Viquipèdia

Christiane Klapisch-Zuber

Historiadora francesa

Christiane Klapisch-Zuber (Thann, 30 de novembre de 1936) és una historiadora francesa, directora honorífica d'estudis a l'École des Hautes Etudes en Sciences Sociales i especialista en història social i història de la família.[1]

Plantilla:Infotaula personaChristiane Klapisch-Zuber

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Christiane Zuber Modifica el valor a Wikidata
30 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Thann (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole normale supérieure de jeunes filles (1955–1960)
Lycée Janson-de-Sailly (1953–1955)
Lycée Lamartine (1947–1953)
École des hautes études en sciences sociales Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJacques Le Goff Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria social, antropologia històrica, traducció del polonès i traducció del polonès Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora, professora d'universitat, directora d'estudis, antropòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole pratique des hautes études (1962–)
Clio. Femmes
École des hautes études en sciences sociales Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralAlessandro Stella (en) Tradueix i Didier Lett (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRobert Klapisch Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Prové d'una família protestant, alsaciana i gascona, establerta a Chantilly el 1939.[2] El seu besavi és el pintor Henri Zuber.[2] Es va casar amb el físic Robert Klapisch amb qui va tenir una filla, Marianne, el 1969.[3]

Va estudiar al Lycée Lamartine i després de rebre classes de literatura al Lycée Janson-de-Sailly, va ser admesa a l'École Normale Supérieure de Sèvres (1955-1960). Agregada en història i geografia (1959), va completar un diploma d'estudis superiors en història sota la direcció de Charles-Edmond Perrin.[2] Durant la guerra d'Algèria, va militar pel FLN després de la seva reunió amb Assia Djebar, també de Sévre.[3] Va ser arrestada el 1961 quan va deixar passar la nit a la seva habitació a un funcionari algerià del FLN.[4] Va romandre empresonada durant deu mesos a la presó de La Petite Roquette.[4][5] Nomenada professora d'història a l'institut de Compiègne, no va poder tornar al seu càrrec i per tant no es va reintegrar al sistema educatiu francès.[4]

Alliberada, després amnistiada sense haver estat ni condemnada ni exonerada[3], va esdevenir secretària de l'advocat del FLN Mourad Oussedik.[4] De 1962 a 1969, va ser cap d'obres a la Escola Pràctica d'Alts Estudis,[6] on Robert Philippe i Jacques Le Goff li van presentar Fernand Braudel.[4] L'any 1966 va defensar una tesi en història, Carrara i els seus marbres,[7] sota la direcció de Jacques Le Goff, a la Escola Pràctica d'Estudis Avançats,[8] publicat sota el títol Els mestres del marbre. Carrara 1300-1600 (1969). Aleshores va ser professora ajudant, després professora de 1969 a 1981, posteriorment va ser nomenada directora d'estudis el 1981. Va esdevenir directora honorífica d'estudis i membre associada del Centre d'Investigacions Històriques (EHESS) l'any 2002.[8]

Activitat científica

modifica

És especialista en la història de la Itàlia premoderna, des de finals de l'Edat Mitjana fins al Renaixement. Va realitzar les seves primeres investigacions sobre l'extracció de marbre de Carrara a la Itàlia medieval, a la qual va dedicar la seva tesi, després es va dedicar a la recerca en història demogràfica i història familiar a Florència, a finals de l'edat mitjana, estudiant més concretament qüestions relacionades amb la fertilitat, la nupcialitat i la mortalitat, així com la formació de les dones, la transmissió del seu patrimoni i els seus valors culturals.[9]

És membre del consell editorial de la revista Clio. Femmes, Genre, Histoire des de la seva creació.[10]

Reconeixements

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ «Christiane Klapisch-Zuber». franceculture.fr. [Consulta: 9 gener 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Lett i Klapisch-Zuber, 2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Igounet, 2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Zancarini-Fournel, 2014.
  5. ↑ Conférence, Institut Émilie du Châtelet (2012).
  6. ↑ Page sur le Centre de recherches historiques-EHESS, consultée en ligne le 9 janvier 2015.
  7. ↑ Thèse de Plantilla:3e, notice du Sudoc.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Christiane Klapisch-Zuber» (en francès). crh.ehess.fr. [Consulta: 9 gener 2016].
  9. ↑ Présentation, conférence à l'Institut Émilie du Châtelet, 10 mars 2012 Arxivat 2021-04-13 a Wayback Machine.
  10. ↑ Comité de rédaction de la revue Clio Arxivat 2016-01-26 a Wayback Machine., page consultée en ligne le 9 janvier 2015.
  11. ↑ «Christiane KLAPISCH-ZUBER / Académie française». academie-francaise.fr. [Consulta: 1r novembre 2021].
  12. ↑ Décret du 24 juin 1993 portant promotion et nomination dans l'ordre national du Mérite, sur Légifrance.
  13. ↑ Page du Paul Oskar Kristeller Lifetime Achievement Award.
  14. ↑ «Remise du Prix Pierre-Antoine Bernheim 2016» (en francès). aibl.fr, 2016. [Consulta: 28 setembre 2019].

Bibliografia

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Christiane_Klapisch-Zuber&oldid=32246154»