Santa Perpètua de Gaià
Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà, i al que donava nom fins al 1995. Està situat al peu del turó des d'on el Castell de Santa Perpètua domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud. Del castell, cal destacar-ne l'esvelta torre, d'interior triangular. Al seu costat s'aixeca l'església de Santa Maria.
 Santa Perpètua de Gaià | ||||
|---|---|---|---|---|
_-_7.jpg) El poble, el castell i l'església de Santa Maria | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Província | província de Tarragona | |||
| Àmbit territorial | Camp de Tarragona | |||
| Comarca | Conca de Barberà | |||
| Municipi | Pontils  | |||
El seu nom originà la llegenda de Santa Perpètua de Gaià.[1]
HistòriaModifica
Els fogatges dels anys 1365-70 assenyalen per Santa Perpètua 37 famílies i com a senyor a Guillem Ramon de Cervelló. A final del segle xv es documenten els Cervelló, barons de la Llacuna, i atenent al fogatge de 1496 la població experimenta una forta davallada: es comptabilitzen pel lloc només deu famílies.[2]
A l'època moderna, l'any 1599, es documenta com a senyor el comte de Savallà, Bernat de Boixadors. A les darreries del segle XVIII i fins a la fi de les senyories pertany als marquesos d'Aitona, és llavors, a mitjan segle XIX, quan Santa Perpètua és en el seu màxim demogràfic, ja que suma en tot el municipi 1.030 veïns, dels quals uns 400 viuen al poble.[2]
El 1933, el municipi, fins llavors conegut com a Santa Perpètua, passa a anomenar-se Santa Perpètua de Gaià.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ Menchon, Joan «Two towers and a historical story in review: Santa Perpètua de Gaià (Tarragona) y Vallferosa (Lleida)». Treballs d'Arqueologia, 22, 28-12-2018, pàg. 107. DOI: 10.5565/rev/tda.81. ISSN: 2339-6490.
- ↑ 2,0 2,1 Miquel, Marina, Santesmases; Josep; Saumell, Dolors. Els castells del Gaià. Valls: Cossetània Edicions, Institut d'Estudis Vallencs i Centre d'Estudis del Gaià, 1999, p. 92. ISBN 84-89890-37-4.
- ↑ Burgueño, Jesús; Aubet, Albert «Les reformes de la toponímia municipal impulsades per la Real Sociedad Geográfica (1916) i la Generalitat de Catalunya (1933). Crònica d’una errada ortogràfica: el Pinell... de Brai?». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, n.82, 2017, pàg. 52.