Cine Diorama

Cinema de Barcelona actiu de 1902 a 2000.

El Cine Diorama estava ubicat a la Plaça del Bonsuccés, 3 de Barcelona. Es va inaugurar el 27 de setembre de 1902.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cine Diorama
Dades
TipusSala de cinema Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició31 agost 2000 Modifica el valor a Wikidata
Obertura27 setembre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i el Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça del Bonsuccés, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 10″ E / 41.3838931°N,2.1693992°E / 41.3838931; 2.1693992

No va ser el primer Diorama de la ciutat, ja que n'havien funcionat d'altres amb anterioritat com el del Círculo Artístico, però va ser el millor de tots.[1]

La decoració modernista d'aquest nou local va anar a càrrec del seu propietaro, Salvador Alarma.[1] Tenia una capacitat de 547 espectadors.[2]

El 21 de desembre de 1902 es van projectar les primeres pel·lícules sota el nom de Gran Cinematógrafo del Diorama.[3] Els primers films van ser El hada del bosque, El castillo encantado i Una excursión a Mont-Blanc. Les primeres projeccions de cinema mut estaven amenitzades pel jove pianista Josep Casas Augé.[1]

El 1903 Narcís Bordás va fundar una empresa, sota el nom del cinema, que es dedicaria a la distribució de les pel·lícules estrangeres i a la construcció, el lloguer i la venda de reproductors cinematogràfics "Diorama".[1]

Les pel·lícules sonores no van arribar a la sala fins al 1932. Durant els anys trenta van compartir programació amb els cinemes Majestic i Nuevo.[3]

Després de la Guerra Civil el Diorama va caure en la programació de reestrena de tercera o quarta categoria.[1]

El propietari del local, Josep M. Padró Vila, va encarregar el 1972 l'enderroc de la sala per construir-ne una de nova. El nou local s'inaugurà el 14 de febrer de 1973 sota el nom de Diorama 73 amb l'estrena de la pel·lícula El visitante nocturno de László Benedek.[1]

El 5 de març de 1984, el Diorama es va convertir en Sala X tot començant a exhibir pel·lícules pornogràfiques. Aquesta sala apareixia a la premsa sota el nom de Plaza Buensuceso. Tot i la gran rebuda que va tenir aquesta etapa, els espectadors van anar caient amb la generalització del vídeo domèstic.[3]

L'any 1991 un grup promotor anomenat Rabal S. A., format per la promotora d'espectacles Tres en Raya, l'actor Ferran Rañé i la companyia de Teatre de la Bohèmia, van fer un intent de reconvertir la sala en teatre sota el nom de Teatre Canaletes. Però el projecte no va funcionar i la sala va continuar com a sala X.

Va tancar les portes el 31 d'agost de 2000 amb la projecció de Perversa i Sueños íntimos,[4] ja que és l'últim dia que apareix anunciat a La Vanguardia.[5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa, 1995. 
  2. Srabsenta. «Cosas de Absenta: Los ancestros del cine: Panorama Plewna y Diorama animado», 02-04-2013. [Consulta: 12 juliol 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA: GRAN CINEMATÓGRAFO - CINEMA DIORAMA DIORAMA 73 / SALA X de la Plaça Bonsuccés. (1902-1999)», dimarts, 7 desembre 2010. [Consulta: 12 juliol 2017].
  4. Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Madrid: Temporae, 2015. 
  5. Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2000/08/31/pagina-38/34105678/pdf.html Edición del jueves, 31 agosto 2000, página 38 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en castellà). [Consulta: 12 juliol 2017].