Cianamida de calci

compost químic

La cianamida de calci o CaCN₂ és un compost químic de calci usat com fertilitzant,[1] es va sintetitzar per primera vegada el 1898 per Adolph Frank i Nikodem Caro (Procediment Frank-Caro).[2] Es forma amb el carbur de calci reaccionat amb nitrogen. Un dels noms comercials que rep és el de Nitrolime.

Infotaula de compost químicCianamida de calci
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular79,968739 Da i 79,96873898 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCaCN₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(=[N-])=[N-].[Ca+2] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat2,29 g/cm³ (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió1.340 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0 mmHg (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps0,5 mg/m³ (10 h, cap valor) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
CaC₂ + N₂ → CaCN₂ + C

Cristal·litza en el sistema hexagonal.[3]

El principal ús és com fertilitzant en agricultura, en contacte amb aigua es descompon i allibera amoníac:

CaCN₂ + 3 H₂O → 2 NH₃ + CaCO₃

En temps passats es feia servir en la mineria d'or:

CaCN₂ + Na₂CO₃ + 2C → 2 NaCN + CaO + 2CO

La tiourea es pot produir per la reacció del sulfur d'hidrogen amb cianamida de calci.[4]

Es fa servir a gran escala en la producció d'acer per tal d'introduir-hi nitrogen.

Referències

modifica
  1. Auchmoody, L.R.; Wendel, G.W.. «Effect of calcium cyanamide on growth and nutrition of plan fed yellow-poplar seedlings». U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1973. Arxivat de l'original el 2009-08-25. [Consulta: 18 juliol 2008].
  2. «History of Degussa: Rich harvest, healthy environment». [Consulta: 18 juliol 2008].
  3. F. Brezina, J. Mollin, R. Pastorek, Z. Sindelar. Chemicke tabulky anorganickych sloucenin (Chemical tables of inorganic compounds). SNTL, 1986.
  4. Bernd Mertschenk, Ferdinand Beck, Wolfgang Bauer "Thiourea and Thiourea Derivatives" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002 by Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA. All rights reserved. doi:10.1002/14356007.a26_803

Enllaços externs

modifica