Ciclopropà
El ciclopropà és el compost alicíclic més senzill és una molècula cicloalcà amb la fórmula molecular C₃H₆, que consta de tres àtoms de carboni enllaçades formant un anell on cada carboni porta dos àtoms d'hidrogen. El ciclopropà i el propè tenen la mateixa fórmula empírica però tenen estructures diferents, fent d'ells isòmers estructurals.
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 42,047 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Rol | anestèsic |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₃H₆ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Moment dipolar elèctric | 0 D |
| Punt de fusió | −127,62 °C −127,4 °C |
| Punt d'ebullició | −32,86 °C −32,81 °C (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 0 D |
El ciclopropà és anestèsic quan s'inhala, però en la moderna pràctica anestèsica s'ha substituït per altres productes degut a la seva extrema reactivitat sota condicions normals: quan aquest gas es mescla amb oxigen hi ha perill significatiu d'explosió.
Història modifica
El ciclopropà va ser descobert l'any 1881 per August Freund, qui també proposà la seva estructura correctament, el va aconseguir mitjançant la reacció de Wurtz.[1][2] El rendiment es pot millorar usant zinc en lloc de sodi.[3] El ciclopropà no va tenir aplicació comercial fins que Henderson i Lucas descobriren que era un anestèsic el 1929;[4] Des de 1936 es fabrica industrialment.[5]
Ciclopropans modifica
Els Ciclopropans són una classe de compostos orgànics que contenen un anell de ciclopropà, en el qual un o més àtoms d'hidrogen són substituïts per altres grups. Aquest compostos es troben en biomolècules i moltes substàncies sintètiques. Per exemple en les piretrines que es troben en les plantes del gènere Pyrethrum.
Síntesi orgànica modifica
Reacció de Simmons-Smith modifica
La reacció de Simmons-Smith permet la formació de ciclopropans per addició d'un carbenoide a un alquè.
Referències modifica
- ↑ August Freund «Über Trimethylen». Journal für Praktische Chemie, 26, 1, 1881, pàg. 625–635. DOI: 10.1002/prac.18820260125.
- ↑ August Freund «Über Trimethylen». Monatshefte für Chemie, 3, 1, 1882, pàg. 625–635. DOI: 10.1007/BF01516828.
- ↑ G. Gustavson «Ueber eine neue Darstellungsmethode des Trimethylens». J. Prakt. Chem., 36, 1887, pàg. 300–305. DOI: 10.1002/prac.18870360127.
- ↑ G. H. W. Lucas and V. E. Henderson «A New Anæsthetic: Cyclopropane : A Preliminary Report». Can Med Assoc J., 21, 2, 01-08-1929, pàg. 173–5. PMC: 1710967. PMID: 20317448.
- ↑ H. B. Hass, E. T. McBee, and G. E. Hinds «Synthesis of Cyclopropane». Industrial & Engineering Chemistry, 28, 10, 1936, pàg. 1178–81. DOI: 10.1021/ie50322a013.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciclopropà |
- Síntesi de ciclopropans
- triangle de carboni Arxivat 2014-07-29 a Wayback Machine.