Obre el menú principal

Cisallament del vent

Núvols de tipus cirrus afectats pel cisallament del vent.

El cisallament del vent és un fenomen de micrometeorologia que descriu una diferència de velocitat o de direcció del vent a distància relativament curta. El cisallament pot ser horitzontal (diferència de velocitat entre punts fixos a terra, a qualsevol altitud) o vertical (entre dues altituds diferents).[1] Es pot presentar a alta i baixa altitud. Sovint té una relació amb fortes inversions tèrmiques o gradients de densitat. És un fenomen que acompanya les tempestats.[2]

Dificulta les operacions d'aterratge i enlairament en l'aviació.[2] Igualment pot ser causat per obstruccions a terra (edificis o obstruccions naturals) i malgestionat pot crear problemes d'habitabilitat d'urbanitzacions noves a les zones per a vianants.

El cisallament pot contenir un risc per a l'aviació en cas que un aeroport es trobi prop de muntanyes altes, i també en cas que un núvol de tempesta (cumulonimbe) existeixi a proximitat de la pista. Els corrents ascendents i descendents i els cisallaments (línia horitzontal dels components verticals de la velocitat del vent) associats amb aquestes tempestats, formen microexplosions intenses i vents descendents que poden ocasionar la pèrdua del suport dels avions durant les operacions d'aterratge i enlairament. Pot provocar accidents molt greus, com alguns registrats en la història de l'aviació civil i militar.[cal citació] Atès que la velocitat del vent és un vector (té mòdul, direcció i sentit), el cisallament del vent també és un vector. Per tant, es considera el cisallament direccional, associat a la variació espacial de la direcció del vent com el cisallament de la intensitat del vent.[Cal aclariment][3][4]

ReferènciesModifica

  1. «V: Vertical wind shear» (en anglès). Hurricanes: Science and Society : Glossary. URI Graduate School of Oceanography. [Consulta: 25 novembre del 2015].
  2. 2,0 2,1 Wind Shear (pdf) (en anglès), s.d. 
  3. Wallace, J. M.; Hobbs. Atmospheric science: an introduction survey. 2 ed.. Amsterdam: Elsevier Academic Press, 2006, p. 483. 
  4. Stull, R. B. Boundary Layer Meteorology (en anglès). Kluwer Academic Publications, 1988, p. 647.