Citânia de Briteiros
La citânia o castre de Briteiros (en portuguès citânia de Briteiros) és una localitat arqueològica portuguesa de l'edat del ferro, situada a la part alta de la muntanya de São Romão, a la freguesia de Salvador de Briteiros, municipi de Guimarães (a 15 km al nord-oest d'aquesta última localitat). És un castre amb les característiques generals d'aquesta cultura del nord-oest de la península Ibèrica.
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic romà, Castre (fortificació), jaciment arqueològic i patrimoni cultural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Briteiros São Salvador e Briteiros Santa Leocádia (Portugal) (en)  | |||
| Localització | Briteiros São Salvador e Briteiros Santa Leocádia (en) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Data | 23 juny 1910 | |||
| Identificador | 74371 | |||
| Història | ||||
| Període | Imperi Romà i edat del ferro | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 2 aC | |||
| Data de dissolució o abolició | segle IV | |||
Descripció modifica
Les ruïnes, descobertes per l'arqueòleg portugués Martins Sarmento al 1875, són les restes d'una població emmurallada amb trets culturals celtes. La citânia es troba al cim de la muntanya, tal com ocorre amb molts castres. N'hi ha, realment, tres muralles, amb una mitjana de 2 m d'amplària i 5 m d'altura.
La influència de la romanització arriba a Briteiros al s. I ae, i es manifesta en molts vestigis, com ara inscripcions llatines, monedes de la república i de l'imperi, fragments de ceràmica importada (terra sigillata), vidre, etc. La influència indígena es mostra en la disposició topogràfica de la població, el traçat de les muralles, la planta circular, el procés constructiu de les cases i per la decoració amb motius geomètrics.
A la zona hi ha altres vestigis de la mateixa època, com els castres de Barcelos o Sanfins. Les restes de cultures més antigues donen testimoniatge del primitivisme dels orígens de la citânia de Briteiros: instruments de pedra eneolítics o de l'edat del bronze inicial. D'altra banda, les «mamoas» (dòlmens recoberts amb pedres formant túmuls, mammulus) i gravats rupestres a la rodalia, mostren l'existència d'una cultura autòctona prèvia a la romana. Aquest castre s'abandonà definitivament al s. III.
Algunes interpretacions recents atribueixen al castre de Briteiros el paper de capital política dels Callaeci Bracari a l'inici del s. I de, i es reunia el consilium gentis a la gran casa circular de bancs adossats a les parets.
Està classificada per l'Institut Portugués del Patrimoni Arquitectònic com a Monument Nacional des de 1910.[1]
Banys de vapor modifica
Uns dels monuments preromans més sorprenents en són els balnearis, situats a les parts més baixes de l'assentament. Hi hagué almenys dos balnearis a la citânia de Briteiros, un al sud-oest, el millor conservat, i un altre a l'est. Abans es pensava que aquestes saunes eren construccions de caràcter funerari, crematoris.
Constaven de tres cambres: un atri amb tancs d'aigua freda, una avantcambra i la sauna. La separació entre l'avantcambra i la sauna es feia amb una estela de roca ornamentada de forma pentagonal (la pedra formosa), amb una petita obertura semicircular a la base per poder passar d'una sala a una altra, reduint així la pèrdua de calor. La cambra interior, la sauna, servia per a prendre banys de vapor tirant aigua sobre pedres calentes; la coberta estava formada per grans lloses a dues aigües i el seu extrem final era semicircular (a manera d'absis) i rematat per una falsa volta.
El balneari sud-oest es conserva pràcticament complet, amb la pedra formosa in situ.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «IPPAR - Património - Pesquisa de Património». Arxivat de l'original el 17 de març de 2012.
Bibliografia modifica
- Cardozo, Mário (1990): [Enllaç no actiu] (; vegeu l'historial i l'última versió). (11ª ed.). Sociedade Martins Sarmento. Guimarãés. pàg. 8-57
- Coutinhas, José Manuel (2006): Aproximação à identidade etno-cultural dos Callaeci Bracari. Porto
- Silva, Armando Coelho Ferreira dona (1986): A Cultura Castreja do Nord-oest Peninsular. Paços de Ferreira.
Enllaços externs modifica
- Balneari Est de Citânia de Briteiros. Casa de Sarmento (Es mostra una fotografia de la pedra formosa).
- Citânia de Briteiros: visita virtual (en portugués i anglés).