Ginebre

espècie de planta

El ginebre (Juniperus communis),[1][2] és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies. És un arbre o arbust freqüent als Països Catalans.

Infotaula d'ésser viuGinebre
Juniperus communis Modifica el valor a Wikidata

Juniperus communis subsp. communis fulles i gàlbuls
Dades
Font deginebró, oli de ginebre i juniper wood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42229 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereJuniperus
EspècieJuniperus communis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Noms comuns modifica

Donat que és una planta molt corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: ginebre, ginebre mascle, ginebre negral, ginebre negre, ginebre real, ginebre ver, ginebrer, ginebrera, ginebró, ginebró (gàlbul), ginesta, ginebra, ginebro, ginestre, inebro, xinastra.[3]

Descripció modifica

 
Ginebre a Santa Perpètua de Gaià.

Adopta la forma d'arbre de fins a 10 metres d'alt o d'un arbust.

Les fulles són aciculars, disposades en grups de tres i amb una banda clara única a la part superior (el càdec, que és una espècie semblant, té dues ratlles blanques en comptes d'una).

Presenta dioècia, és a dir, que hi ha plantes només amb flors masculines que alliberen el pol·len durant març i abril, i plantes només amb flors femenines. Aquestes darreres són les que porten gàlbuls, estructures globulars morfològicament semblants a una baia, i per tant llavors que es troben en quantitats de 3 a 6 en cada gàlbul.

L'estròbil, en aquest cas gàlbul, conegut com a ginebró, és de color blau, gairebé negre quan són madurs. Les llavors són dispersades pels ocells en els seus excrements.

Distribució i hàbitat modifica

És originària de l'hemisferi nord, a Euràsia i Nord Amèrica, i ocupa, incloent-hi les seves subespècies, una gran àrea des de la tundra a muntanyes al voltant dels 30 graus de latitud nord; és per tant, la conífera amb una distribució més àmplia de tot el món.[4]

A Catalunya el podem trobar a gairebé la totalitat del territori, en matollars i boscos clars entre els 0 i els 2.600 metres d'altitud.[5]

Subespècies i varietats modifica

  • Juniperus communis subsp. communisGinebre. Normalment un arbre o un arbust erecte, amb fulles de 8 a 20 mm de llargada; es troba a moderada o baixa altitud en climes temperats.
    • Juniperus communis subsp. communis var. communis – Europa, i Àsia del Nord.
    • Juniperus communis subsp. communis var. depressa – Amèrica del Nord.
    • Juniperus communis subsp. communis var. nipponica – Japó (a vegades considerat com una espècie diferent: Juniperus rigida var. nipponica).
  • Juniperus communis subsp. alpinaGinebró (sinònims J. c. subsp. nana, J. c. var. saxatilis). Arbust de creixement prostrat, amb fulles de 3 a 8 mm de llargada. Es troba en àrees subàrtiques o a gran altitud, en muntanyes de zones de clima temperat.
    • Juniperus communis subsp. alpina var. alpina – Grenlàndia, Europa i Àsia.
    • Juniperus communis subsp. alpina var. megistocarpa – est del Canadà (dubtosament diferent de la varietat alpina).
    • Juniperus communis subsp. alpina var. jackii – oest de Nord-amèrica (dubtosament diferent de la varietat alpina).

Usos modifica

De vegades es fa servir com a planta ornamental. A Escandinàvia, n'utilitzen la fusta per a emmagatzemar productes làctics com mantega o formatge.

Els ginebrons (gàlbuls) són molt astringents si es mengen crus, però assecats serveixen per a fer salses en plats de carn.

La ginebra i la beguda típica d'Eslovàquia anomenada Borovička es fan amb els ginebrons. També a Finlàndia elaboren una cervesa, la sahti, aromatitzada amb els ginebrons.

També s'utilitzen els ginebrons per adobar carns.

Referències modifica

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 70-71. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-07-30. [Consulta: 31 gener 2016].
  3. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 20 febrer 2023].
  4. Trees of Eastern North America. New Jersey: Princeton University Press, 2014. ISBN 978-0-691-14590-7. 
  5. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 31 gener 2016].

Enllaços externs modifica