Ciclocarrer
Una ciclocarrer és un carrer amb la velocitat màxima limitada a 30 km/h on les bicicletes tenen preferència sobre la resta de vehicles. Els altres vehicles també tenen permès l'ús de la via.[1]
També hi ha una variant anomenada ciclocarril on, en una via de diversos carrils, és tan sols un carril què té límit de velocitat de 30km/h i on les bicicletes tenen prioritat sobre els altres vehicles.
Avantatges modifica
Un ciclocarrer és per a:
- que les bicicletes usen la calçada en comptes de la vorera.
- proporcionar més seguretat per als ciclistes ja que la diferència de velocitat entre ells i els vehicles motoritzats és menor.
- proporcionar una lloc que convidi a fer servir la bicicleta, ja que els ciclistes se senten menys intimidats pels vehicles motoritzats, i en cas d'accident els danys són menors.
- dissuadeix els automobilistes d'usar tals carrers per ser més lentes, proporcionant un espai segur per als ciclistes.
A més, la seua execució és ràpida i de cost mínim.[1]
Desavantatges modifica
Hi ha automobilistes que pensen que si hi ha un ciclocarrer (o un carril o una vorera bici), llavors els carrers normals són només per a cotxes, i les bicicletes han de fer servir el ciclocarrer. Això és fals, ja que les bicicletes, com a vehicles que són estan autoritzades a fer servir totes les vies urbanes.
Un altre problema actual amb els ciclocarrers és que no hi ha una senyalització coherent, ni entre països, ni entre ciutats d'un mateix país.
S'usa de vegades el nom de ciclocarrer, per referir-se al que en realitat són ciclocarrils,[2] comptant aquests ciclocarriles amb més desavantatges que els ciclocarrers.
Característiques modifica
A més de complir amb la definició de ciclocarrer, perquè la idea de ciclocarrer funcione com s'espera cal atendre a una sèrie de mesures.
- Haurà d'haver-hi una xarxa prou àmplia, interconnectada amb la resta de carrils i voreres bici del municipi.
- Hauran d'estar convenientment senyalitzades, tant amb senyalització vertical com horitzontal. Els potencials usuaris hauran de conèixer la seua existència.
- S'haurà d'assegurar el compliment de el codi de circulació per part de vehicles motoritzats i bicicletes.
- En el traçat dels ciclocarrers caldrà considerar quina acollida van a tenir en cada zona i quines millores portaran per a la circulació amb bicicleta en aquesta zona.
Ciclocarrers pel món modifica
A Alemanya modifica
El codi de circulació alemany (StVO) esmenta els ciclocarrers (Fahrradstraße) ja el 1997.
A l'estiu de 2014 es comptaven més de 140 ciclocarrers a tota Alemanya, sent Múnic la ciutat que més ciclocarrers tenia.
Ja en 1998 es planteja la possibilitat de traçar una xarxa de ciclocarrers a la ciutat de València[3] i després de molts viaranys s'estableix el primer ciclocarrer a València el 14 de novembre del 2008. Aquesta xarxa de ciclocarrers s'ha mostrat insuficient en opinió d'alguns activistes de la mobilitat urbana, i suggereixen entre d'altres, l'ús de guals per a assegurar el compliment de la limitació de velocitat màxima.
A Madrid els comencen a implementar al voltant de 2014.[2] En Medina de el Camp compten amb un pla director de la Bicicleta[4] que esmenta els ciclocarrers (tot i que podria referir-se en realitat a la idea de ciclocarril).
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 MiguelS. «¿Qué es una ciclocalle?». enbicipormadrid.es, 23-05-2011. [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «¿Qué son las nuevas 'ciclocalles'?». somosmalasana.eldiario.es. eldiario.es, 16-05-2014. [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ Llópez, Antonio. «¿Han sido hasta ahora efectivas las “ciclocalles” de Valencia?», 31-10-2015. [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ Ayuntamiento de Medina del Campo. «Plan Ciclocalles», 2017. Arxivat de l'original el 2023-05-06. [Consulta: 16 octubre 2019].