Ginebre
El ginebre (Juniperus communis),[1][2] és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies. És un arbre o arbust freqüent als Països Catalans.
Juniperus communis  | |
|---|---|
 Juniperus communis subsp. communis fulles i gàlbuls | |
| Dades | |
| Font de | ginebró, juniper wood (en)  i oli de ginebre |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 42229 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Gènere | Juniperus |
| Espècie | Juniperus communis L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Noms comuns
modificaDonat que és una planta molt corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: ginebre, ginebre mascle, ginebre negral, ginebre negre, ginebre real, ginebre ver, ginebrer, ginebrera, ginebró, ginebró (gàlbul), ginesta, ginebra, ginebro, ginestre, inebro, xinastra.[3]
Descripció
modifica,_Santa_Perp%C3%A8tua_de_Gai%C3%A0.jpg)
Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust.
Les fulles són aciculars, disposades en grups de tres i amb una banda clara única a la part superior (el càdec, que és una espècie semblant, té dues ratlles blanques en comptes d'una).
Presenta dioècia, és a dir, que hi ha plantes només amb flors masculines que alliberen el pol·len durant març i abril, i plantes només amb flors femenines. Aquestes darreres són les que porten gàlbuls, estructures globulars morfològicament semblants a una baia, i per tant llavors que es troben en quantitats de 3 a 6 en cada gàlbul.
L'estròbil, en aquest cas gàlbul, conegut com a ginebró, és de color blau, gairebé negre quan són madurs. Les llavors són dispersades pels ocells en els seus excrements.
Distribució i hàbitat
modificaÉs originària de l'hemisferi nord, a Euràsia i Nord Amèrica, i ocupa, incloent-hi les seves subespècies, una gran àrea des de la tundra a muntanyes al voltant dels 30 graus de latitud nord; és per tant, la conífera amb una distribució més àmplia de tot el món.[4]
A Catalunya el podem trobar a gairebé la totalitat del territori, en matollars i boscos clars entre els 0 i els 2.600 metres d'altitud.[5]
Subespècies i varietats
modifica- Juniperus communis subsp. communis – Ginebre. Normalment un arbre o un arbust erecte, amb fulles de 8 a 20 mm de llargada; es troba a moderada o baixa altitud en climes temperats.
- Juniperus communis subsp. communis var. communis – Europa, i Àsia del Nord.
- Juniperus communis subsp. communis var. depressa – Amèrica del Nord.
- Juniperus communis subsp. communis var. nipponica – Japó (a vegades considerat com una espècie diferent: Juniperus rigida var. nipponica).
- Juniperus communis subsp. alpina – Ginebró (sinònims J. c. subsp. nana, J. c. var. saxatilis). Arbust de creixement prostrat, amb fulles de 3 a 8 mm de llargada. Es troba en àrees subàrtiques o a gran altitud, en muntanyes de zones de clima temperat.
- Juniperus communis subsp. alpina var. alpina – Grenlàndia, Europa i Àsia.
- Juniperus communis subsp. alpina var. megistocarpa – est del Canadà (dubtosament diferent de la varietat alpina).
- Juniperus communis subsp. alpina var. jackii – oest de Nord-amèrica (dubtosament diferent de la varietat alpina).
Usos
modificaDe vegades es fa servir com a planta ornamental. A Escandinàvia, n'utilitzen la fusta per a emmagatzemar productes làctics com mantega o formatge.
Els ginebrons (gàlbuls) són molt astringents si es mengen crus, però assecats serveixen per a fer salses en plats de carn.
La ginebra i la beguda típica d'Eslovàquia anomenada Borovička es fan amb els ginebrons. També a Finlàndia elaboren una cervesa, la sahti, aromatitzada amb els ginebrons.
També s'utilitzen els ginebrons per adobar carns.
Referències
modifica- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 70-71. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-07-30. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 20 febrer 2023].
- ↑ Trees of Eastern North America. New Jersey: Princeton University Press, 2014. ISBN 978-0-691-14590-7.
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 31 gener 2016].
Enllaços externs
modifica
- Conifer Specialist Group (1998). Juniperus communis. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12 de maig del 2006 (en anglès). Database entry includes a brief justification of why this species is of least concern
- Flora Europaea: Juniperus communis
- Arboretum de Villardebelle photos of cones & shoots