Christiane Jaccottet

Arpista i musicoleg suïs

Christiane Jaccottet (Lausana, 18 de maig de 1937 - Rivaz, 26 d'octubre de 1999) fou una pianista suïssa.

Infotaula de personaChristiane Jaccottet
Biografia
Naixement18 maig 1937 Modifica el valor a Wikidata
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1999 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Rivaz (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióclavicembalista, musicòloga, pianista Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDorota Cybulska-Amsler (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClavicèmbal Modifica el valor a Wikidata

Lloc webchristiane-jaccottet.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 85f89ec1-8f4e-4201-a8a2-80e6cbb9c9e2 Discogs: 832995 Allmusic: mn0000120363 Modifica el valor a Wikidata

Filla de dos músics André i Andrée Wachsmuth-Loew, va estudiar piano i teoria musical al Conservatori La Chaux-de-Fonds, amb Élise Faller. Es va graduar allà el 1954 i després va continuar els seus estudis a "l'Akademie für Musik und darstellende Kunst" de Viena fins al 1957 amb Eta Harich-Schneider i Joseph Mertin.

El 1961 va participar en el curs de representació de Gustav Leonhardt. Des de la seva carrera internacional, imparteix classes a Lausana i enregistra, en particular, el Johann Sebastian Bach complet per a clavicèmbal. Va succeir Isabelle Nef el 1975 i es va convertir en professora de clavicèmbal i música antiga al Conservatori de Ginebra.[1]

Discografia modifica

  • amb Arthur Grumiaux: Bach: Sonates per a violí completes, 2CD, segell: Decca, 1996, d
  • Bach: La part 1 ben temperada, vol. 2, segell Kannon classic, 1998.
  • Bach: The Well-Tempered Clavier I / Das Wohltemperierte Klavier, 2 CD, segell zyx, clàssic, 2010
  • Bach: Variacions Goldberg; 4 duets, etiqueta digital clàssica, DDD,
  • Bach: Edició 4 del Concert de Brandenburg en Re menor, segell Mocking burd, 2012
  • amb Heinz Holliger: Couperin: Nouveaux Concerts núm. 7, 8, 10, 11, 13, 14, etiqueta aquari.

Referències modifica

  1. Per succeir a Isabelle Nef, el conservatori fa una crida a Christiane Jaccottet”, Journal de Genève, 16 de setembre de 1975, pàg. 8 (llegir en línia [arxiu])