Cincomarzada
La Cincomarzada fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
| Primera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
 Plànol de Saragossa aprox. 1840 | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 5 de març de 1838 | ||
| Escenari | Saragossa | ||
| Lloc | Saragossa (Espanya) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria liberal | ||
| Front | Front oriental | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=icon}
.svg){kind=small}
Antecedents modifica
La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre, i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exèrcit carlí al Baix Aragó i el Maestrat.[2] L'execució de Carnicer va ocasionar l'assumpció del comandament del front per Ramon Cabrera. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella, que va fortificar[3] i es va convertir en el centre d'operacions, amb una presó, fàbrica d'artilleria i dos hospitals.[4]
Cabrera es va afegir a l'Expedició Gómez per intentar prendre Madrid, deixant afeblit el Maestrat,[5] i un cop superat el període de paralització de l'exèrcit causat pel Motí de la Granja de San Ildefonso, es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exèrcit del Centre,[6] que va capturar Cantavella,[7] recuperada en 24 d'abril de 1837,[8] quan la seva guarnició es va rendir[9] en un atac simultani dels carlins a Cantavella, Sant Mateu i Benicarló.[10] El 31 de gener de 1838, procedent de Benicarló, entrava Ramon Cabrera a Morella[11] i el 9 de febrer Cabrera posà setge a Gandesa però el 24 de febrer ordenà al coronel Juan Cabañero que abandonés el setge i sorprendre Saragossa, que suposaria la ràpida presa de tot l'Aragó, la connexió dels fronts català i navarrès, i la de tot Espanya al nord de Madrid.[1]
El 3 març van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel L'Epinace, i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabañero, passant per Alloza, Ariño, Belchite i Lécera, fins que en el Pas del Bestiar es van reunir amb un carlí de Saragossa que els va conduir fins Torrero, a tocar de la ciutat, on van arribar al vespre del 4 de març, on van esperar que es fes de nit.[12]
La Cincomarzada modifica
La matinada del 5 de març un reduït grup de soldats es va reunir a la Torre del Ponte amb alguns dels carlins que no havien fugit en 1834, que van facilitar a les tropes de Cabañero els mitjans per travessar el Huerva i assaltar la ciutat, guiant-los fins a la muralla, arribant fins a la Porta del Carme, i un destacament entrà a la ciutat amb escales.[12], però uns trets prop de la porta de Santa Engracia van alertar el cap de la guàrdia del Principal, que va de seguida va donar ordres que es toqués a generala, i els saragossans van llançar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir.[1]
Conseqüències modifica
Joan Baptista Esteller, a qui els saragossans acusaven de complicitat amb Cabrera, reclòs en el l'Aljafería, fou tret per la força i linxat a la plaça de Sant Francesc,[1] i Juan Cabañero fou destituït quan es trobà amb Ramon Cabrera a Cantavella.[13]
En març, Gandesa fou evacuada per Evaristo San Miguel poc després que Cabrera aixequés el setge per evitar la despesa humana i material de defensar-la[14] i a continuació queien Calanda, Alcorisa i Samper, i s'atacava Alcanyís i Xiva.[15]
Celebració modifica
La cincomarzada és una de les festes locals de Saragossa, tot i que durant diversos anys va estar prohibida. Passada la dictadura de Franco es va reprendre el costum i des d’aleshores els habitants de Saragossa es reuneixen al Parque del Tio Jorge per celebrar aquest dia festiu amb activitats culturals, esportives i musicals.[16]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Negro, Luis. «Cincomarzada, un año más» (en castellà). El Periódico de Aragón, 05-03-2014. [Consulta: 31 agost 2015].
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894.
- ↑ Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488.
- ↑ Flávio, 1870, p. 252.
- ↑ Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352.
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894.
- ↑ «Cantavieja carlista» (en castellà). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑ Flávio, 1870, p. 301.
- ↑ Caridad Salvador, Antonio. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840) (en castellà). Universitat de València, 2014, p. 173. ISBN 8437093279.
- ↑ Pirala, 1842, p. 145.
- ↑ Rodríguez Vives, Conxa. «Morella i Cabrera». Ajuntament de Morella, 2006. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ 12,0 12,1 Garcés Bonet, Març 2011, p. 108.
- ↑ «La Expedición Real» (en castellà). Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon. Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2021-02-11. [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ Lawrence, Mark. Spain's First Carlist War, 1833-40 (en anglès). Palgrave Macmillan, 2014, p. 201. ISBN 1137401753.
- ↑ Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 161.
- ↑ «Celebració de la cincomarzada» (en castellà). [Consulta: 7 març 2024].
Bibliografia modifica
- Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843.
- Flávio, E. Historia de don Ramón Cabrera (en castellà). Volum 1. Editorial de G. Estrada, 1870.
- Garcés Bonet, Eugenio «La cincomarzada» (en castellà). Revista Ejército, 839, Març 2011, pàg. 104-111 [Consulta: 31 agost 2015].
- Pirala, Antonio. Historia de la guerra civil: y de los partidos liberal y carlista (en castellà). Volum 4. F. de P. Mellado y ca., cargo de D. Chaulie, 1869.