Citeró

muntanyes que separen Beòcia, l'Àtica i la Megàrida
Per l'heroi grec que li donà nom, vegeu «Citeró (mitologia)».

El Citeró (en grec: Κιθαιρώνας, Kitheronas; en grec antic: Κιθαιρών, Kithairṓn) és una cadena muntanyosa de Grècia que separa Beòcia de l'Àtica. El seu punt culminant fa 1409 m. Segons la mitologia grega, era l'indret on tenien lloc les festes del déu Dionís.

Plantilla:Infotaula indretCiteró
Imatge
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Part demitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaÀtica Occidental (Grècia) i Thiva Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 11′ 04″ N, 23° 14′ 57″ E / 38.184444°N,23.249167°E / 38.184444; 23.249167
SerraladaMont Parnes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.409 m Modifica el valor a Wikidata

A l'antiguitat, es deia que el nom li venia de l'heroi Citeró, un mític rei de Platea que va ajudar Zeus amb els seus consells quan Hera s'havia enfadat amb ell. El cim era sagrat, i estava dedicat a Zeus Citeroni, i també a Hera: cada set anys s'hi celebraven les festes de les Dedàlies, dedicades a aquesta deessa, com explica Pausànies.

El Citeró també era una muntanya consagrada a Dionís, i va ser el lloc on van passar certes llegendes conegudes, com la metamorfosi d'Actèon, la mort de Penteu i l'exposició d'Èdip. Els boscos que cobrien el Citeró abundaven en caça. Es deia que en una època molt primitiva hi abundaven els llops i els lleons, i el Lleó de Citeró, mort per Hèracles, vivia en aquests indrets.[1]

Referències

modifica
  1. Smith, William (ed.). «Cithaeron». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 gener 2021].