Clèlia
Clèlia (llatí: Cloelia) va ser una de les més reconegudes heroïnes de Roma durant la República.
 Clèlia al "Promptuarii Iconum Insigniorum"  | |
| Nom original | (la) Cloelia (la) Cluilia |
|---|---|
| Biografia | |
| Mort | valor desconegut |
| Període | Segon Regne Romà |
.JPG)
Context modifica
Després de l'expulsió dels Tarquinis de Roma i la proclamació de la República romana el 509 aC, els Tarquinis es refugiaren amb el rei etrusc Lars Porsenna, i el convenceren de combatre amb ells per restablir-los en el tron.[1][2][3] Al començament la guerra és favorable a Porsenna, que pren el Janícul,[4] però esdevé un setge interminable.[5][6] No obstant això, gràcies a les gestes de Muci Escèvola[7] i Horaci Cocles, Porsenna decideix emprendre negociacions amb els romans.[8][9][10][11][12] Finalment els dos bandos arriben a l'acord que els romans han de lliurar ostatges a canvi que els etruscs aixequin el setge.[9][13][14]
La llegenda modifica
Porsenna exigeix que entre els ostatges hi figurin cent verges romanes. Però, acceptat el tractat, i quan Porsenna es disposava a retirar-se, una de les dones, anomenada Clèlia, va escapar del grup i va travessar el riu Tíber nedant[15] i va tornar dins la ciutat.[16] Porsenna, indignat, va manar un ultimàtum a Roma perquè la lliurés de nou. Davant el temor d'un nou setge, el cònsol va tornar a capitular i va lliurar Clèlia a Porsenna, el qual, lluny de matar-la o castigar-la, la va mantenir en el seu palau, un cop abandonat el setge, amb totes les comoditats i atencions, i hi ha fonts que indiquen que va arribar a casar-se amb ella, car admirava la seva valentia i amor per la pàtria.[16][17] A més, va alliberar la resta de les presoneres perquè retornessin a llurs cases. Per la seva banda, Roma va agrair els esforços de Clèlia i, en record seu, va erigir una estàtua eqüestre de bronze en la Via Màxima.[18]
Una altra tradició menys coneguda diu que els Tarquinis massacraren tots els ostatges llevat d'una noia anomenada Valèria, que va fugir i va travessar el Tíber, però que no va ser retornada. També es deia que també se li va erigir una estàtua.[18]
La veritable Clèlia modifica
Clèlia va existir realment, però no se sap amb exactitud si va protagonitzar una escapada a Roma per tornar amb Porsenna posteriorment. La llegenda planteja dues contradiccions: Porsenna ja estava casat quan va assetjar Roma (~450 aC) i la República prohibia les estàtues eqüestres que havien de retre homenatge als personatges més il·lustres.
El llegat modifica
Clèlia, juntament amb Cincinnat, formava part dels ideals de lleialtat, valentia, humilitat i submissió a l'honra que tots els romans havien de complir. Va ser, si és veritable la seva història, una veritable heroïna que es va sacrificar per la seva pàtria i que va demostrar la força social que les dones exercien en la seva època.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clèlia |
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita II, 9.1-4.
- ↑ Dionís d'Halicarnàs, Antiquitates Romanae IV, 4.1.
- ↑ Plutarc, Vida de Publícola, 16.
- ↑ Livi, II, 10.3.
- ↑ Dionís, IV, 4.13-15; V, 4.5.
- ↑ Livi, II, 12.1.
- ↑ Livi, V, 12.
- ↑ Dionís, V, 4.16-19.
- ↑ 9,0 9,1 Aureli Víctor, 12 — «Gaius Mucius Scaevola».
- ↑ Dionís, V, 4.9-11.
- ↑ Aureli Víctor, 11 — «Publius Horatius Cocles».
- ↑ Livi, II, 13.1-2.
- ↑ Livi, II, 13.4.
- ↑ Dionís, V, 4.27.
- ↑ Titus Livi, II, 13, 6.
- ↑ 16,0 16,1 Aureli Víctor, 13 — «Clèlia».
- ↑ Dionís, V, 4.29.
- ↑ 18,0 18,1 Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.