director de tesi	Valentin Alberti, Jakob Thomasius i Johann Rhetz
Activitat
Camp de treball	Humanitats digitals
Lloc de treball	Leipzig Halle Frankfurt de l'Oder
Ocupació	Filòsof, jurisconsult i periodista
Ocupador	Universitat de Leipzig Universitat de Halle Universitat Viadrina de Frankfurt de l'Oder
Professors	Valentin Alberti i Johann Rhetz
Alumnes	Andreas Rüdiger, Johann Peter von Ludewig i Nikolaus Hieronymus Gundling
Família
Pare	Jakob Thomasius

Biografia

A través de les lliçons del seu pare, va caure sota l'influx de la filosofia política iuisnaturalista d'Hugo Grotius i Samuel Pufendorf, i va continuar l'estudi del dret a Frankfurt. El 1684 va començar a ensenyar dret natural a Leipzig i a la Universitat de Halle, que va fundar ell mateix. Se'l considera un dels fundadors del periodisme a Alemanya, amb la creació de la primera revista mensual en alemany, el seu Monatsgespräche, en el qual atacava els prejudicis i supersticions obscurantistes i antiracionalistes tradicionals, esdevenint una espècie de pare Benito Jerónimo Feijoo alemany. Però el que li va comportar la persecució de l'església luterana van ser les seves simpaties pel pietisme o il·luminisme de Spener i Franck i la seva defensa del lliure matrimoni entre calvinistes i luterans, de manera que va haver de fugir de Leipzig en ser denunciat en 1690, i es va refugiar a Berlín primer, on Frederic de Prússia va donar suport al seu projecte de crear la Universitat de Halle (1694), una de les càtedres de la qual va ocupar, i de la que va acabar essent rector. També va fundar i va escriure altres diaris, com Einleitung zur Vernunftlehre (1691, cinquena ed. 1719). Com a filòsof del dret experimentà la influència de Samuel Pufendorf i John Locke. Va escriure en llatí i en alemany.

Criticà la visió metafísica de la filosofia i defensava que el seu valor resideix en la seva utilitat: contribuir tant al bé comú o social, com a la felicitat i benestar de l'individu. La filosofia és un instrument de progrés i ha d'alliberar-se de les influències de la tradició. Se situa en una línia empirista en afirmar que l'experiència és la font del coneixement i els sentits assenyalen els límits del nostre coneixement.

Obres

• "Introducció a la doctrina de la raó" (1691).
• "Historie der Weisheit und Torheit" (3 vols., 1693).
• "Assaig sobre l'essència de l'esperit humà" (1699).
• "Kurze Lehrsätze van dem Laste der Zauberei mit dem Hexenprozess" (1704).
• "Fonaments del dret natural i internacional segons el sentit comú" (1705).
• "Weitere Erläuterungen der Neuer Wissenschaft andere Gedanken Kenner zu lernen" (1711).
• "Vernünflige Gedanken über allerhand auserlesene und juristische Handel" (1720 - 1721).