Clarà (Castellar de la Ribera)

entitat de població del municipi Castellar de la Ribera (el Solsonès)

Clarà[1] és una de les quatre entitats de població del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès). És a la banda oriental del municipi que és també la que assoleix majors altituds.

Infotaula de geografia políticaClarà
Santandreu-Foto Viladrich 01.jpg
Sant Andreu, església parroquial de Clarà

Localització
 42° 00′ 09″ N, 1° 27′ 27″ E / 42.00246028°N,1.45751389°E / 42.00246028; 1.45751389
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaSolsonès
MunicipiCastellar de la Ribera
Geografia
Altitud831 m
Modifica les dades a Wikidata

DemografiaModifica

El poblament és dispers al cent per cent.

Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
200000026285454
200100026285454
200200023264949
200300029285757
200400028265454
200500030306060
200600032306262
200700034336767
200800034326666
Font: INE


PoblamentModifica

HistòriaModifica

El 959 hi ha el primer document en què apareix el topònim en la forma de «Clerà». Es tracta de la venda d'un alou que realitza Borrell II, comte d'Urgell. En fer-ne relació dels límits, se cita l'esmentat topònim juntament amb altres que continuen vigents al poble.[2] El 1043 apareix la primera referència documental al Castell de Clarà. Es tracta d'un document mitjançant el qual un tal Folc cedeix a Santa Maria de Solsona el seu alou in apendicio Sancti Andree apostoli infra terminos vel fines de castró Clerà.[3] En aquella època la parròquia de Sant Andreu de Clarà va arribar a tenir una importància excepcional. En un document datat el 1200 s'hi citen els censos que cobrava la parròquia i hi consten un total de 26 propietats.[4] Pel que fa als senyors d'aquest castell de Clarà les primeres referències documentals fan referència als següents:

    • Babot de Clerà (1131).
    • Ramon de Clerà (1137).
    • Ermessenda de Clerà (1199).[5]

El 1561 dos prohoms de Clarà (Francesc Valtolra, àlies Iglesies i Pere Gispert, àlies Comelles) signen amb Matheu de Chentier i Ramon Garriga, mestres pintors veïns de Barcelona el contracte per a la construcció del retaule de l'església.

El 1847 segons el Diccionario de Pasqual Madoz,[6] en aquella època Clarà tenia Ajuntament, 15 cases i 50 habitants.

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

  1. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
  2. Llorens i Solé, Antoni. Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya. 2 vol. Lleida ; Solsona: Virgili & Pagès : Llibreria Dach, 1986-1987. ISBN 8486387205.  420
  3. Bach, Antoni. Masies del Solsonès. Consell Comarcal del Solsonès, abril 1995. D.L.: L-418/95. , pàg. 63
  4. Llorens i Solé, Antoni. Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya. 2 vol. Lleida ; Solsona: Virgili & Pagès : Llibreria Dach, 1986-1987. ISBN 8486387205.  423
  5. Llorens i Solé, Antoni. Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya. 2 vol. Lleida ; Solsona: Virgili & Pagès : Llibreria Dach, 1986-1987. ISBN 8486387205.  422
  6. Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ). 
    En el Volum VI, pàg. 474 s'hi pot llegir el següent text, traduït del castellà:
    CLARÀ: localitat amb ajuntament a la província de Lleida (14 hores), partit judicial i diòcesi de Solsona (1 h i 1/2), audiència territorial i capitania general de Catalunya, (Barcelona, a 16 h. i 3/4): es compon de diverses cases disperses en una espècie de vall que forma el seu terme. El seu CLIMA és una mica va fred, i els vents dominants són els de N. i E.; les malalties més comuns són les catarrals. Té 15 CASES disseminades pel territori, com s'ha referit, i en ell s’hi troben moltes fonts, però gairebé insignificants; per la qual cosa els seus habitants s'assorteixen d'aigua per a les seves necessitats de basses i pous. L'església parroquial (Sant Andreu) la serveix un capellà rector de provisió ordinària en concurs general. Aquesta té per annexa la de Sant Sebastià, situada al mateix terme, a l'O., a una hora de distància. El terme confina pel N amb la Llena, E. Castellvell; S. Miraver, i O. Pinell, estenent-se de N. a S. 1 hora i 1/4 i d'E a O. 11 hores i 1/2. El TERRENY és tallat de secà i en general de qualitat inferior. Els CAMINS són transversals i estan en un estat dolentíssim. La CORRESPONDÈNCIA la reben els mateixos interessats de l'administració de Solsona. PRODUCTES : sègol, civada, llegums, patates i una mica de vi molt dolent; la major collita és la del sègol. Es cria bestiar oví, cabrum i porcí, essent aquest el preferiT. Hi ha abundant caça de perdius i de conills. POBLACIÓ: 10 veïns i 50 ànimes. CAPACITAT PRODUCTIVA: 1.149.200 rals. IMPOSTOS: 28.730 rals. PRESSUPOST MUNICIPAL: 600 rals, que es cobrixen per Repartiment veïnal, dels quals se’n paguen 100 al secretari de l'ajuntament. Aquest poble, encara que molt ficat dintre de la província, no obstant això no depèn d'ella en l'econòmic, sinó de la de Barcelona, á la intendència de la qual paga les contribucions, la qual cosa no deixa d'oferir alguna anomalia.

Enllaços externsModifica