Eta Harich-Schneider
Eta Harich-Schneider (Oranienburg, 16 de novembre de 1894 - Viena i Garching bei München, 10 de gener de 1986) va ser una clavecinista, musicòleg, japonense i escriptora alemanya.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Margarete Schneider  16 novembre 1894 Oranienburg (Alemanya) |
| Mort | 10 gener 1986 (91 anys) Viena (Àustria) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Musicologia, interpretació de piano, harpsichord performance (en)  i japonologia |
| Lloc de treball | Tòquio Berlín Frankfurt de l'Oder Tòquio |
| Ocupació | pianista, clavicembalista, musicòloga, japanologist (en) |
| Ocupador | Universitat de les Arts de Berlín |
| Instrument | Clavicèmbal |
| Família | |
| Cònjuge | Walther Harich |
| Fills | Lili Harich (en) , Susanne Kerckhoff |
Premis | |
   | |
Biografia modifica
Nascuda a Oranienburg, Harich-Schneider se li va donar l'any de naixement més tard el 1897, mentre que la seva làpida sepulcral a Viena-Hietzing diu "1894".[1][2]
Harich-Schneider es va graduar de l'escola secundària el 1915 i es va casar amb l'escriptor Walther Harich el mateix any,[3] però el va deixar el 1922 (divorci). Harich-Schneider va criar les seves filles Lili i Susanne sola. Des de principis dels anys vint, Eva Rechel-Mertens (la traductora de Proust) i Klabund es trobaven entre els seus amics. Va estudiar piano a Berlín amb Conrad Ansorge. Quan ja era una pianista consolidada, va prendre classes amb Wilhelm Klatte (1870-1930). El 1924 va debutar a la primera representació de Paul Hindemith Suite 1922 a la "Sing-Akademie zu Berlin". Però finalment només es va traslladar de Frankfurt (Oder) a Berlín el 1927. Des del 1929, va estudiar clavicèmbal amb Günther Ramin a Leipzig i després fins a 1935 amb Wanda Landowska a París (cursos d'estiu). El 1930 va actuar públicament per primera vegada com a clavecinista a Berlín.
El 1930 va fundar una sèrie de concerts quinzenals de col·legi per a música antiga i va començar a estudiar fonts a la "Staatsbibliothek zu Berlin", que va conduir al seu llibre posterior Die Kunst des Cembalo-Spiels. Del 1932 al 1940, va ser professora i cap de la classe de clavecí a la "Hochschule für Musik" de Berlín, on també va ensenyar estilística i música de cambra.
El 1940 fou destituïda allà (com a antifeixista catòlica) en relació amb conflictes de motivació política. El 1941, Harich-Schneider va aprofitar una invitació per anar a Tòquio per tal d'escapar de l'adherència del poder nazi. Allà va fer concerts i va ensenyar. Temps després va començar a estudiar japonès, escriptura i música. Va tenir una aventura amorosa amb el "mestre espia" Richard Sorge, les activitats de les quals coneixia.
Després de la guerra, va ensenyar a Tòquio tant al Col·legi de l'Exèrcit dels Estats Units com al Departament de Música de la Cort de la Casa Imperial del Japó (1947 a 1949). Va publicar dues obres estàndard sobre música japonesa. El 1949 va anar a Nova York, on va estudiar japonès a la Universitat de Colúmbia i sociologia a "The New School for Social Research". Va rebre un premi per la seva tesi de màster Les relacions dels elements estrangers i nadius en el desenvolupament de la música japonesa: un cas pràctic. 1955 - es va convertir en becària de Guggenheim aquell any - va ensenyar clavicèmbal a la "Hochschule für Musik" de Viena fins al 1972. El 1968 també va rebre la Creu del Mèrit austríaca per la ciència i l'art. Al Japó, va rebre l'alta ordre de la casa japonesa imperial de la preciosa corona el 1977.
Des de 1941, Eta Harich-Schneider també ha traduït obres literàries de diversos idiomes a l'alemany, especialment a l'anglès (sonets de Shakespeare).
Entre els seus estudiants de clavicèmbal i clavicordia hi havia Carla Henius, René Clemencic i Christiane Jaccottet.
A la seva autobiografia Charaktere und Katastrophen,[4] informa sobre els seus esforços per resistir la creixent influència de funcionaris i músics orientats nazis a la "Hochschule für Musik" de Berlín per mitjans constitucionals fins al 1941. A més, el llibre dona un matís relat de la situació al cercle d'alemanys al Japó des de 1941 fins després de 1945, sense excloure l'error humà, la intriga i els seguidors tàctics. També informa de la situació de la població japonesa durant la guerra (incursions aèries).
Però fins i tot a la universitat de Berlín només va tenir èxit parcial a la dècada de 1930; al final, com a catòlica d'orientació antifeixista, la van deixar apartar les intrigues que descriu detalladament a la seva autobiografia. Després de la guerra, va ser una de les principals autoritats de la música japonesa, amb contactes estrets amb la casa imperial japonesa.
