Classificació Vox-ATypI

En tipografia, la classificació Vox-ATypI[1] permet classificar els tipus de lletra en quatre grans famílies (clàssiques, modernes, cal·ligràfiques i no llatines). Inventada originalment per Maximilien Vox el 1952, va ser adoptada el 1962 per la Association Typographique Internationale (ATypI) i el 1967 va esdevenir un British Standard (Coneguda com a "Classificació Britànica Estàndard de Tipografies" o simplement: BS 2961:1967). Aquesta classificació intenta agrupar les tipografies segons les tendències i estils típics de determinades èpoques (del segle XV al segle XX), i basant-se també en diversos criteris visuals (amplada del traç, eix d'inclinació, etc.). La classificació Vox-ATypI defineix una tipologia de caràcters, però en realitat un tipus de lletra pot heretar les característiques de diverses famílies.

ReferènciesModifica

  1. BAYLE, Jean-Christophe LOUBET DEL. «Classification Vox (ATypI) pour cataloguer des caractères typographiques». [Consulta: 10 novembre 2018].