Cigne mut
El cigne mut [1] (Cygnus olor) és una espècie d'ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada[2] i uns 220 cm d'envergadura alar.[3]
Cygnus olor  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Longitud | 147,5 cm |
| Alçada | 1,2 m |
| Pes | 11,8 kg (pes adult, mascle) 9,67 kg (pes adult, femella) |
| Envergadura | 230 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22679839 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Cygnus |
| Espècie | Cygnus olor Gmelin, 1789 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
El bec és vermellós ataronjat i té un tubercle negre molt evident a la base.[2] El coll és llarg i corbat, i s'estira quan està en vol.[2] El plomatge dels cignes joves és gris i va canviant cap al blanc després del primer hivern.[2]
Etimologia modifica
Cygnus[4] deriva del llatí cygnus “cigne” (al mateix temps derivat del grec kýknos "cigne") [consagrat a Apol·lo]. Diversos herois mitològics duen el nom de Cicne, del mateix significat:
• El més antic sembla que és un fill de Posidó i de Càlice. La seva llegenda pertany al cicle Troià. Aliat dels troians, Cicne era invulnerable; però Aquil·les l'ofegà sota el seu pes i Cicne, per gràcia del seu pare, va transformar-se en cigne.
• Un altre heroi del mateix nom és un rei de Liguria, amic de Faetont, que plorava la seva mort quan Zeus el va haver de fulminar i que fou transformat en cigne. Apol·Lo havia dotat aquest Cicne d'una veu melodiosa, això explica els cants dels cignes quan han de morir.
• Una llegenda d'un cigne fa aparèixer un tal Cicne, fill d'Apol·lo i de Tíria. Era molt bell, però també capriciós i esquerp, de tal manera que va decebre successivament totes les enamorades. Deshonrat i sol, finalment, va llançar-se a u llac amb la seva mare i Apol·Lo, apiadant-se d'ells, els transformà en cignes.
• I un dels relats més famosos, és l'explicat per Ovidi en les Metamorfosis: l'amor de Zeus i Leda. Zeus per unir-se a Leda es transformà en cigne.
Alimentació modifica
_beim_Gr%C3%BCndeln_mit_Jungen_im_Sonnensee,_Binsfeld.JPG)
Els exemplars adults requereixen menjar diàriament uns quatre quilos de vegetals frescos.[5]
Reproducció modifica
El mascle i la femella fan el niu fora de l'aigua amb canyes i herbes. Entre abril i maig la femella pon de 8-12 ous de color gris clar, verd clar o blau verdós. Els ous són incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori. Un cop neixen els pollets van a l'aigua de seguida. Són criats pels dos pares i sovint pugen a l'esquena dels adults. Comencen a volar cap als 4 o 5 mesos i es queden amb els pares fins a la primavera següent.
Hàbitat modifica
Viu en estat salvatge en algunes zones d'Europa i Àsia en aiguamolls, rius o estanys. A l'hivern en aigües marítimes, aiguamolls i zones costaneres.
Als Països Catalans, la seva presència es donava antigament de forma esporàdica a l'hivern. Més tard va ésser introduït als Aiguamolls de l'Empordà i l'aiguabarreig del Segre-Cinca, tot i que actualment ja es pot trobar de forma irregular a qualsevol aiguamoll de Catalunya, a causa de les poblacions semidomèstiques de parcs, rius urbans i camps de golf de les quals se n'han escapat individus. Són més rars a la Catalunya Nord, el País Valencià i les Balears. En total hi ha unes 20 parelles en estat salvatge i està en expansió.[2]
Costums modifica
Acostuma a moure's nedant amb elegància, silenci i tranquil·litat. Quan nidifica, el mascle es mostra agressiu, ja que és molt territorial; si algú s'apropa al niu neda ràpidament sobre l'aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorollós.
Referències modifica
- ↑ cigne mut a l'Enciclopèdia Catalana, https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/cigne-mut
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 18-19. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ H. Barthel, Peter. New Holland Field Guide to the Birds of Britain and Europe (en anglès). New Holland Publishers, 2008, p.32. ISBN 1847731104.[Enllaç no actiu]
- ↑ Ortega i Gonzàlez, Enric. Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans, 2017. ISBN 9788499653624.
- ↑ Kear, Janet. Ducks, Geese and Swans: General chapters, species accounts (en anglès). Oxford University Press, 2005, p.232. ISBN 0198610084.
