Porsenna[1] o Lars Porsenna fou rei de la ciutat etrusca de Clusium. Lars no era un nom, sinó un títol d'honor.

Infotaula de personaPorsenna
Lars Porsena.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChiusi Modifica el valor a Wikidata
Rei Clusium
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsArrunt Modifica el valor a Wikidata

Guerra amb RomaModifica

Segon Tit Livi, el rei Tarquini el Superb després de ser expulsat de Roma va demanar ajut a Veïs i Tarquínia, però com que no van aconseguir restaurar-lo, va recórrer a Porsenna. Aquest li va donar suport i va marxar contra Roma amb un exèrcit; els romans no li podien fer front i Porsenna es va apoderar del Janícul i estava a punt d'entrar a Roma pel pont que connectava aquest turó amb la ciutat quan fou aturat pels Horacis, que van resistir fins que el pont va poder ser destruït.

Roma va quedar assetjada i quan va començar a patir la fam, un romà de nom Gai Muci va voler salvar la seva pàtria matant el rei etrusc. Va anar al campament etrusc, però al no reconèixer el rei, va matar el secretari al seu lloc. Pres, fou sotmès a tortura i se li va cremar a la flama viva una mà, però va aguantar el dolor sense donar mostres de pànic. Ell rei, en premi, el va deixar anar. Muci va aconseguir la retirada del rei etrusc quan li va dir que tres-cents nobles romans estaven disposats a seguir el seu exemple.

 
Primera batalla de Lars Porsenna contra Roma, al pont Sublicius.

Porsenna va acceptar la pau amb la condició de retornar a Veïs els territoris que Roma li havia arrabassat; Roma va acceptar i Porsenna es va retirar amb 20 ostatges romans.

Segons altres fonts, sembla que Roma fou totalment conquerida per Porsenna (Tàcit ho confirma i Dionís d'Halicarnàs afegeix que el senat va oferir a Porsenna un tron de vori, una corona d'or i ornaments triomfals, el que implica que fou reconegut com a sobirà). Sota Porsenna els romans van tenir prohibit usar el ferro per a altres utilitats que no fos l'agricultura. Tots els territoris romans conquerits a la dreta del Tíber, es van perdre. Les trenta tribus que existien abans de Porsenna es van reduir a vint, i per la guerra posterior amb Veïs se sap que el territori romà no anava més enllà del Janícul.

El llegat de PorsennaModifica

El motiu de l'atac de Porsenna no podia ser restaurar als tarquinis, ja que no ho era. La guerra fou part de les lluites pel domini de la regió entre etruscos i llatins, si bé també existeix la hipòtesi que justament fou Porsenna qui va enderrocar als tarquinis.

El fill de Porsenna, Arrunt, va atacar Arícia i fou derrotat davant la ciutat per les forces confederades llatines ajudats pels grecs de Cumes, i els romans van aprofitar per recuperar la independència.

Plini descriu la seva tomba a Clusium citant com a font a Marc Terenci Varró que l'hauria tret de llibres etruscs. Era un edifici quadrangular enorme en l'interior del qual hi havia un laberint amb una piràmide a cada cantonada i una al mig, però per la descripció de les mesures que en fa sembla poc probable que fos realment com és descrit.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porsenna