Cinquena campanya de Geòrgia (1400)
La cinquena campanya de Geòrgia de Tamerlà fou una campanya militar de Tamerlà a aquest regne que es va produir el hivern del 1399 al 1400.
| ||||
En revenja per la derrota del seu fill Miran Shah el 1398, Timur va planejar el hivern del 1399 al 1400 una nova campanya a Geòrgia (la cinquena), amb la idea d'una venjança massiva sobre la població en general de la regió com a càstig pel seu paper en la revolta contra Miran Shah i per l'assistència que havien prestat el fill assetjat del sultà jalayírida Ahmad ibn Uways, el príncep Tahir ibn Ahmad, a Alinjak.[1]
Timur va agafar tres homes de cada 12 i es va dirigir al Kur que va creuar; allí se li van unir Xaikh Ibrahim de Xirvan i Sidi Ahmad Arlat de Xaki. L'exèrcit es va obrir pas pels boscos espessos, tallant arbres per formar un camí ample i van avançar per Kakhètia tot i que va nevar durant 20 dies seguits. Els georgians anaven manats per Comcha (Komja) el qual va haver de fugir; fou perseguit fins a Aksu i els soldats van tornar amb molt de bestiar saquejat; les cases i viles foren cremades.
Segons Yazdi els naturals del país eren habituals consumidors de vi, el qual el bevien fins i tot la canalla i molts deixaven escrit que en cas de mort el seu cos fos rentat en vi i s'enterrés vi amb el seu cos i que la caixa fos de ceps de vi; per fer mes mal els soldats es van dedicar a destruir les vinyes fins i tot dalt de les muntanyes; també es van destruir sistemàticament les esglésies.[2] Les valls georgianes van quedar assolades, i foren saquejades i cremades esglésies, vinyes, cases i viles i pobles sencers.
La carnisseria va durar mes d'un mes i només es va interrompre a les profunditats de l'hivern, quan l'exèrcit, mancat d'herba pels cavalls, es va retirar repassant el Kur cap a les pastures del Karabagh per unir-se a les celebracions de l'emperador per l'última incorporació a la família imperial: Khalil Sultan havia tingut un fill que va portar el nom de Berkul. Als seixanta-tres anys, Temur tenia un besnet.[3] Yazdi situa també aquest hivern l'execució de Burhan Aghlan, el príncep genguiskhànida que havia fugit en un combat, al que inicialment havia perdonat; diu que també va tenir el mateix tractament el seu fill i que els bens, soldats i servidors es van assignar a Rustem Fulad.[4]
Referències modifica
- ↑ Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World, per Justin Marozzi
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 5
- ↑ Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World, per Justin Marozzi
- ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 6