Harich-Schneider va morir a Viena el 1986 a l'edat de 88 anys.
La seva filla Lili Harich (24 de maig de 1916 - 1960) era una soprano i la seva filla petita Susanne Kerckhoff [de] (5 de febrer de 1918 - 1950) escriptora.
Treball modifica
Harich-Schneider va escriure llibres sobre la tècnica de tocar el clavicèmbal i la música japonesa. Ha realitzat enregistraments de música barroca, com ara les variacions Goldberg BWV 988 de Johann Sebastian Bach, el 1973 i les invencions en dues i tres parts BWV 772-786 i 787-801, a més de gravacions de música oriental asiàtica.[5]
Durant la seva estada a Berlín, va elevar la reproducció de la música antiga a un nou nivell: "Probablement els hauria agradat deixar als aficionats la seva alegria pel toc poc exigent de la música redescoberta dels segles anteriors, però amb un fanatisme gairebé religiós van obligar a opinions desconcertants sobre músics professionals".[6]
Publicacions modifica
- Die Kunst des Cembalo-Spiels, presentat i explicat segons les fonts disponibles, 4a edició, Bärenreiter Verlag, Kassel, 1979 (primera el 1939)
- The harpsichord: an introduction to technique, style and the historical sources, 2nd edition, Kassel, Bärenreiter, 1973
- Charaktere und Katastrophen, Ullstein Verlag 1978 (Memories)
- A History of Japanese Music.[7] Oxford University Press 1973
- Musikalische Impressionen aus Japan 1941–1957, Iudicium Verlag 2006
- Zärtliche Welt – François Couperin und seine Zeit, 1939
- Traductor i editor de Tomás de Santa Maria Wie mit aller Vollkommenheit und Meisterschaft das Klavichord zu spielen sei (primer 1565), Leipzig, Kistner i Siegel, 1937, 2a edició 1986 ("Gràcia i art en tocar el clavicordi"), també amb traducció de Fray.
- Shakespeare Sonette in deutscher Sprache von Eta Harich-Schneider, Pekinger Pappelinsel 1944
- The Rhythmical Patterns in Gagaku and Bugaku (Leiden 1954, Brill)[1]
- "Regional Folk Songs and Itinerant Minstrels in Japan”, Journal of the American Musicological Society, Nr. 10, 1957, S. 132 f.
- "The Last Remnants of a Mendicant Musicians Guild: The Goze in Northern Honshu (Japan)." Revista del International Folk Music Council, 1959/11, pàgines 56-59.
Bibliografia modifica
- Christa Jansohn (ed.): Eta Harich-Schneider: Die Sonette William Shakespeares und die Lyrik der "Rekusanten". Erlebnisse und Übersetzungen einer reisenden Musikerin: 1941–1982, Berlin und Münster 2011, ISBN 978-3-643-10936-1
- Martin Kubaczek: Meide alles, mache Musik und lerne Japanisch – Eta Harich-Schneiders Jahre im Tokioter Exil. In Flucht und Rettung. Exil im japanischen Herrschaftsbereich 1933–1945, edit. by Thomas Pekar. Berlin 2011, ISBN 978-3863310448
- Eva Rieger: Frau, Musik und Männerherrschaft. Zum Ausschluss der Frau aus der deutschen Musikpädagogik, Musikwissenschaft und Musikausübung.[8] Frankfurt: Ullstein, 1981, pp. 207–209
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Karin Nusko: Harich-Schneider Eta (Margarete), Musikforscherin und Cembalistin. In Frauenbiografien, Namensliste Buchstabe H, University of Vienna, o.J., retrieved 22 August 2020.
- ↑ Judith Brandner [de]: Radiokolleg – Eta Harich-Schneider – Grande Dame des Cembalos und Pionierin der japanischen Musikforschung (1). Ö1, orf.at, Sendung vom 16. Jänner 2017, 09.42–09.57 Uhr. Text zur Sendung: "Ihr Geburtsdatum gab sie später mit 1897 an." Sendung 09.44 Uhr:„1894... auf dem Grabstein am Hietzinger Friedhof.“
- ↑ according to Karin Nusko: 1932
- ↑ Charaktere und Katastrophen on WordCat
- ↑ For example Buddhist Music, Shinto Music, Bärenreiter, Unesco Collection 1966
- ↑ Harich-Schneider "Charaktere und Katastrophen", p. 80. She adds that Furtwängler, for example, has been spoiled by this "immodest style bickering" of the lay public, which has spoiled his interest in early music.
- ↑ A History of Japanese Music on WorldCat
- ↑ Frau, Musik und Männerherrschaft. Zum Ausschluss der Frau aus der deutschen Musikpädagogik, Musikwissenschaft und Musikausübung on WorldCat