Petròglif

imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions

Un petròglif és una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió. Poden estar relacionats amb cultures prehistòriques o amb altres estils i moviments artístics de qualsevol altra època des d'aleshores.

Petròglifs a la Newspaper Rock, al Canyonlands National Park, al sud de Moab, al sud-est d'Utah
Incisió rupestre anomenada Meercatze per l'arqueòleg Leo Frobenius, lleones rampants a Wadi Methkandoush, Líbia

Són força habituals en certs edificis. Per exemple, a l'església de Burg a Farrera, que hom pensa que deu ser de prop del segle x, hi ha un petròglif a la façana de ponent per a indicar que va ser refeta en el segle xviii.[1]

Se'n troben arreu del món. Han estat trobats en tots els continents excepte a l'Antàrtida. A Europa, han estat trobats a Noruega, Suècia, Irlanda, Gran Bretanya, Portugal, estat espanyol (Galícia, Canàries i País Valencià), Itàlia i França.

EtimologiaModifica

La paraula ve dels mots grecs petros ('pedra') i glyphein ('tallar').

Primers petròglifsModifica

Els petròglifs més antics daten del paleolític superior i del neolític. Posteriorment, fa uns 8.000 anys, van començar a aparèixer altres sistemes d'escriptura, com la pictografia i els ideogrames, però els petròglifs van continuar sent molt comuns i algunes societats van continuar usant-los durant mil·lennis, fins i tot fins al seu contacte amb la cultura occidental del segle xx.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petròglif
  1. Les esglésies preromàniques i romàniques de la Vall Ferrera i la Coma de Burg, de Joan-Francesc Cabestany i Fort i d'Amics de l'Art Romànic. Il·lustrat per Lavínia Herrera Martín i Brígida Montero Cejas. Editat per l'Institut d'Estudis Catalans, 2004. ISBN 9788472837539 (català)